Al febrer, quan es pon el sol, una nova Barcelona es desperta en la foscor per expressar la seva creativitat amb el llenguatge de la llum.

Al jardí de l’Ateneu Barcelonès, una xarxa luminescent neix de les aigües del brollador central i s’enfila enlaire en un recorregut de diverses alçades que forma una coberta de llum sinuosa; una teranyina brillant i flexible que s’estén en forma d’arc per sobre del públic fins a arrelar als parterres circumdants amb el propòsit de trencar, amb línies més fluïdes, la quadrícula del jardí.

Autors: Istituto Europeo di Design (IED)