destacats

La revolta popular del 25 de juliol de 1835 a Barcelona. Una bullanga més?

Historia -

Dilluns, 13 de Desembre de 2021 a les  17h, tindrà lloc la Tertúlia La revolta popular del 25 de juliol de 1835 a Barcelona. Una bullanga més? amb Jordi Roca Vernet i Núria Miquel com a tertulians convidats

Presenta, Joan Solé Camardons coordinador d’Amics de la Història

Imatge principal: “La Patuleia”. d’Antoni Ferran i Satayol. Avalot a la Rambla el 5 d’agost de 1835 presenta unes classes populars depauperades i violentes, la “patuleia”, com a protagonistes de la Bullanga. Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)

Llibre de referència: La bullanga de Barcelona: La ciutat en flames. 25 de juliol de 1835: Jordi Roca i Núria Miquel, Ed. Rosa del Vents, 2021, 221 p. Disponible a la Biblioteca de l’AB.

La bullanga de Barcelona: La ciutat en flames. 25 de juliol de 1835

El 25 de juliol de 1835 va tenir lloc a Barcelona una revolta popular en què es van cremar diversos convents. Va començar a la plaça de braus d’El Torín de la Barceloneta, des d’on es va estendre ràpidament per tota la ciutat.

Imatge: L’arena d’El Torín ocupada per la multitud durant la bullanga del 25 de juliol de 1835. Gravat Aldarull a la Plaça de braus. Martínez Sainz, Arxiu Històric Ciutat de Barcelona

Els dies següents, els aldarulls van culminar amb l’assalt i destrucció de la primera fàbrica que funcionava amb l’energia del vapor i l’assassinat del governador militar.

Imatge superior: Barcelona en flames la nit del 25 de juliol de 1835, amb quatre convents cremant. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Imatge inferior: Assalt a la casa i assassinat de Pere Nolasc Bassa, governador general de Barcelona. El seu cadàver es llançat des del balcó del Palau Reial, al pla de Palau, durant la bullanga del 5 d’agost mentre la multitud enfervorida aclama l’acció des del carrer. Eusebi Planas Franquesa, AHCB

Abans ja s’havien produït revoltes, però aquesta bullanga -en un context de guerra contra el carlisme i de profunda transformació econòmica- convertirà Barcelona en la ciutat capdavantera del procés revolucionari liberal a la monarquia espanyola en els següents vuit anys. Altres ciutats encendran la teia de la revolució, però cap altra com Barcelona serà capaç de fer caure governs i fer trontollar la monarquia.

Jordi Roca Vernet

Historiador, professor lector de la UB, doctor en Doctor en Història (Universitat Autònoma de Barcelona). Tesis doctoral: Política, liberalisme i revolució. Barcelona, 1820-1823

Llibres publicats:

  • Tradició constitucional i història nacional (1808-1823). Llegat i projecció política d’una nissaga catalana: els Papiol, Pagès editors, 2011.
  • La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats milicians i conservadors, Pagès editors, 2011 Col·lecció: Fundació Noguera – Estudis Nº 60, 2012.

Núria Miquel Magrinyà

Becària predoctoral (FPU) d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la mobilització política, l’oci i les classes populars a les dècades centrals del segle XIX.

Més informació

Eduard Page: “La bullanga de Barcelona“, ressenya a AB Origine

Anna Maria Garcia Rovira: “Revolució en temps de guerra. Catalunya 1835-1843“, conferència a l’Ateneu Barcelonès, 12 febrer de 2020.

Josep Sanmartí: “Perla 26. Les Bullangues durant la Primera Guerra Carlina” a Blog Perles Negres, Perles Blanques, 10 febrer de 2018.

Josep Maria Ollé Romeu: Les bullangues de Barcelona durant la primera Guerra Carlina (1835-1837), vol 1. El Mèdol, 1993.

Riego a Amèrica. De la constitució a la independència mexicana de 1821

Historia -

Dijous dia 25/11/2021 – 18:30 a la sala Oriol Bohigas tindrà lloc la conferència Riego a Amèrica: de la constitució a la independència mexicana de 1821 a càrrec de Rodrigo Moreno i Andreu Espasa, recercadors acadèmics i professors de la Universidad Autónoma Nacional de México (UNAM)

Primera sessió del Cicle sobre el Bicentenari de les Independències Hispanoamericanes

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent adjunt de la Secció d’Història

Acte en directe amb la intervenció de Rodrigo Moreno, investigador de l’Instituto de Investigaciones Históricas i professor de la Universidad Autónoma Nacional de México, que parlarà des de México en directe i en castellà. També intervindrà Andreu Espasa de la Fuente, acadèmic i professor de la UNAM que introduirà breument l’acte des de Barcelona.

Accés obert. Es podrà veure en directe https://www.ateneubcn.org/endirecte

De la constitució a la independència mexicana de 1821

La sessió oferirà una mirada crítica a l’etapa definitiva del procés independentista mexicà a partir dels vincles, les implicacions i les conseqüències del restabliment de la Constitució de Cadis el 1820, propiciada pel pronunciament del general Rafael de Riego. Un apropament històric, amb motiu de la commemoració del bicentenari de la independència mexicana, durant el qual s’analitzarà l’impacte en la societat i la política espanyola i americana.

El 24 de febrer de 1821 Agustín d’Iturbide, va donar a conèixer a Iguala el Plan de Independencia que incloïa, entre altres, aquests tres principis o garanties:

  • La religión de la Nueva España es y será la Católica Apostólica Romana sin tolerancia de otra alguna
  • La Nueva España es independiente de la antigua, y de toda otra potencia aun de nuestro continente
  • Todos los Habitantes de la Nueva España sin distincion alguna, de Europeos, Africanos, ni Indios, son ciudadanos de Esta Monarquia, con opcion á todo Empleo, segun su merito y virtudes.

Per protegir-lo i per l’èxit de l’empresa naixia en aquest mateix document El Ejército de las Tres Garantías.

Se formara un exercito protector que se denominara de las Tres Garantias, por que baxo su proteccion toma:

  • lo primero la conservacion de la Religion C. A. R. cooperando de todos los modos que esten en su alcance, para que no haya mescla alguna de otra secta, y se ataquen oportunamente los Enemigos que puedan dañarla.
  • Lo segundo la Independencia bajo el sistema manifestado.
  • Lo tercero la union intima de Americanos y Europeos; pues garantizando bases tan fundamentales de la felicidad de N. E. antes que consentir la infraccion de ellas se sacrificará dando la vida del primero al ultimo de sus individuos

Set mesos més tard un important contingent de la Trigarancia va entrar triomfalment a la ciutat de Mèxic i va donar peu a l’elecció formal de l’Imperi Mexicà com a entitat política independent.

Vegeu el text original del Plan de  Iguala o Plan de Independencia   

Retrato póstumo del Ejército Trigarante pintado por Ramón Sagredo para adornar el Salón Iturbide del entonces Palacio Imperial mexicano.

