Els límits del desenvolupament a les economies de l’Europa Mediterrània, primera sessió del cicle "La forja d’una economía industrial, 1820-2020: èxits i fracassos del desenvolupament econòmic espanyol".

Obertura del cicle a càrrec de Jordi Catalan, Centre d’Estudis Jordi Nadal; Joaquim Perramon, Ateneu Barcelonès; Irene Maestro, Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial, UB; Jaime Herrero, Banco de España i l'honorable conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya,  Joaquim Nadal.

Ponents:

1. Las grandes etapas del desarrollo económico español contemporáneo (Leandro Prados de la Escosura, Universidad Carlos III de Madrid)
2. La mortalidad en Cataluña y Castilla en los siglos XVIII y XIX. ¿Qué podemos conocer y qué no? (Enrique Llopis, Universidad Complutense de Madrid)
3. La expansión minera en España: ¿maldición de los recursos naturales o fracaso institucional? (Andrés Sánchez Picón, Universidad de Almería)
4. Déficit, deuda y prima de riesgo: el encarecimiento del crédito como obstáculo al crecimiento industrial español (Francisco Comín, Universidad de Alcalá de Henares)

El desembre de 2020 va morir a Barcelona el doctor Jordi Nadal i Oller, principal deixeble amb Josep Fontana, de Jaume Vicens i Vives. El catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Borja de Riquer, considerà que l’obra de Jordi Nadal commocionà la historiografia espanyola i europea (La Vanguardia, 13 de desembre de 2020). Leandro Prados de la Escosura, així mateix catedràtic de la Universidad Carlos III de Madrid, el va tenir com l’historiador econòmic espanyol més important del segle XX (La Vanguardia, 13 de desembre de 2020). Nadal fou, en efecte, el pare de la història industrial a la Península Ibèrica i la seva obra va tenir el caràcter dels gegants newtonians, tal com van assenyalar respectivament els obituaris dels professors Albert Carreras (Investigaciones de Historia Económica, 17, 2021) i Jordi Catalan, Miquel Gutiérrez, Àlex Sánchez i Carles Sudrià (Revista de Historia Industrial, 81, 2021). La lectura d’ambdós articles permet copsar l’abast de l’obra del mestre i la seva encertada diagnosi sobre la divergent trajectòria de desenvolupament de les economies espanyola i catalana contemporànies.

Accedeix al programa