Borja Bagunyà, escriptor, professor de Teoria de la Literatura a la UB i cofundador de l’Escola Bloom; Mita Casacuberta, crítica literària, professora de literatura a la UdG; Marina Porras, crítica literària, llibretera i professora associada del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, i Emili Rosales, director del Grup 62.

Presenta: Ivet Zwatrzko, ponent de la secció de Llengua i Literatura.

La literatura catalana té la sort de comptar amb un ventall ampli i divers de premis literaris; premis que contemplen nombrosos i oposats perfils de crítics i jurat. Els premis permeten a les veus emergents entrar en un sector cultural ja fet i relativament hermètic i, fins i tot, ajuden a catapultar els autors dins les esferes dels cànons de les literatures nacionals. A més a més, poden permetre que els autors visquin de l’escriptura o, dit d’una altra manera, que la literatura contempli l’opció factible de convertir-se en una professió.

Tanmateix, el valor i l’interès d’un text o d’un altre depèn en bona part de la subjectivitat d’aquell qui el llegeix. I un premi literari, en aquest sentit, no és més que la delegació de la pròpia subjectivitat a la subjectivitat dels qui suposadament hi entenen. Però qui hi entén i de què exactament? Quina part d’objectivitat hi ha en l’elecció d’una obra o d’una altra, segons el gust i els interessos personals? Quin paper hi juga el mercat i el benefici econòmic? I en definitiva, com podem definir els premis: com una oportunitat per entrar al sector editorial o com una crisi del sistema literari català?