Data de l'activitat:
El cicle interdisciplinari “Mites” revoluciona l’Ateneu.
Del 24 al 27 d’abril joves estudiants prenen l’Ateneu Barcelonès per a discutir sobre les narratives de poder que impregnen la nostra societat. Per segon any consecutiu, l'Ateneu Barcelonès acull l'exitós cicle organitzat pel darrer curs de Filosofia, Política i Economia de la Universitat Pompeu Fabra.
En aquesta ocasió, el cicle ha estat batejat com: "Mites: Converses actuals sobre narratives de poder". Aquest vol ser un cicle interdiscipliari que reflexioni sobre narratives i sistemes de creences que impregnen el món contemporani des de diverses perspectives, disciplines i concepcions.
Al llarg de vuit jornades, pensadors de renom de diverses disciplines dialogaran sobre quina forma pren el mite en l'actualitat. Es pretén repensar a través de taules de diàleg/converses temàtiques qüestions diverses com la història, el càstig i la reinserció, el paisatge, la sexualitat femenina, la cultura del mèrit i l'acollida a la UE.
Dilluns 24 d'abril
El mite: política, cultura i ideologia
En aquesta sessió tindrem la presència dels pensadors Begonya Saez, Amador Vega, Jordi Graupera i Steffania Fantauzzi els quals reflexionaran sobre les formes de relacionar-nos amb la societat i el món que ens envolta són objecte de regulació i construcció social fruit d'estructures de poder. Nogensmenys, no es pot donar per fet que les diferents narratives que justifiquen aquestes formes de relacionar-nos en societat constitueixin mites. En conseqüència, és necessari adreçar el mateix concepte del mite en la seva relació amb el poder constituït des de la perspectiva filosòfica de diferents tradicions de pensament. És pertinent qüestionar si, malgrat els diferents processos socials característics de la modernitat i la contemporaneïtat, els mites mantenen una vigència significativa en les societats del present.
Sala Oriol Bohigas, 16:30 h
L’acollida de la Unió Europea: igual per a tothom
Aquesta taula tractarà el mite de la imparcialitat en l’acollida de refugiats a la Unió Europea. Amb la Guerra d’Ucraïna, s’han revelat grans diferències entre el tractament de la crisi migratòria del 2015 amb l’actual, quelcom que indica la politització de l’asil i amaga dinàmiques de nosaltres-ells en la designació dels refugiats. Les crisis migratories seran una de les tòniques dominants en els propers anys i el seu tractament és un tema que s’ha de posar sobre la taula. A més, aquesta discussió s'emmarca en l’intent, de nou, d’elaborar una política d’asil comuna.
Aquestes qüestions ens porten a preguntarnos: quines diferències hi ha hagut entre les dues crisis migratòries? Existeixen greuges migratoris per motiu de raça, gènere o origen? Què en podem esperar, a nivell de la UE, per a una futura política d’asil equitativa i no-discriminatòria?. A càrrec de Blanca Garcés Mascareñas, Anna Figueras Saladié i Ruben Wagensberg Ramon. Presenten: Adrià Sala i Bartrina, Aina Trafach i Esparch, Martí Serra Figarola.
[Sala Bohigas, 19 h]
Dimarts 25
Paisatges en transició energètica: i els valors intangibles?
La transició energètica és necessària i urgent, però és incompatible amb la cura del paisatge? Sergi Saladié, Imma Merino i Maria Crehuet posen a diàleg aquesta tensió emfatitzant la dimensió cultural, identitària i simbòlica dels paisatges i aprofitant la capacitat del cinema d’il·lustrar aquest conflicte. Pel·lícules d’èxit recent com Alcarràs (2022) i As Bestas (2022) permeten reflexionar sobre els efectes que la implementació de la transició energètica té sobre els territoris i mostren que, més enllà dels valors estètics i naturals, els paisatges també tenen valors intangibles, que evoquen sentiments i emocions i condicionen el benestar de les persones que els habitem. Davant d’un discurs sovint governat per la urgència –Catalunya se situa a la cua d’Europa en matèria d’energia renovable– i de processos d’implementació de les renovables que sovint passen per alt les dimensions immaterials del territori, aquesta conversa pretén donar a conèixer experiències diverses i, de manera propositiva i constructiva, contribuir a una transició energètica eficaç i justa pels territoris i les persones que hi viuen.
