Data de l'activitat:
Al primer lloc on van aplicar-se els principis de la Revolució liberal va ser a les colònies angleses de Nord-Amèrica, on hi havia una nombrosa burgesia il·lustrada animada per les idees d’igualtat, llibertat i tolerància que arribaven des de l’Europa il·lustrada.
La situació de dependència colonial en alguns territoris d’Amèrica del Nord va impulsar a mitjans del segle XVIII un moviment anticolonial que va tenir un doble caràcter: d’una banda, demanaria la independència respecte de la metròpoli, i de l’altre, l’organització política d’acord amb les idees del liberalisme polític. Això és el que va succeir a les tretze colònies angleses a l’est dels Apalatxes, embrió d’un nou Estat destinat a convertir-se en gran potència: els Estats Units d’Amèrica.
Enguany a l'Ateneu, recordem aquests canvis fonamentals a través del cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”.Tots els actes són gratuïts i oberts a tothom.
Dilluns 4, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas
Hannah Arendt: pensar la revolució
Hannah Arendt contrasta la Revolució Americana i la Revolució Francesa al seu llibre On Revolution de 1963. En aquest exercici de pensament polític sense precedents, Arendt rastreja el sentit i l’origen de les revolucions, el valor de la ciutadania activa i l’esperit públic. Hi ha un “tresor perdut” de la Revolució que cal recuperar. A la seva base, hi ha la idea de llibertat i de República. Perquè construir una “llar per a la llibertat” és el motiu de fons que recorre les temptatives de l’acció revolucionària.
Oriol Farrés, professor de Filosofia (UAB).
Presenta: Jordi Jiménez, ponent de la secció de Filosofia.
Dimarts 5, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas
La Independència dels Estats Units d’Amèrica: una revolució poc coneguda?
La Revolució Americana (1765–1783) va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit). En aquest període, les colònies s’uniren contra l’Imperi Britànic i entraren en el conflicte armat conegut com la Guerra d’Independència dels Estats Units entre el 1775 i el 1783. Això donà lloc a la Declaració d’independència dels Estats Units del 1776 i la victòria al camp de batalla l’octubre del 1781.
Alberto Pellegrini, professor associat al Departament d’Història Contemporània (UB).
Presenta: Joan Solé, ponent de la secció d’Història.
Dijous 7, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas
Projecció del documental Benjamin Franklin, Citizen of the World (Benjamin Franklin, ciutadà del món)
B. Franklin és considerat un dels pares fundadors dels Estats Units. Va participar en la redacció de la Declaració d’Independència i en fou un dels signants. També va exercir com a ambaixador dels Estats Units a França i va participar en la redacció de la Constitució dels Estats Units.
En el terreny científic destacà per diferents estudis i invents com el del parallamps.
Presenta: Ricard Faura, ponent de la secció de Ciències i Tecnologia.
Divendres 8, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas
L’art de la revolució
La sessió es planteja a partir d’una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l’art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l’interior d’un procés revolucionari l’art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia?; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l’art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot conservar la ira revolucionària en el nostre marc post-històric?
Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la secció d’Arts Visuals.
Dilluns 11, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas
La Revolució Francesa al pensament i l’obra de Madame de Staël
Una aproximació a la figura d’Anne-LouiseGermaine Necker, baronessa de StaëlHolstein, coneguda com a Madame de Staël, escriptora i personalitat destacada de la societat francesa, testimoni directe dels fets de la Revolució Francesa que, tot i que els va rebre amb il·lusió, la van acabar obligant a marxar a l’exili.
Xavier Roca-Ferrer, notari, i autor de Madame de Staël, la baronesa de la libertad.
Presenta: Joan Safont, ponent de la secció de Llengua i Literatura.
Dimarts 12, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas
La Revolució Francesa (1789-1799). Un model de revolució burgesa
La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l’aristocràcia i el clergat.
Daniel Roig, professor associat al Departament d’Història Contemporània (UB). Presenta: Joan Solé, ponent de la secció d’Història.
Dijous 14, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas
«Som els inventors de la revolució però no sabem què fer-ne». Sobre els límits de la Revolució Francesa al teatre alemany.
Amb el retruny del lament de Marat a l’orella, proposem un retrobament amb les peces sobre la Revolució Francesa al límit de consignes polítiques i formes dramàtiques: La mort de Danton, de George Büchner; La cacatua verda, d’Arthur Schnitzler; Marat Sade, de Peter Weiss, i La missió, de Heiner Müller.
Loreto Vilar, professora titular de Filologia Alemanya (UB). Presenta: Jaume Comas, ponent de la secció de Teatre.
Divendres 15, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas
Projecció de Danton
França / Polònia, 1982
Durada: 136 min. VOSE
Direcció: Andrzej Wajda
Repartiment: Gérard Depardieu, Wojciech Pszoniak, Anne Alvaro, Roland Blanche, Patrice Chéreau, Emmanuelle Debever, Krzysztof Globisz, Ronald Guttman, Gérard Hardy, Tadeusz Huk...
Sinopsi: El setembre de 1793, el Comitè de Salvació Pública de França liderat per Robespierre instaura el règim del Terror, en el que la facció moderada, els girondins, pateixen la repressió jacobina, liderada per Robespierre. La fam reapareix, i amb ella, la revolta. Georges-Jaques Danton, diputat jacobí, retorna a París per oposar-se a Robespierre, és el xoc entre dues fortes personalitats i dos polítics irreconciliables.
Presenta: Maria de Vallibana Serrano, ponent de la secció de Cinema.
Cicle organitzat per la Comissió de Cultura.
