El Dia Mundial del Medi Ambient es va crear per commemorar la primera Conferència del Medi Ambient Humà inaugurada a Estocolm el 5 de juny de 1972. És una jornada que es dedica a reflexionar sobre els principals problemes ecològics globals. I un dels més urgents és el canvi climàtic i la transició energètica per descarbonitzar l´economia.

Aquest és el tema que hem escollit enguany. Hi ha una voluntat per part de lobbies energètics per demorar i fins hi tot aturar la transició energètica a Catalunya. El 2050 la producció elèctrica haurà de ser generada totalment per les energies renovables. Eltancament de les centrals nuclears d´Ascó i Vandellòs, amb una potència de 3.000MW, haurà de ser substituïda per grans parcs solars i eòlics, que paradoxalment provoquen rebuig social. Correm el risc de trobar-nos en un atzucac energètic i en un dèficit democràtic en la participació de la societat en aquest full de ruta. L´hidrogen apareix també com una de les alternatives en totes les seves variants, però especialment l´hidrogen verd que es produeix amb electricitat d´origen renovable.

Ramon Sans, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, ha explicat en els seus llibres “El col·lapse és evitable” (2014) i “La darrera oportunitat” (2016) que la transició, que ell anomena TE21, amb l´objectiu 100% renovable, és viable tant econòmicament, com energètica, com territorial. Si Catalunya no fa la transició energètica pagarà la factura exterior acumulada per la compra de combustibles fòssils, d´avui al 2040, de 600.000 milions d´euros quan amb 60.000 faríem la revolució de les renovables. Caldria aprofitar els teulats útils per les instal·lacions solars comportaria un ús del 1,7% del territori. unes 55.0000 hectàrees.

En l´exposició que li hem demanat ens destacarà també el paper que pot jugar l´hidrogen verd en la transició energètica i les fal·làcies i realitats entorn al gas més abundant en la superfície del planeta i que es genera amb l´electròlisi de l´aigua, separant el àtoms que componen les seves molècules d´hidrogen i d´oxigen.

L´acte tindrà lloc el 6 de juny a les 18,30h a la Sala Bohigas. Serà moderat pel nostre ponent Santiago Vilanova. Us hi esperem.

Pregon coneixedor dels passos que han portat l’Homo sapiens fins al moment actual, Eudald Carbonell fa un salt cap al futur i ens planteja 10 reptes per evitar el col.lapse i garantir la supervivència de l’espècie humana.
 
Segons afirma en el seu darrer llibre El futur de la humanitat “o bé canviem o ens extingirem”. El llibre ens ofereix propostes a favor de l’evolució de l’espècie humana per garantir-ne la supervivència. La humanitat està arribant a un punt de no retorn. La nostra forma de viure està portant el món i la nostra espècie, entre moltes altres, al límit i només tenim dues opcions: o ens repensem i ens humanitzem o ens extingirem.
I el camí per evitar-ho l’Eudald Carbonell el resumeix en un decàleg que comença fent una crida per potenciar la consciència crítica de l’espècie,  per avançar cap a la socialització de la tecnología, la fi de la globalització, l’increment de la diversitat i la desaparició dels líders i jerarquies socials.
 
La necessitat d’un gran canvi col·lectiu és urgent. No serà possible sobreviure sense modificar de manera profunda la nostra forma d’actuar, de relacionar-nos i de viure. Necessitem pensar i repensar la humanitat com un procés cap a la posthumanitat.
 
Què és el que hem de fer? Què és el que necessitem per assegurar el futur de la humanitat? Sobre quines bases s’ha de construir l’humanisme perquè tingui èxit en la transformació de l’Homo sapiens?
 
La urgència per obtenir respostes a aquestes preguntes transcendents no ens ha de fer oblidar que els fonaments del futur només es poden construir sobre el coneixement del passat i un bon funcionament del present.

L’Eudald Carbonell serà amb nosaltres per oferir-nos la seva visió el pròxim divendres 17 de març a les 18,30 a la sala Oriol Bohigas, convidat per les seccions d’Història i d’Ecologia de l’Ateneu. Presentaran l’acte els seus ponents, Narcís Argemí i Santiago Vilanova, respectivament.

Foto: CC0 BY 4.0 Jaymantri

Un dels reptes més grans del segle XXI és la mitigació i adaptació dels humans al canvi climàtic; i aprendre a conviure dins la biosfera mitjançant noves formes de treball i consum. Per aprendre a conviure amb la xarxa  de la vida que cobreix  la Terra hem d’entendre-la millor. La Terra és com un ésser viu que s´autoregula. El nostre coneixement científic sobre els processos i cicles de la biosfera creix constantment. Des de fa més de mig segle i cada vegada amb més dades, la teoria Gaia  mostra que el conjunt de la vida regula  multitud de paràmetres físics i quimics  de la biosfera ( atmosfera, oceans i superfície dels continents) d´una manera comparable a com un organisme regula les seves constants vitals. El propòsit de l´ecosofia, com ens diu el doctor en filosofia Jordi Pigem, “és entendre millor la xarxa de la vida”. 

Ecosofia és un neologisme que uneix l´ecologia (“oikos”) amb la filosofia (“sophia”). El concepte  va ser introduït per tres pensadores: el psiquiatra i filosòf francés Félix Guattari (1930-1992); el filòsof i escalador noruec  Arne Naess (1912-2009) i el filòsof i teòleg intercultural indocatalà Raimon Panikkar (1918-2010).

Jordi Pigem ja va participar el 25 d´octubre de 2018 en un acte d´homenatge al seu mestre Raimon Panikkar organitzat per la secció de Filosofia de l´Ateneu. En aquesta ocasió tindrà un diàleg amb el periodista Santiago Vilanova, ponent de la secció d´Ecologia, sobre el paper que l´ecosofia pot jugar en el nou model de societat que inevitablement comportarà el canvi climàtic i la transició energètica. Es parlarà també dels temes que Pigem ha desenvolupat en els seus darrers llibres: “Pandèmia i postveritat”  i “Tècnica i totalitarisme” sobre l´implantació de les noves tecnologies en una democràcia ecològica i participativa.

Us convidem a assistir a aquest acte, el dimecres 19 d’abril, a les 18.30h, a la Sala Oriol Bohigas.