[Sala Bohigas, 16:30 h]
El mite de la reinserció post carcerària: repensar la teoria i la pràctica
L’article 25.2 de la Constitució Espanyola estableix que l’objectiu de les penes privatives de llibertat és la reinserció social. Ara bé, què passa a la pràctica?
S’afavoreix i assoleix realment la reinserció? Més enllà, això ens porta a qüestionar-nos el significat de reinserció i els pressupòsits i objectius que hi al darrere d’aquesta idea. Així, cal que ens preguntem: el sistema penal pot legitimar-se a partir de l’aposta per la reinsercio? A càrrec de Carmen Navarro, Jose Subirachs, Lucía Barcena, Laia Mateu. Presenta l'acte: Alma Gamper i Elena Bronchalo.
[Sala Bohigas, 19 h]
Dimecres 26
El mite de l’esforç: mereixes el sou que cobres?
Ens mereixem el que cobrem? Les persones amb sous més alts i feines més prestigioses són més "mereixedores" que les altres? S'han guanyat uns privilegis o aquests són de base i els han permès arribar a ser rics? La idea d'aquest debat és desmuntar la suposada essència objectiva d'un "mèrit" en les persones, i introduir plantejaments generals sobre la meritocràcia per debatre sobre el paper del mèrit i l'esforç com a línia discursiva per a justificar les desigualtats en l'economia moderna. A càrrec de Mohamed el Amrani i Paula Veciana Botet. Presenta l'acte: Paula González Vila.
[Sala Bohigas, 16:30 h]
Dijous 27
Passat i història: el que és i el que queda
El passat i la història no són el mateix, sinó que hi ha una diferència entre allò que succeeix i allò que roman a l’imaginari col·lectiu en forma d’història. Partint d’aquesta idea, cal preguntarse qui són els sustentadors del poder que configuren la versió que queda fixada des del present sobre el passat, de cara al futur. Entre aquests ostentadors s’hi troben actors diversos entre els quals s’inclouen els historiadors, mitjans de comunicació o discursos
populistes.
La història, a més, ha sigut sempre entesa com a quelcom que constitueix el sentit de col·lectiu. Té aquesta vivència col·lectiva un valor unificat en si mateix, o ha quedat fragmentada, diluïda i individualitzada a conseqüència de l'heterogeneïtat d'actors i noves maneres en què ara es pot configurar el discurs narratiu històric? En el cas que, efectivament, encara tingui un valor social, cal preguntar-se, doncs, si és cert que tots els grups tenen poder
de revisitar-la o només els vencedors. És epistemològicament precisa una aproximació a l’ontologia històrica a través de la recopilació del testimoni dels vençuts per tal d’esmenar la història?
Aquesta taula rodona vol plantejar si és possible l’escriptura realista o objectiva de la història, sense biaixos. És a dir, planteja una problematització de la historiografia com a disciplina. A més, cal preguntar-se quins actors, més enllà dels historiadors, escriuen història, i quins ho fan avui, a més a més, a temps real –la premsa actual, el món intel·lectual o acadèmic, el populisme i la comunicació política, entre d’altres. A càrrec de Júlia Lull Sanz, Edgar Straehle Porras i Paula Kuffer Dinerstein.
[Sala Bohigas, 16:30 h]
Desitgem o som desitjades? Mites i resistències sobre sexualitats [Secció de feminismes]
La sexualitat femenina ha estat violentament regulada al llarg de la història: les dones han estat pensades com a objecte però no com subjecte de desig, volgudes complaents però no complagudes, receptores però mai creadores d’acció, sense agència. El mite del no-desig femení conforma tot aquest ideari i es converteix en l’epicentre d’altres mites, narratives i discursos que funcionen com a eines reguladores de la sexualitat de les dones.
Queralt Guinart, Marta Aymerich i Elena Crespi dialogaran sobre els mites existents al voltant de la sexualitat, com operen i com marquen pràctiques, experiències, guions sexuals i la manera com ens mirem a nosaltres i als altres. També pensarem la possibilitat de resistència a aquests mites i quina forma prenen aquests espais d’emancipació tant a nivell individual com sistèmic. Presenta l'acte Maria Martínez.
[Sala Bohigas, 19 h]