El llibre de Rodrigo Moreno La trigarancia. Fuerzas armadas en la consumación de la independencia. Nueva España, 1820-1821,  estudia aquest procés fonamental recuperant el context històric que li va donar vida, és a dir, el restablert règim constitucional a Nueva España de 1820 i 1821 i proposa l’anàlisi detallada del moviment trigarante com a conflicte bèl·lic. D’aquesta manera, la investigació busca renovar l’entesa d’aquest peculiar, fascinant i contradictori procés històric conegut com “la consumació de la independència de Mèxic” en el marc de la crisi de la monarquia espanyola i del sorgiment dels Estats nacionals des de la perspectiva d’un dels protagonistes col·lectius: les forces armades. El llibre es pot descarregar aquí

La Independència de Mèxic

La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d’un procés polític i social d’emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l’Imperi Espanyol. Després de tres segles sent part d’Espanya, alguns habitants del Virregnat de la Nova Espanya van començar a exigir la independència del territori continental. Al començament del s. XIX aquest sentiment va enfortir-se entre els habitants de la Ciutat de Mèxic.

El conflicte va durar almenys onze anys, i no va ser un moviment homogeni. Va començar a Dolores, en aquesta població Miguel Hidalgo convocà els assistents a aixecar-se contra el mal govern, en un acte conegut com a Grito de Dolores (16 de setembre de 1810) i es considera l’inici de la guerra per la independència mexicana. Després l’encapçalà José María Morelos i més tard es va convertir en un moviment republicà, el qual va ser gairebé sufocat per l’exèrcit reialista (lleial a la corona espanyola). El moviment, llavors, es va convertir en una guerrilla de les muntanyes del sud.

Més tard, el coronel reialista, Agustín de Iturbide va pactar aliances amb totes les faccions republicanes i ho va provar, sense èxit, amb el virrei. Finalment, es va consumar la independència de Mèxic, d’una manera pacífica, amb l’entrada de l’Exército de las Tres Garantías a la capital de México, el 27 de setembre de 1821. Espanya, però, no va reconèixer oficialment el nou país fins el 28 d’abril de 1836. El territori continental independent es va convertir en una monarquia constitucional anomenada Imperi Mexicà.

Solemne y pacífica entrada del Exército de las Tres Garantías en la capital de México el dia 27 de setiembre del memorable año [1821]. INAH

Rodrigo Moreno Gutiérrez,

  • Investigador de l’Instituto de Investigaciones Históricas (UNAM), doctor en Història, i professor de l’asignatura “Independencias Iberoamericanas, licenciatura en Historia de la UNAM”.
  • Les principals línies d’investigació: “Historia social de la guerra de independència; Independencia de México; i Independencias iberoamericanas”.
  • “Premio Ernesto de la Torre Villar en el área de Investigación Histórica sobre la Independencia de México, otorgado por el Instituto Nacional de Estudios Históricos de las Revoluciones de México, 2015”
  • Publicacions  de Rodrigo Moreno
  • La trigarancia. Fuerzas armadas en la consumación de la independencia. Nueva España, 1820-1821, México, UNAM, Instituto de Investigaciones Históricas, 2016.
  • Capítol: “200 años de los Sentimientos de la Nación: valoración y vigència” a Sentimientos compartidos: el contexto hispanoamericano de los Sentimientos de la Nación, Universidad Anáhuac México Sur, 2015
  • Intendentes e Independencia: militarización y control regional en la revolución de Nueva España” a  Territorialidad y poder regional de las intendencias en las independencias de México y Perú, Fondo Editorial del Congreso del Perú, 2019

Andreu Espasa de la Fuente

  • Investigador de l’Instituto de Investigaciones Históricas (UNAM), doctor en Historia Comparada, Política y Social, Universitat Autònoma de Barcelona; Área de investigación: Historia Moderna y Contemporánea
  • Professor de la asignatura “Historia de Estados Unidos”, licenciatura en Historia, Facultad de Filosofía y Letras, UNAM; Profesor del seminario temático “Capitalismo y democracia durante la Gran Depresión”, posgrado en Historia, UNAM
  • Principals línies d’investigació: Orígenes del neoliberalismo en México y EUA; Historia de la Era Keynesiana en México y EUA
  • Premio Extraordinario de Doctorado de 2014, Universidad Autònoma de Barcelona
  • Llibre: Historia del New Deal. Conflicto y reforma durante la Gran Depresión, Madrid, Libros de la Catarata/Universidad de Alcalá, Instituto Franklin, 2020.
  • Llibre: Estados Unidos en la Guerra Civil española, Madrid, Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Históricas/Libros de la Catarata, 2017
Més informació (una visió de la premsa espanyola)

200 Aniversario: Riego, el hombre que no quiso ser Napoleón, Francisco Martínez Hoyos, La Vanguardia 01/01/2020

Rafael de Riego conducido por los realistas a la cárcel de La Carolina. (Dominio público)

200 Aniversario: La independencia de México: una guerracivil, Francisco Martínez Hoyos, La Vanguardia, 16/09/2021

Los otros relatos detrás de los 200 años de independencia de México,Camila Osorio,El País26-09-2021

Mural ‘Retablo de la independencia’ del pintor Juan O’Gorman. INAH

Bibliografia “Josep Fontana”a l’Ateneu Barcelonès

Historia -

La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès amb col·laboració amb la Secció d’Història han preparat aquesta llista bibliogràfica “Josep Fontana” en el marc de la conferència homenatge del dia 18 de novembre de 2021 “La Història: pal de paller de la cultura cívica i democràtica. Un homenatge a Josep Fontana”, amb la participació de Gonzalo Pontón, Anna Sallés i Borja de Riquer.

La llista conté les obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès:

  1. Autor principal: Llibres; Diaris i revistes (25 + 1 = 26 obres)
  2. Prologuista (40 obres)
  3. Compilador, editor literari; Traductor (8 + 1 = 9 obres)
  4. Orador (conferències a l’Ateneu Barcelonès: 8 enregistraments)

En total, són 83 obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, que de ben segur no són totes les obres en què intervingué Josep Fontana.

AUTOR PRINCIPAL

Obres en les quals Josep Fontana és l’autor principal dels llibres o dels articles de revistes i diaris. Ordenades per ordre alfabètic per títol.

Fontana, Josep. Aribau i la indústria cotonera a Catalunya. Terrassa: Rafael Dalmau, 1963. [No disponible per a consulta]

Fontana, Josep. Aturar el temps: la segona restauració espanyola 1823-1834. Barcelona: Crítica, 2005.

Fontana, Josep. Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX. Barcelona: Ariel, 1975.

Fontana, Josep. Capitalisme i democràcia , 1725-1848 : com va començar aquest engany. Barcelona: Edicions 62, 2019.

Fontana, Josep ; Termes, Josep. Catalunya i Espanya al segle XIX. Barcelona: Columna, 1987.

Fontana, Josep. La construcció de la identitat : reflexions sobre el passat i sobre el present. Barcelona: Base, 2005.

Fontana, Josep. La Crisis del antiguo régimen 1808-1833. Barcelona: Crítica, 1979.

Fontana, Josep. La crisi com a triomf del capitalisme : anàlisi del passat i perspectives marxistes. València: Edicions 3i4, 2018.

Fontana, Josep. De en medio del tiempo : la segunda restauración española, 1823 – 1834. Barcelona: Crítica, 2006.

Fontana, Josep. El Futuro es un país extraño: una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI. Barcelona: Pasado & Presente, 2013.

Fontana, Josep. La formació d’una identitat: una història de Catalunya. Vic: Eumo, 2014.

