La Guerra de Successió i Catalunya

Data de l'activitat: 

12/12/2013 - 19:30
Miquelets en un moment de repòs durant la guerra de 1714

La Guerra de Successió començà a Europa l’any 1701, quan les tropes austríaques iniciaren la invasió dels territoris italians de la Monarquia Hispànica. L’any 1702 Anglaterra i Holanda entraren a la guerra pel bàndol austriacista, i Catalunya l’any 1705, quan es produí l’aixecament militar dels austriacistes catalans, arrossegant Catalunya cap a la guerra.

Dijous 12, 19.30 h, sala Verdaguer

A càrrec d’Agustí Alcoberro i Pericay, historiador i director del Museu d’Història de Catalunya.

A començaments del segle XVIII, va morir sense successió el rei Carles II. Aquest fet va ser l'origen d'un conflicte internacional al voltant de la successió a la monarquia hispànica. El rei, en el testament, havia designat Felip d'Anjou com a successor, i aquest va jurar les constitucions catalanes. Però, tot i això, entre la burgesia i la baixa noblesa de Catalunya predominaven les simpaties per un altre candidat, l'arxiduc Carles d'Àustria. 

Els austriacistes catalans van signar un pacte d'ajut militar amb Anglaterra i, poc més tard, van proclamar l'arxiduc Carles, rei. Des d'aquest moment, la guerra internacional, a la península, es va convertir en guerra civil. 

La superioritat militar dels felipistes, i el fet que Carles d'Àustria heretés la corona de l'imperi austríac, van conduir les potències europees a signar el Tractat d'Utrecht (1713). Aquest tractat posava fi a la guerra de Successió espanyola i confirmava Felip d'Anjou com a rei d'Espanya. 

A Barcelona, 5.500 homes dirigits pel conseller en cap Rafael de Casanova van resistir fins que, l'11 de setembre de 1714, es va produir l'assalt final felipista a la ciutat. 

La Guerra de successió va significar l'ocupació de Catalunya per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparició de totes les institucions catalanes, que s'havien anat configurant des de l'alta Edat Mitjana.

Fes-te'n soci