Ciència i Tecnologia

Els límits de la Ciència. Límits reals i límits autoimposats, i com superar-los

El pròxim 6 d’octubre, a les 18:30, a la Sala Oriol Bohigues de l’Ateneu Barcelonès, tindrem l’oportunitat d’escoltar la conferència “Els límits de la Ciència. Límits reals i límits autoimposats, i com superar-los“, que ens oferirà en Joan Fonollosa. També, la podrem seguir en directe per videoconferència des de la web del mateix Ateneu Barcelonès. L’entrada és lliure, amb la límitació de l’aforament a 80 places, per seguir les indicacions de les autoritats sanitàries relacionades amb la Covid19.

Al món modern, la ciència s’ha convertit en la guia definitiva per descriure la realitat. És fàcil veure l’atractiu. La ciència té una claredat i una economia boniques; les seves lleis són directes i inalterables. Revela el funcionament del món que ens envolta amb tanta calma i exactitud, i amb una aparença d’imparcialitat, que ens sentim satisfets amb les seves respostes i no busquem res més.

La mecànica newtoniana representa l’enfocament més proper a aquest ideal de ciència mai assolit. Donades les masses, les posicions i els moviments dels objectes, les seves posicions i moviments futurs es poden calcular amb una precisió extraordinària. El mètode de Sir Isaac Newton va ser una revolució. Abans de Newton, la ciència es duia a terme d’una manera completament diferent; els investigadors van especular en lloc d’experimentar. Va ser Newton qui va despullar els objectes de tots els atributs més bàsics, excepte els seus components més bàsics (massa i densitat), i va cronometrar la seva caiguda, traient conclusions del que va observar més que del que va imaginar. En reduir els objectes a algunes característiques mesurables, va ser capaç de descobrir les lleis universals que governaven el comportament de tots els objectes.

Una revolució anàloga es va produir en el pensament polític al voltant del mateix període. Mentre que els filòsofs antics intentaven definir la virtut, Thomas Hobbes, que va viure durant els primers anys de Newton, va adoptar l’enfocament contrari. Desposseint a la gent de tots, tret dels seus atributs més bàsics (i bàsics) – egoisme i vanitat -, va afirmar explicar la mecànica de la humanitat, per dir-ho així, i l’estructura de la civilització. Les seves regles del contracte social explicaven com funciona la màquina bàsica de la societat, de la mateixa manera que les lleis del moviment de Newton explicaven com funciona la màquina de l’univers.

 Com és que podem entendre l’Univers? Com és que les matemàtiques van tan bé per a això? Preguntes com aquestes causen una forta incomoditat quan es fan en un entorn científic. “Són qüestions filosòfiques”, diuen. Però la ciència moderna ens està acarant cada vegada de manera més clara amb qüestions d’aquesta mena.

 Són realment qüestions no científiques? Per què no ho són? Existeix realment un límit a les coses que la Ciència pot estudiar? Si és així, s’ha de poder provar científicament on és aquest límit, per què hi és i per què és allí.

La realitat és que la Ciència té por a parlar de certes coses. Veurem d’on ve aquesta por i com es pot superar, la qual cosa ens portarà a reflexionar sobre què és la Ciència, la seva naturalesa, el mètode científic i la relació de tot plegat amb les matemàtiques i la lògica.

Per superar aquesta por cal trencar certs tabús i pensar lliurement, respectant sempre el que és consubstancial a la Ciència: el mètode científic. Amb Joan Fonollosa, reflexionarem sobre aquests conceptes i es presentarà de manera molt succinta una proposta per treballar en aquesta línia: el model Nosce Te Ipsum, que pretén descriure el funcionament de l’Univers en l’àmbit global.

Joan Fonollosa i Guardiet

@JoanFonollosa

http://unilateral.cat/author/joanfonollosa/

Joan Fonollosa és enginyer industrial de formació, ha estat, fins a la seva jubilació, professor  de la UPC i de la UAB i consultor empresarial, en l’especialitat de Mètodes Quantitatius i Models Matemàtics.

 Ha impartit nombrosos cursos i seminaris en diferents escoles empresarials i organitzacions. Ha publicat diversos llibres de text en les àrees de Mètodes Quantitatius, Anàlisi de Decisions, Gestió d’Unitats d’Informació, Logística i Gestió de la Producció i Operacions.

 La seva experiència en la construcció de models matemàtics per al tractament de problemes reals d’alta complexitat, junt amb una molt àmplia curiositat sobre pràcticament totes les branques de la ciència, l’ha portat a desenvolupar el model Nosce Te Ipsum per descriure el funcionament de l’Univers en l’àmbit global.