Fontana, Josep. La Guerra del Francès : 1808-1814. Barcelona: Pòrtic, 2008.

Fontana, Josep. Historia: análisis del pasado y proyecto social. Barcelona: Crítica, 1982.

Fontana, Josep. La Historia después del fin de la historia : reflexiones acerca de la situación actual de la ciència histórica. Barcelona: Crítica, 1992.

Fontana, Josep ; Ruiz Torres, Pedro ; Villares, Ramón. Historia de España.  Barcelona: Crítica/Marcial Pons, 2007. 12 volums .    

Fontana, Josep ; Aubet, M. Eugènia ; Valdeón Baruque, Julio ; Tenenti, Alberto ; Bahamonde Magro, Ángel ; Ruiz Torres, Pedro ; Plácido, Domingo ; Yun Casalilla, Bartolomé ; Fernández de Pinedo, Emiliano ; Pastor de Togneri, Reyna ; Borao, José Eugenio ; Ucelay Da Cal, Enric ; Veiga, Francisco. Història Universal Planeta. Barcelona: Planeta, 1991. 12 volums.

Fontana, Josep. Introducció a l’estudi de la història. Barcelona: Crítica, 1997.

Fontana, Josep. La Invasió napoleònica. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1981 .

Fontana, Josep. L’Ofici d’historiador. Girona: Documenta Universitaria, 2010.

Fontana, Josep. Por el bien del imperio: una historia del mundo desde 1945. Barcelona: Pasado & Presente, 2011.

Fontana, Josep. La Quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820. Barcelona: Crítica, 2001.

Fontana, Josep. La Revolució liberal a Catalunya. Vic: Pagès/Eumo, 2003.

Fontana, Josep. La Revolució de 1820 a Catalunya. Terrassa: Rafael Dalmau, 1961.

Fontana, Josep. El siglo de la revolución : una historia del mundo desde 1914. Barcelona: Crítica, 2017.

Fontana, Josep. Sobre la història i els seus usos públics. València: Universitat de València, 2018.

Revistes ; diaris

Delgado, Josep M. ; Fontana, Josep. El Comerç entre Catalunya i Amèrica (segles XVIII i XIX). Barcelona: L’Avenç, 1986.

PROLOGUISTA

Inclou les obres on Josep Fontana ha participat en la redacció d’un pròleg, introducció o presentació, així com estudis preliminars del tema a desenvolupar per l’autor del llibre. Ordenades per ordre alfabètic per títol

Andrade Blanco, Juan Antonio. El PCE y el PSOE en la transición. Madrid: Siglo XXI España, 2015.

Arnabat i Mata, Ramon. La Revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya. Vic: Eumo/Universitat de Vic, 2001.

Arnabat i Mata, Ramon. Visca el rei la religió! La primera guerra civil de Catalunya contemporània (1820-1823). Lleida: Pagès, 2006.

Aymes, Jean-René. España y la Revolución Francesa. Barcelona: Crítica, 1989.

Batalla, Xavier. El mundo es una idea: Crónicas sobre la guerra y la paz. Barcelona: RBA, 2015.

Berg, Maxine. La Era de las manufactures, 1700 – 1820: una nueva historia de la revolución industrial británica. Barcelona: Crítica, 1987.

Capmany, Antoni de. Cuestiones críticas sobre varios puntos de historia económica, política y militar. Barcelona: Alta Fulla, 1988.

Capmany, Antoni de. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la Antigua ciudad de Barcelona. Barcelona: Alta Fulla, 2001.

Castells, Irene. La Utopía insurreccional del liberalismo: Torrijos y las conspiraciones liberales de la década ominosa. Barcelona: Crítica, 1989.

Claret i Miranda, Jaume. El Atroz desmoche : la destrucción de la universidad española por el franquismo, 1936 – 1945. Barcelona: Crítica, 2006.

Cheyne, George J. G. Joaquín Costa, el gran desconocido: esbozo biográfico. Barcelona: Ariel, 1971 .

Cheyne, George J. G ; Fernández Clemente, Eloy. Joaquín Costa, el gran desconocido: esbozo biográfico. Barcelona: Ariel, 2011.

Childe, Gordon V. Qué sucedió en la historia. Barcelona : Crítica, 2002.

Davidson, Neil. Transformar el mundo: Revoluciones burguesas y revolución social. Barcelona: Pasado & Presente, 2013.

Delgado, Josep M. Dinámicas imperiales 1650-1796 : España, América y Europa en el cambio institucional del sistema colonial español. Barcelona: Bellaterra, 2007.

Figuerola, Jordi. El Bisbe Morgades i la formació de l’església catalana contemporània. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1994.

Florensa i Soler, Núria. Pere Aldavert: l’home, el periodista i el polític catalanista. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007.

Franquet, Rosa. Història de la radiodifusió a Catalunya : del naixement al franquisme. Barcelona: Edicions 62, 1986.

Fuster Sobrepere, Joan. Barcelona i l’Estat centralista : indústria i política a la dècada moderada (1843-1854). Vic: Eumo, 2006.

García Rovira, Anna M. La revolució liberal a Espanya i les classes populars 1832-1835. Vic: Eumo, 1989.

Hobsbawm, E. J. Entrevista sobre el siglo XXI. Barcelona: Crítica, 2000.

Jaurès, Jean. Causas de la revolución francesa. Barcelona: Crítica, 1979.

Jiménez Villarejo, Carlos ; Doñate Martín, Antonio. Jueces, pero parciales : la pervivencia del franquismo en el poder judicial. Barcelona: Pasado & Presente, 2012.

Linebaugh, Peter ; Rediker, Marcus. La hidra de la revolución: marineros, esclavos y campesinos en la historia oculta del Atlántico. Barcelona : Crítica, 2005.

López Esteve, Manel. Els Fets d’octubre de 1934 a Catalunya. Barcelona: Base, 2013.

Lublinskaya, Aleksandra D. La crisis del siglo XVII y la Sociedad del absolutismo. Barcelona: Crítica, 1979.

Marsal, Joan F. La Nació com a problema: tesis sobre el cas català. Barcelona : Edicions 62, 1979.

Molinero, Carme. Una inmensa prisión: los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo. Barcelona: Crítica, 2003.

Monjo, Anna. Militants: la participació i democràcia de la CNT als anys trenta. Barcelona : Laertes, 2003.

Pérez de la Riva, Juan. Para la historia de las gentes sin historia. Barcelona : Ariel, 1976.

Pascual i Domènech, Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX : formació i desestructuració d’un sistema econòmic. Barcelona: Crítica, 1990.

Pich i Mitjana, Josep. Almirall i el Diari Català (1879-1881): l’inici del projecte políticoideològic del catalanisme progressista. Barcelona: Institut d’Història Jaume Vicenç Vives /Eumo, 2003.

Pontón, Gonzalo. La lucha por la desigualdad : una historia del mundo occidental en el siglo XVIII. Barcelona: Pasado & Presente, 2016.

Ramisa i Verdaguer, Maties. El Baró de Savassona a València. “Separata de: Josep Fontana: Història i projecte social”. Barcelona: Crítica, 2004.

Risques, Manel. El Govern Civil de Barcelona al segle XIX. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995.

