Josep Manel Busqueta, economista, membre del col·lectiu Seminari d’Economia Crítica Taifa.

Presenta: Marc Becat, gestor de la Secció.

Quan encara no ens hem recuperat del tot de la gran recessió del 2008, sembla que ens aboquem de ple a una de nova.

En els primers compassos de l’anterior crisi es va parlar de repensar i refundar el capitalisme. Després, tot això va quedar arraconat i sacrificat en l’altar de l’austeritat. De la mateixa manera, avui també sentim parlar de redistribució i d’incorporar polítiques que, segons l’economia tradicional, fins ara es consideraven excèntriques, com els impostos a la riquesa o la renda bàsica. Abans de dipositar-hi grans esperances, valdria la pena mirar-se aquestes conversions sobtades amb un cert escepticisme.

El caire que va prendre el debat europeu sobre els coronabons i la dificultat per arribar a un cert acord econòmic aquest agost és un bon indicador de com, malgrat el sacseig, les inèrcies polítiques i els interessos creats són molt difícils de canviar.

Convé, doncs, tenir una nova mirada sobre l’actual crisi econòmica: d’on ve? Si és cert que la pandèmia de la COVID-19 l’ha accentuat, és aquesta la seva causa? Quin rol hi ha jugat el sistema financer? Qui està pagant aquesta crisi?