Data de l'activitat:
Elionor Serra Cisa
La primera sòcia de l’Ateneu Barcelonès va ser Elionor Serra Cisa i se’n va fer el 20 de novembre de 1908. Fins aleshores, l’Ateneu era cosa d’homes. La junta del moment va donar la benvinguda a “l’entrada de l’element femení” i va fer una crida perquè més dones la imitessin. No obstant això, la segona sòcia no hi entraria fins al cap de set anys.
Dolors Monserdà
L’any 1907, Dolors Monserdà i Vidal introdueix la paraula feminisme a Catalunya: Vivim en una època de transcendentals evolucions y d’entre l’gros número que capgiren la vida actual y que febrosament s’agiten per Europa, la debatuda qüestió del Feminisme hi ocupa un dels primers llochs.
Aurora Bertrana
Aurora Bertrana era sòcia de l’Ateneu Barcelonès quan va esclatar la Guerra Civil. Però el desembre de 1936, encara va reforçar el seu compromís amb l’entitat en presidir el jurat del premi Crexells, distinció que atorga la casa a la millor novel·la de l’any.
Rosa Maria Arquimbau
La periodista i escriptora Rosa Maria Aquimbau, sòcia resident de l’Ateneu, va presidir el Front Femení Esquerrista i va ser part activa del Club Femení i d’Esports que van impartir un cicle de conferències a l’Ateneu. Des de fa uns anys, el periodista Julià Guillamon i l’editorial Comanegra s’han ocupat de reivindicar i reeditar l’obra d’Arquimbau.
Carme Karr
Carme Karr és la dona més influent de l'Ateneu al primer terç del segle XX. Representant del feminisme burgès i conservador evoluciona cap a posicions més reivindicatives, destacant com a sufragista. Considerada una de les primeres a exercir el periodisme, dissenya i dirigeix la revista ‘Feminal’, incorporant-hi escriptores, pedagogues, pintores i compositores entre altres.
Maria Aurèlia Capmany
L’any 1972 va ser el primer en el qual ingressaren més sòcies que no pas socis a l’Ateneu. La Capmany va ser una d’elles i la seva vessant d’activista cultural, feminista i antifranquista va ser cabdal per la dinamització de l’entitat. Va ser una de les escriptores catalanes més polifacètiques, a més de la narrativa, es dedicà a la traducció, el teatre i l’assaig.
Montserrat Roig
Montserrat Roig va ser una de les impulsores de la democratització i catalanització definitiva de l’Ateneu Barcelonès. L’abril de 1977 es van aprovar els nous estatuts, que establien el català com a llengua oficial, i l’entitat va iniciar una obertura progressista cap a la ciutadania.