Salomon, Noël. La vida rural castellana en tiempos de Felipe II. Barcelona : Planeta, 1973. [No disponible per a consulta]

Solà i Montserrat, Roser. Joan Vilaregut i Albafull, industrial i progressista : Barcelona 1800 – 1854. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.

Thompson, E. P. La Formación de la clase obrera en Inglaterra. Barcelona: Crítica, 1989.

Vallverdú i Martí, Robert. El Tercer carlisme a les comarques meridionals de Catalunya, 1872-1876. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.

Vilar, Pierre. Espanya i Catalunya: introducció a “Catalunya dins l’Espanya moderna. Barcelona: RBA, 2013.

COMPILADOR I EDITOR LITERARI

Josep Fontana ha participat com a compilador dins d’un recull de temes amb altres autors, com a editor literari o com a traductor. Ordenades per ordre alfabètic per autor.

Anes, Gonzalo. La economía española al final del Antiguo Régimen. Banco de España: Alianza, 1982 . 4 volums.

Bunge, Mario. ¿Tiene porvenir el socialismo?. Buenos Aires: Gedisa, 2015

Fontana, Josep ; Serra i Puig, Eva ; Torras Elias, Jaume. Primer Congreso de Historia del País Valenciano. Universidad de Valencia, 1973. 4 volums .

Fontana, Josep. República, memòria històrica, valors de futur. Barcelona: CCOO del Barcelonès, 2006.

Gabriel, Pere ; Lluch, Ernest ; Molas, Joaquim ; Fontana, Josep ; Molas, Isidre ; Batllori, Miquel ; Giralt i Raventós, Emili ; Marfany, Joan Lluís ; Bohigas, Oriol ; Castellet, J. M. ; López Piñero, José María. Història de la cultura catalana. Barcelona: Edicions 62, 1994. 9 volums.

Garrabou, Ramon ; García Sanz, Ángel ; Barciela López, Carlos Fernando ; Jiménez Blanco, José Ignacio ; Sanz Fernández, Jesús ; Fontana, Josep. Historia agraria de la España contemporánea. Barcelona: Crítica, 1985.

Vilar, Pierre ; Rauret, Anna M. ; Maluquer de Motes, Joan ; Termes, Josep; Salrach, Josep M. ; Batlle, Carme ; Sales, Núria ; Fontana, Josep ; Culla, Joan B.; Riquer i Permanyer, Borja de. Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1987. 10 volums.

Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives. Josep Fontana, historia y proyecto social: Jornadas de Debate del Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Barcelona: Crítica, 2004.

Traductor

Gerschenkron, Alexander. Atraso económico e industrialización. Barcelona: Ariel, 1973.

ORADOR

Arxius de veu o videoconferències en les quals Josep Fontana ha participat com a ponent o com a comentarista. Els arxius de so es poden trobar digitalitzats, o bé, es poden consultar els materials auditius a la biblioteca. Tots els arxius sonors o visuals es troben a la secció “Arxiu de la Paraula” de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

Arxius sonors disponibles per a escoltar-se en línia a l’Arxiu de la Paraula

Fontana, Josep ; Jorba, Manuel ; Molas, Joaquim ; Ateneu Barcelonès ; Institució de les Lletres Catalanes . Bonaventura-Carles Aribau, 200 anys. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1998.

Arxius sonors disponibles en format casset o CD i, per tant, s’han de consultar a sala

Bassat, Luis ; Carreras i Puigdengolas, Josep M. ; Estapé, Fabià ; Foix, Lluís ; Fontana, Josep ; Ateneu Barcelonès. En memòria d’Ernest Lluch. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2001.

Fontana, Josep ; Izquierdo Brichs, Ferran ; Jamal, Salah ; Roure, Joan ; Ateneu Barcelonès. 40 anys de resistència palestina contra l’ocupació militar israeliana (1967-2007). Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2007.

Fontana, Josep. Ernest Lluch i la renovació de la història a Catalunya. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2003 .

Fontana Bertan, Josep Maria ; Cabana, Francesc ; Fontana, Josep ; Pi de Cabanyes, Oriol ; Ateneu Barcelonès. Joan Prim i Prats 1814-Madrid, 1870 : un crim que modificà la historia. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2011 .

Fontana, Josep ; Caminal i Badia, Miquel ; Candel, Miguel ; Castany i Magraner, Bernat ; Ateneu Barcelonès. Per la República : la República de l’11 de febrer de 1873. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2005 .

Roig, Joan ; Jackson, Gabriel; Izard, Miquel ; Fontana, Josep ; Ateneu Barcelonès ; Raices Solidarias. Història, passat i decret d’humanitats. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1998.

Materials visuals

Fontana, Josep ; Abelló i Güell, Teresa ; Casassas Ymbert, Jordi ; Colomines i Companys, Agustí ; Ateneu Barcelonès. Homenatge de l’Ateneu Barcelonès a Josep Termes. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2015 .

La Història: pal de paller de la cultura cívica i democràtica. Un homenatge a Josep Fontana

Historia -

Dijous 18 de novembre a les 18.30 h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la conferència: La Història: pal de paller de la cultura cívica i democràtica. Un homenatge a Josep Fontana, amb la participació de Gonzalo Pontón, Anna Sallés i Borja de Riquer.

Presenta: Narcís Argemí, ponent de la secció d’Història

Accés obert. També es podrà veure en línia En directe. I posteriorment a YouTube Historia Ateneu

Els tres eixos de la conferència: Democràcia, revolució i l’ofici d’historiador

La conferència homenatge a Josep Fontana pretén subratllar almenys tres dels fronts historiogràfics i metodològics que el mestre Fontana va desenvolupar en la seva llarga trajectòria: Capitalisme i democràcia a càrrec de Gonzalo Pontón; Imperi i revolució a càrrec d’Anna Sallés; i  Nació i l’ofici d’historiador a càrrec de Borja de Riquer.

Capitalisme i democràcia (a càrrec de Gonzalo Pontón)

Prenent com a base el llibre pòstum de Josep Fontana Capitalisme i democràcia 1756-1848, es tracta de fer un recorregut històric sobre els conceptes de pobresa i desigualtat que van ser una constant de les preocupacions de Fontana al llarg de tota la seva obra. Els inics de la Revolució industrial a finals del segle XVIII, les organitzacions obreres i les revolucions del XIX i les grans crisis del capitalisme al segle XX  (el crash de 1929, la fi del combustible barat als 1973 i 1979, la Gran Recessió de 2007) serien els punts destacats d’aquesta intervenció.

Gonzalo Pontón, historiador, editor, fundador de l’editorial Crítica, conseller delegat del grup Grijalbo-Mondadori i director de l’àrea universitària del Grup Planeta, ha estat president de la Cambra del Llibre de Catalunya. El 2007 va rebre el Premi Nacional a la Millor Tasca Editorial Cultural. El 2011 va fundar l’editorial Pasado&Presente, i ha estat director del Gran Diccionari Enciclopèdic Grijalbo. El 2017 va escriure el seu primer llibre, La lucha por la desigualdad: una historia del mundo occidental en el siglo XVIII, que fou guardonat amb el Premi Nacional d’Assaig. També ha escrit España. Una historia de todos nosotros desde el neolítico hasta el coronavirus (2021). Ha editat al voltant de 2.000 llibres, la meitat de temàtica històrica. És el principal editor dels llibres de Josep Fontana.

