Data de l'activitat:
11/06/2013 - 18:15
Als volts del 1590 es va escriure a Florència l’obra que després es consideraria la primera òpera. Amb influències de la tragèdia grega i amb característiques pròpies del Renaixement. Les tragèdies Greges tenien en el seu conjunt una unitat entre el text, la música i la posada en escena, unes característiques que intentarien copiar les primeres òperes.
L’òpera va néixer de la mà d’un selecte grup de filòsofs, músics i humanistes que, a finals del segle XVI, discutien sobre l’evolució que l’art havia d’emprendre.
Gràcies a una gran quantitat de músics i compositors destacats, l’òpera es va anar desenvolupant al llarg del anys en relació a les tendències artístiques i els models culturals i ideològics de cada moment. La culminació màxima va arribar de la mà dels musicals, que encara que amb un estil diferent, són l’evolució moderna de l’òpera clàssica.
L’òpera és considerada l’Art Total perquè és el punt de trobada de totes les arts existents: dansa, literatura (poesia i teatre), escultura, pintura, arquitectura, videoart...La seva relació amb totes aquestes arts, inclòs el cinema, i la seva capacitat aglutinadora, la converteixen en una expressió artística total.