El segle de la revolució (a càrrec d’Anna Sallés)

Pren com a base els dos grans llibres de Josep Fontana dedicats al segle XX: Por el bien del imperio i El siglo de la Revolución. Serà una reflexió sobre la interpretació que fa Josep Fontana de la història dels cent anys que va des de la Revolució soviètica fins als nostres dies, amb especial atenció a la guerra freda, a l’equilibri de la por que va fer possible durant les dècades posteriors a la segona guerra mundial el desenvolupament de l’estat del benestar, l’ensulsiada de l’imperi soviètic i la represa d’un capitalisme que ja no és industrial, sinó financer i rendista.

Anna Sallés, historiadora i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves recerques s’han centrat en el període de la República i de la guerra civil, i també s’ha interessat per la Revolució Russa. Destaca el llibre fruit de la seva tesi doctoral Quan Catalunya era d’Esquerra (1986). També és autora de distintes síntesis i obres de divulgació sobre aquest període històric, com “De la monarquia a la República 1930-1931”, dins el volum VI de la Història de Catalunya de l’editorial Salvat (1979), i La República i la guerra civil (1992), caracteritzades per ser escrites amb un estil àgil i rigorós. Entre el 1976 i el 1978, dirigí “Documents. 1931-1939”, una col·lecció de fascicles monogràfics sobre la República i la guerra civil a Catalunya, i realitzà l’estudi introductori de l’edició del Resum d’història del catalanisme d’Antoni Rovira i Virgili (1983). D’altres estudis seus són: “El sistema parlamentario durante la Segunda República”, dins Hispania (1995) i “El Mur i la història. Alguns elements sobre la polèmica sobre els orígens de la revolució russa i els primers anys del govern bolxevic”, dins Una historia abierta. Homenaje al profesor Nazario González (1988).

L’escola de Vicens Vives: Josep Fontana i la nació catalana (a càrrec de Borja de Riquer)

Es tracta de fer una breu genealogia de Josep Fontana, recordant el marc universitari en què es va formar i la influència de Jaume Vicens Vives que, juntament amb Ferran Soldevila i Pierre Vilar, van ser  els tres mestres reconeguts de Josep Fontana.  D’aquí van sorgir els tres grans camps historiogràfics als que Fontana va dedicar el seu treball: la història econòmica, l’ofici d’historiador i la història de Catalunya, de la qual és un exponent cabdal el seu llibre La formació d’una identitat: Una història de Catalunya.

Borja de Riquer i Permanyer, historiador, catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la UAB, especialista en història del catalanisme i del franquisme. Ha publicat entre d’altres la seva tesi doctoral, Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (1977), Les eleccions de Solidaritat Catalana a Barcelona (1972), El franquisme i la transició democràtica. 1939-1988 (1989), amb J.B. Culla, setè volum de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar i Epistolari polític de Manuel Duran i Bas (corresponència entre 1866 i 1904) (1990).

Ha dirigit l’obra Història de la Diputació de Barcelona (1987-88). El 1992 presentà al Primer Congreso de Historia Contemporánea de España la ponència Nacionalidades y regiones en la España Contemporánea. Reflexiones, problemas y líneas de investigación sobre los movimientos nacionalistas y regionalistas. Aquesta ponència causà un impacte notable i es publicà a Itàlia (Passato e presente, 1993), França (Revue d’Histoire Moderne et Contemporaine, 1994) i Espanya (Historia Social, 1994). Ha dirigit l’obra en dotze volums Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans (1995-99), ha codirigit Catalunya durant el franquisme. Diccionari (2006).  També ha publicat  L’últim Cambó (1936-1947) (1996), Memòria de Catalunya: del retorn de Tarradellas al pacte Pujol-Aznar (1997, Francesc Cambó. Entre la monarquia i la República (1930-32) (2007), La dictadura de Franco (2010, novè volum de la Historia de España dirigida per J. Fontana i R. Villares) i Alfonso XIII y Cambó. La monarquia y el catalanismo político (2013). Ha estat director del volum Història mundial de Catalunya (2018), que reuneix més d’un centenar d’episodis de la història de Catalunya de repercussió internacional. Amb una orientació similar, dirigí Vides catalanes que han fet història (2020), un volum que recorre la història de Catalunya a través d’un centenar llarg de biografies de personatges destacats. Ha codirigit La corrupción política en la España Contemporánea. Un enfoque interdisciplinar (2017).

Josep Fontana i Lázaro

Barcelona, Barcelonès, 20 de novembre de 1931 — Barcelona, Barcelonès, 28 d’agost de 2018

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans (1951-54), impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer. Llicenciat en lletres (1956) i doctor en història (1970) per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool (1956-57) i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona (1957-66). Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic d’història econòmica a la de València (1974-76) i, des del 1976, de nou a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou vicerector (1976-78) i degà (1981-83) de la Facultat de Lletres. 

El 1990 passà a la Universitat Pompeu Fabra, en la fundació de la qual participà i d’on fou catedràtic fins a la jubilació l’any 2001, que en fou nomenat catedràtic emèrit. Fou el principal fundador, l’any 1992, de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives d’aquesta universitat, que dirigí fins el 2001 i al qual donà l’any 2011 el seu arxiu personal de més de 37.000 documents. Dirigí també la col·lecció “Jaume Caresmar”, editada per aquest institut.

Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila, Jaume Vicens i Vives i també de Ramón Carande, introduí les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània, inspirades en bona part pel marxisme, entre els quals hi ha l’escola dels Annales, Eric Hobswam, Edward Thompson, George Rudé o Aleksandra Lublinskaja. A partir del concepte d’història total formulat o exemplificat per l’obra dels autors anteriors, maldà per construir una explicació de la història coherent i interrelacionada en els seus diversos vessants.

Gran part de les seva recerca estigué dedicada a l’anàlisi dels models de transició de l’Antic Règim cap al capitalisme i, d’una manera monogràfica i molt acurada, estudià la formació del mercat peninsular, les revolucions del 1820 i el 1868 a Espanya i a Catalunya i, sobretot, les relacions entre les finances públiques i el desenvolupament econòmic.

Entre una llarga bibliografia es destaquen La vieja bolsa de Barcelona, 1815-1914 (1961), La revolució de 1820 a Catalunya (1961), Aribau i la indústria cotonera a Catalunya (1963), la seva tesi doctoral La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820 (1972), Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX (1973), Hacienda y estado, 1823-1830 (1974), La revolución liberal (Política y hacienda 1833-1845) (1977), La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833) (1979), Historia. Análisis del pasado y proyecto social (1982), Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de Independencia 1808-1814 amb Ramon Garrabou (1986) i La fi de l’Antic Règim i de la industrialització (1988).

Col·laborà en obres col·lectives, com ara la Historia agraria de la España contemporánea (1986), dirigida per A. García Sanz i R. Garrabou, dirigí, entre altres obres, la Història universal Planeta (1991-94) i tingué cura del volum X d’aquesta mateixa obra, L’època de les revolucions, així com de la direcció del volum V de la col·lecció Història de la cultura catalana, dirigida per Pere Gabriel, Naturalisme, positivisme, catalanisme. 1860-1890 (1995).

Des de la dècada de 1990, la seva obra prioritzà la reflexió historiogràfica de perspectiva àmplia, la metodologia i els reptes i condicionants de les ciències històriques, com també l’anàlisi de les qüestions polítiques i socials més rellevants del món contemporani: La història després de la fi de la història. Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals (1992) i Europa ante el espejo (1994); i la història de la historiografia i la metodologia de la història: Introducció a l’estudi de la història (1997), La història dels homes (2000), La construcció de la identitat (2005) i L’ofici d’historiador (2010). Posteriorment publicà Por el bien del Imperio. Una historia del mundo (2011), vasta panoràmica de la guerra freda i les seves conseqüències en el món d’avui; El futuro es un pais extraño: una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI (2013); La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (2014), que rebé el premi Crítica Serra d’Or d’humanitats (2015), i El siglo de la revolución: Una historia del mundo desde 1914 (2017).

A banda, el 2008 publicà el volum divulgatiu La guerra del Francès. L’any 2001 es començà a editar la seva obra completa, i pòstumament es publicà  La crisi com a triomf del capitalisme (2018).  

El 2002 l’Ajuntament de Barcelona li concedí la Medalla d’Or al mèrit cultural, el 2003 rebé el premi Narcís Monturiol, el 2006 la Creu de Sant Jordi, el 2007 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura i el 2018 amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. Nomenat doctor honoris causa per la Universidad Nacional del Comahue (Argentina) el 2002 i  per la Universitat Rovira i Virgili (2010).

Fou membre del Consell de Recerca de l’Institut Universitari Europeu, de Florència; avaluador dels Starting Grants de la Comissió Europea de Recerca, de Brussel·les i president de l’Associació d’Història Econòmica Espanyola, i formà part del consell editorial de diverses revistes internacionals.

Cal destacar també, estretament lligada a la professió d’historiador, la seva implicació en nombroses iniciatives polítiques, culturals i cíviques dirigides a la transformació social, objectiu clarament alineat amb els valors de l’esquerra en un sentit ampli, que durant molts exercí especialment des de la militància en el PSUC (on s’afilià el 1957). Copartícip en la fundació de l’òrgan d’aquest partit, Nous Horitzons (on signava amb el pseudònim de Ferran Costa), fou també impulsor i col·laborador de les revistes d’història Recerques, Taula de canvi i L’Avenç, a banda d’escriure multitud d’articles, pròlegs i col·laboracions, fer conferències arreu, participar en seminaris, etc. S’implicà també en l’ensenyament, i propugnà una pedagogia de la història en què prevalgués l’esperit crític en detriment de l’aspecte merament memorístic i, en el cas de l’Estat espanyol, denuncià les versions oficials de la història pel seu conservadorisme, pel menysteniment de la plurinacionalitat i pel nacionalisme espanyol imposat sobretot des de la dreta. Participà també en diversos projectes editorials successivament vinculats a Ariel, Crítica i Eumo Editorial. El 2015 tancà la llista de Barcelona en Comú en les eleccions municipals.

Llista bibliogràfica “Josep Fontana” a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) i la Secció d’Història han preparat una llista bibliogràfica “Josep Fontana” amb les obres d’aquest autor disponibles a la BAB i que conté  també altres obres prologades o amb la intervenció de Fontana, l’enregistrament d’actes amb la seva participació o sobre la seva obra a l’Ateneu Barcelonès.

Es podrà consultar al web de l’Ateneu.

Més informació d’actes organitzats per Amics de la Història

També podeu veure el contingut de tres tertúlies sobre llibres de Josep Fontana organitzades per Amics de la Història:

La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. Tertúlia d’Amics de la Història, 16 de novembre 2015

El millor homenatge és llegir els seus llibres, Tertúlia d’Amics de la Història sobre Josep Fontana, 22 d’octubre de 2018

L’ofici d’historiador i Por el bien del imperio. Tertúlia d’Amics de la Història sobre dos llibres de Josep Fontana, 5 febrer 2019

Tertúlia: La premsa i la Segona República, el cas del diari “El Diluvio”

Historia -

Dilluns 8 Novembre de 2021 a les 17 h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la tertúlia: La premsa i la Segona República, el cas del diari El Diluvio, amb Gil Toll, periodista i professor associat a la UAB i autor del llibre “El Diluvio”, la prensa y la Segunda República.

Presenta: Joan Solé Camardons, coordinador d’Amics de la Història

Inscripció obligatòria a amicsdelahistoria2015@gmail.com       

La Premsa i la Segona República, el cas del diari El Diluvio

La premsa va ser decisiva en la proclamació de la República a Espanya amb la creació d’un ambient polític de crítica a la monarquia que es va aguditzar l’any 1930. Un cop assolit el canvi de règim, els diaris van viure un gran auge de vendes per l’interès del públic en l’esdevenidor polític. Conscients del poder de l’opinió pública, els sectors dretans es van moure amb rapidesa per guanyar posicions en l’àmbit de la premsa amb operacions de compra de destacades capçaleres.

A Barcelona, el diari republicà de referència era El Diluvio, nascut el 1858 sota el nom d’El Telégrafo. Defensava el republicanisme federal, però a les seves pàgines també es donava bona acollida a les reivindicacions obreres i hi havia punts de contacte amb totes les forces progressistes de l’època i les expressions culturals d’avançada, com la maçoneria o l’esperanto.

El Diluvio va veure en Esquerra Republicana i Francesc Macià l’opció adequada per aconseguir la República Federal i transformar el país. Va ser l’únic diari que va donar suport a aquesta candidatura a les eleccions municipals de 1931.

El diari era un ferm partidari de la unitat de les candidatures republicanes a les eleccions per afrontar el sistema d’elecció majoritari. A la convocatòria d’eleccions generals de 1933, davant la divisió republicana, va proposar als electors una llista de selecció amb candidats de diferents opcions.

Quan va morir Francesc Macià, el diari va apostar per Lluís Companys com a relleu en una sèrie d’articles que van tenir ressò a la resta de la premsa de la ciutat. Companys havia estat col·laborador del diari i la seva elecció va ser rebuda amb eufòria per la Redacció.

El Diluvio, en canvi, va criticar Companys després del 6 d’octubre. El diari va ser suspès durant més d’un mes i després sotmès a censura prèvia. La relació amb Companys es va reprendre amb entrevistes a la presó de Cadis i una campanya de gran suport al Front d’Esquerres a les eleccions de febrer de 1936.

Durant la guerra el diari es va mantenir fidel a la República i va aconseguir seguir amb la mateixa direcció fins 1938, quan el govern de la República va imposar la intervenció de la UGT. La major part dels periodistes van sortir a l’exili un cop acabada la guerra, els pocs que es van quedar van ser empresonats, com ho va ser l’editor, Manuel de Lasarte, que va morir a la Model setmanes després d’ingressar.

El nostre tertulià convidat, Gil Toll

Periodista, màster en estudis Internacionals i doctor en Història. És professor associat de la UAB. Treballa als serveis informatius de TV3 en l’àmbit de la informació econòmica i és secretari de l’Associació Casa de la Premsa.

Ha publicat entre altres:

  • El Diluvio, la prensa y la Segunda República, Icaria editorial, Antrazyt, 2021.
  • Heraldo de Madrid. Tinta catalana para la II República espanyola, Editorial Renacimiento, 2013.
  • Edita el digital www.heraldodemadrid.net “Periodismo e Historia del siglo XX”
  • Director del documental Heraldo de Madrid ¡Viva el periodismo libre!

Els grans negocis del marquès de Comillas. Un tauró dins la història colonial espanyola

Historia -

Dimarts 26 d’octubre a les 18,30h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, tindrà lloc la conferència: “Els grans negocis del marquès de Comillas. Un tauró dins la història colonial espanyola” a càrrec de Martín Rodrigo y Alharilla, professor del Departament d’Humanitats – Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (UPF).

Presenta: Narcís Argemí, ponent de la secció d’Història.

Antonio López y López, primer marquès de Comillas

L’any 2018 l’Ajuntament de Barcelona va retirar l’estàtua que Antonio López y López, primer marquès de Comillas, tenia a la ciutat. Per a alguns Antonio López era un negrer i per a d’altres un gran emprenedor i mecenes. Aquest personatge, començant de zero, va arribar a ser l’home més ric de Catalunya de la seva generació.

Establert a Barcelona i casat amb Lluïsa Bru Lassús, va arribar a bastir el hòlding empresarial més important de l’economia espanyola a la segona meitat del segle XIX amb tot tipus de negocis: compra venda d’esclaus, compra dels primers vapors, transport de correu a les Antilles, creació de bancs, companyies ferroviàries, especulació immobiliària a Madrid i Barcelona, mines de carbó, tabacs de Filipines…

Tanmateix va contribuir al finançament dels batallons catalans per lluitar contra l’independentisme a Cuba. Amb la proclamació de la I República la família d’Antonio López va fugir d’Espanya per instal·lar-se a Toulouse, d’on varen tornar després del cop d’estat del general Pavía, que donaria pas a la restauració borbònica

Va comptar amb el suport espiritual de Mossèn Cinto Verdaguer, capellà de la família, que va escriure l’Atlàntida en els vaixells d’Antonio López, a qui va dedicar l’obra. Va saber relacionar-se amb el poder, portant la família d’Alfons XII a estiuejar a la seva casa de Comillas.

La trajectòria del primer marquès de Comillas ens ofereix una perspectiva clara sobre un període clau en la història colonial d’España.

L’estàtua del Marquès de Comillas obra de Frederic Marès que va ser retirada l’any 2018

Martín Rodrigo y Alharilla

Professor Titular d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats de la UPF.

És doctor en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en Filosofia i Lletres i forma part, a més, de la Unitat Associada del CSIC del Grup d’Estudis de Àsia i el Pacífic.

Les seves línies de treball s’han centrat en la història de l’empresa contemporània a Espanya, en l’estudi de l’activitat naviliera catalana i sobretot en l’anàlisi del sistema imperial espanyol durant el segle XIX.

Martín Rodrigo y Alharilla

Entre els seus llibres destaquen: 

  • Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX), Rodrigo y Alharilla, Martin; Chaviano Pérez, Lizbeth (eds)
  • Los marqueses de Comillas, 1817-1925. Antonio y Claudio López, Finalista del III Premio LID de Biografía Empresarial
  • La Casa Ramos, 1845-1960. Más de un siglo de historia marítima
  • Indians a Catalunya. Capitals cubans en l’economia catalana.
  • Cuba de Colonia a República, Rodrigo y Alharilla, Martin (ed)
  • Los Goytisolo. Una próspera familia de indianos
  • Un hombre mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas

Més informació

Entrevista a Martín Rodrigo y Alharilla a La Vanguardia aquí

Presentació del llibre “La Segunda República española: textos fundamentales. Selección de leyes, discursos y proclamas”. Norbert Bilbeny (ed),

Historia -

Dimarts 19 d’octubre a les 18.30h a la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès, tindrà lloc la presentació del llibre La Segunda República española: textos fundamentales. Selección de leyes, discursos y proclamas. Norbert Bilbeny (ed), a càrrec de Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; Joan Villaroya, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; Lourdes Lancho, periodista, i Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica de la Universitat de Barcelona.

Títol: La Segunda República española: textos fundamentales. Selección de leyes, discursos y proclamas

Editor literari: Norbert Bilbeny

Estudi històric introductori: Paola Lo Cascio

Investigació documental: Noli Cabezas Ramírez

Edicions de la Universitat de Barcelona

Data d’edició: 2021

Pàgines: 456

Fullejar la publicació: http://www.edicions.ub.edu/hojear.aspx?fichero=13887.pdf

Sinopsi

La Segunda República española: textos fundamentales. Selección de leyes, discursos y proclamas, és un recull de 70 textos fonamentals de la Segona República espanyola, de gran valor testimonial i instrumental. Testimonial perquè aporten proves sobre diferents aspectes d’una època excepcional en la història d’Espanya i Europa; i instrumental perquè reuneix un material de difícil accés i el posa a disposició de tots aquells interessats en l’estudi d’aquest període: les principals lleis, els decrets de govern més decisius i un variat conjunt de proclames, discursos i escrits, sempre en favor del règim republicà. Paraules d’afirmació i compromís que segueixen ressonant avui per la seva defensa de la democràcia legítima, en una Espanya que estava immersa en la llarga crisi de la restauració monàrquica, i en una Europa llavors marcada pels problemes econòmics i l’ascens dels sistemes dictatorials. Els documents reproduïts es completen amb una selecció de 60 documents disponibles en línia. [Extret de la contraportada del llibre, a excepció de la darrera frase]

Ressenya del llibre

L’obra té un pròleg de nou pàgines de Norbert Bilbeny, editor literari de llibre, filòsof, professor i catedràtic d’Ètica de la UB; una introducció històrica de Paola Lo Cascio professora d’Història Contemporània de la UB, politòloga i historiadora; i la recerca documental que va a càrrec de Noli Cabezas Martínez, historiadora de la UB. També hi ha una magnífica selecció d’imatges, la majoria  poc conegudes, que il·lustren les portadelles de cada capítol, que ha anat a càrrec de Maria Lourdes Prades del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la UB.

Podeu llegir aquí la ressenya completa de Joan Solé Camardons al blog Gaudir la cultura  

Ricard Opisso. 14 d’abril 1931. Barcelona: Martí, Marí i Cia, [1931]. Font: pàgina de crèdits informada pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona

Reunió anual d’inscrits a la Secció d’Història

Historia -

Dimecres 29 de setembre a les 18 h a la sala Josep Maria de Sagarra.

Convoca: Narcís Argemí Terrades, ponent de la Secció d’Història.

A causa de les limitacions imposades per la Covid, fa gairebé dos anys que no ens havíem pogut reunir tots els socis i les sòcies inscrits a la Secció d’Història i ja va sent hora de tornar a la normalitat.

El dimecres 29 de setembre a les 18 h, tothom que estigui inscrit a la Secció d’Història podrà assistir a la reunió que tindrà lloc a la sala Josep Maria de Sagarra de l’Ateneu Barcelonès.

Serà una reunió en la que es presentarà l’equip de treball de la secció d’Història i ens donarem un temps per parlar del que hem fet, del que estem fent i del que ens agradaria fer en el futur.

Al Blog de la Secció d’Història https://historia.ateneubcn.cat/ trobareu tota la informació de les sessions de la Secció d’Història i la programació de la Tertúlia d’Amics de la Història. També hi trobareu un enllaç amb cadascuna de les sessions a You Tube Secció d’Història amb més de 80 vídeos

Us hi esperem.

Obres de referència de les sis sessions del primer semestre de 2021 de la Secció d’Història

Conferències realitzades durant el primer semestre de 2021

Tertúlia sobre la destrucció de la democràcia en la II República (1931 – 1936) i la consolidació i crisi de la democràcia espanyola (1982 – 2014). Una visió de Paul Preston

Historia -

Dilluns 4 d’octubre a les 17h a la sala Pompeu Fabra, tindrà lloc la Tertúlia “Sobre la destrucció de la democràcia en la II República (1931 – 1936) i la consolidació i crisi de la democràcia espanyola (1982 – 2014). Una visió de Paul Preston“, amb Miquel Nistal com a tertulià convidat.

Presenta: Joan Solé Camardons, coordinador d’Amics de la Història.

Miquel Nistal, ateneista i docent és l’autor de dues llargues ressenyes sobre dos dels llibres de Paul Preston que es debatran a la tertúlia: La destrucción de la democracia en España (1 de 5) i Un poble traït: Corrupció, incompetència política i divisió social (1 de 2)

D’acord amb el protocol sanitari, l’aforament màxim de la Sala Pompeu Fabra és de 10 persones. És obligatòria la inscripció prèvia per correu electrònic a amicsdelahistoria2015@gmail.com

 

Dos llibres de Paul Preston

La destrucción de la democracia en España (1978 i una posterior edició revisada i actualitzada l’any 2018) serà la base de la tertúlia, si bé, enllacem amb la part final de la seva darrera obra, Un poble traït. Corrupció, incompetència política i divisió social (2019).

El llibre de base és la visió que aporta Preston de la història de la Segona República Espanyola, focalitzant en dos dels seus protagonistes polítics: el principal partit de l’esquerra espanyola en aquells moments, el PSOE, i el principal oponent a la dreta, la CEDA. Segons la hipòtesi de l’autor, el conflicte social lligat al problema agrari serà una de les més importants raons del fracàs de la República, tot lligat a la intransigència a la més mínima concessió social dels sectors conservadors que s’aniran agrupant en la CEDA en els primers anys del nou règim republicà i la impossibilitat del reformisme republicà, en el qual el paper del PSOE era fonamental en el primer bienni, d’articular una resposta a les demandes socials. La dreta espanyola  acollirà el nou règim republicà entre l’escepticisme dels “legalistes”, agrupats entorn dels sectors catòlics i agraris que acceptaven de forma accidentalista la República i els monàrquics que consideraven ja d’inici una catàstrofe l’arribada del nou règim i contra el qual conspiraven pràcticament des del primer dia. La dreta catòlica anirà agrupant i unificant diferents  sectors al llarg dels primers anys i acabarà constituint la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) sota el  lideratge emergent del jove advocat salmantí José María Gil Robles.

Al llarg del llibre veurem l’evolució política de la dreta en les diferents eleccions del període republicà i com lentament la via accidentalista i els interessos reaccionaris dels grups representats confluiran en la via que acabarà en el cop d’estat de juliol de 1936.

El PSOE (Partido Socialista Obrero Español) representava en el primer terç del segle XX una part del moviment obrer espanyol, amb una distribució territorial molt heterogènia. Tenia una forta representació entre els famèlics treballadors de la terra al sud on la central socialista UGT tenia una bona implantació; també en les zones mineres asturianes i entre els treballadors siderúrgics bascs. A Catalunya el socialisme espanyol era residual. Les tensions dins del partit i el sindicat venien de lluny: ja des de la frustrada vaga revolucionària de 1917 i la reacció davant la dictadura de Primo de Rivera. Tot això havia contribuït a dividir el moviment socialista. El paper dels grans líders com Francisco Largo Caballero o Indalecio Prieto marcaran la divisió socialista que s’anirà aguditzant com a conseqüència de les coalicions amb els partits republicans en el primer bienni republicà, el problema de la reforma agrària, les tensions socials i el perill involucionista que marcarà tots els anys de la breu experiència republicana. Les divisions socialistes i les temptacions revolucionàries del sector caballerista del partit seran un factor important que contribuiran al fracàs de l’experiment democràtic en un país convuls que va iniciar el  procés republicà democràtic en un moment històric molt complex i amb enemics massa poderosos.

El segon llibre, Un poble traït, presenta tota la història del segle XX espanyol, des de l’òptica, segon l’autor, de la corrupció política i del mal govern que la caracteritzen. Segons Preston, en la història moderna d’Espanya hi ha hagut sempre una desconnexió entre la realitat social i el poder polític. D’aquest llibre agafem només el darrer apartat, el que va del 1982, amb la transició democràtica teòricament completada, el flamant govern socialista, els anys de les majories de la dreta del Partit Popular i fins el moment de l’abdicació del rei Joan Carles I (2014) i la profunda crisi territorial no resolta encara. De manera cíclica tornem a assistir a una altra crisi profunda de la democràcia espanyola. Novament podem veure l’abisme entre una població desitjosa de progressar i unes elits que tracten, una vegada i una altra, de bloquejar els seus intents.

Paul Preston

Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador, professor i autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d’Espanya, és doctor en Història per la Universitat d’Oxford i catedràtic d’Història Contemporània espanyola i director del Centre Cañada Blanch per a l’Estudi de l’Espanya Contemporània a la London School of Economics. També va ser professor d’Història a la Universitat de Reading   i al Centre d’Estudis Mediterranis al Queen Mary College. Analista d’assumptes espanyols en ràdio i televisió.

Tant a Gran Bretanya com a Espanya, col·laborador de diversos periòdics i revistes, entre els seus llibres destaquen España en crisis: Evolución y decadencia del régimen franquista (1978), La destrucción de la democracia en España (1978), El triunfo de la democracia en España (1986), Franco, Caudillo de España (1994), La política de la  venganza: el fascismo y el militarismo en la España del siglo XX (1997)Las tres Españas del 36 (1998), Palomas de guerra (2001), l’edició actualitzada de La Guerra Civil Espanyola (2006), Idealistes sota les bales: històries de la guerra civil (2007), L’holocaust espanyol (2011), l’edició actualitzada de Juan Carlos rey de un pueblo (2012), Santiago Carrillo: el penediment no existeix (2013), La fi de la Guerra Civil: La República apunyalada (2014) y Un poble traït. Corrupció, incompetència política i divisió social (2019).

Paul Preston Més informació

Paul Preston: La destrucción de la democracia en España (2018, ed. Debate, 460 p). Ressenya de Miquel Nistal al blog Gaudir la Cultura en cinc parts  

·       “Dreta i esquerra en una República neixent

·       “Reacció contra la reforma i conflicte social

·       “Reacció negra, resposta insurreccional i represàlia autèntica

·       “La CEDA i el somiat Nou Estat. El Front Popular tensa l’esquerra

·       “La mort del legalisme, la conspiració i la guerra civil

Paul Preston: Un poble traït. Corrupció, incompetència política i divisió social (2019, ed Base, 760 p),Ressenya de Miquel Nistal al Blog Gaudir la Cultura en dues parts:

·       Un poble traït (1)

·       Un poble traït (i 2)

Breu selecció de llibres de Paul Preston disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès per als socis de l’Ateneu: