Catalunya és viable econòmicament en el context actual i en el futur? Són certs els arguments de la campanya de la por que preveuen una baixada del 40% del PIB si Catalunya esdevé independent? Com es farà la transició i cap a quin model econòmic hauríem d'adoptar? Un conjunt d'interrogants que han estat analitzats per Marta Espasa, professora d’Hisenda Pública de la UB i  Modest Guinjoan és doctor en Economia per la UAB, en un nou acte del cicle "El país que farem", moderat per la vicepresidenta primera de l'Ateneu, Patrícia Gabancho.

Catalunya fos un estat independent tindria la capacitat de recaptar tots els impostos que es generen en el territori català i, al mateix temps, hauria d'afrontar un conjunt de despeses addicionals de les noves estructures d'Estat. Segons l'estudi elaborat amb la dra. Núria Bosch i Marta Espasa, mantenint els mateixos impostos i la mateixa pressió fiscal, partint de les dades de l'any 2006 a l'any 2011,

Catalunya tindria uns ingressos addicionals de 50.000 milions d'euros l'any (la meitat són cotitzacions a la seguretat social). I pel que fa a les despeses addicionals, sobretot les despeses en pensions, suposarien uns 34.500 milions d'euros anuals. Per tant, afirma la professora Espasa, el guany de mitjana serien 15.500 milions d'euros l'any. Una xifra que suposaria el 44% del pressupost de la Generalitat actual.

Què es pot fer amb aquest guany fiscal? La professora d’Hisenda Pública de la UB destaca que permetria abaixar els impostos (com ara l'IRPF), incrementar la qualitat i quantitat dels serveis públics, construir noves infraestructures, incentivar la investigació i el desenvolupament i eixugar el deute de la Generalitat.

Espasa també ha apuntat que la creació de noves estructures d'Estat suposarà la creació de nova activitat (que genera la capital d'un nou Estat) que revertirà en Catalunya. Es generarà nova activitat econòmica i s'augmentara, l'ocupació i el PIB català (l'efecte multiplicador de la despesa pública). Si es genera més activitat econòmica es generen més bases imposables i s'aconsegueix més recaptació impositiva, mantenint els mateixos tipus impositius. Si es genera més activitat, hi ha més renda, més racaptació d'IRPF, més consum i més recaptació d'IVA, ha afegit.

Per això Espasa afirma que "el guany fiscal que quantitativament podem obtenir de més és una realitat". Però el més important d'assolir un nou Estat, segons la professora de la UB, és "la capacitat de poder decidir les polítiques públiques, que influeixen en el creixement econòmic". Actualment, les autonomies gairebé no tenen capacitat de decisió en el sector laboral, fiscal o financer. "En el moment que Catalunya sigui independent podrà assumir la capacitat d'establir les polítiques més adequades pel país", ha afegit.

Quines possiblitats obre la independència de Catalunya? Es podrà dissenyar un nou Estat del benestar, un nou model d'administració pública, un nou sistema fiscal i un nou model d'administració tributària, ha detallat Espasa. El fet de poder dissenyar les infraestructures, canviar el mercat laboral i el sistema financer pot suposar una oportunitat de millora molt important, ha declarat.

Model de futur? Pel que fa al benestar, "es podrà tendir al nivell de benestar nòrdic tenint en compte que es podrà utilitzar el nou guany fiscal", ha remarcat Espasa. Un altre element del creixement econòmic és la qualitat de les institucions i l'administració pública. "Fins ara Catalunya ha seguit el model francés i pot ser el moment de canviar aquest model tant burocràtic, per un model més àgil i eficient, basat en el criteri d'autonomia i establir el rendiment de comptes", especifica la professora de la UB.

També cal replantejar el sistema fiscal i homogeneitzar-lo amb la Unió Europea. "L'estructura bàsica ha de ser un IRPF, un impost sobre societat, un IVA, uns impostos especials i cotitzacions a la Seguretat Social", ha detallat Espasa.

Fins ara, hem tingut un nivell de pressió fiscal (el que paguem d'impostos en relació al que produïm) molt baix, al voltant del 33%, però en canvi tenim els tipus impositus més alts dels països europeus. Com s'explica? Hi ha un nivell molt alt d'economia submergida i un nivell de frau molt imporant, que equival al 22,3% del PIB de Catalunya (mentre que a Suïssa és el 8% del PIB), ha advertit Espasa.

Pel que fa a l'administració tributària ha de tractar als contribuents no com a delinqüents sinó com a clients i facilitar el fet de poder liquidar els impostos, ha exposat. Calen unes normes clares, seguretat jurídica, col·laboració amb les administracions tributàries europees i una resposta ràpida a les qüestions plantejades pels contribuents, ha afegit. 

Quins costos pot tenir de la independència? "Els costos són a curt termini i la independència és un canvi estructural històric que no es pot valorar fins a mig i llarg termini", ha alertat. Els processos d'independència no són fàcils però són possibles i n'hi ha hagut diversos exemples recents a Europa, puntualitza. Els costos, segons Espasa, dependran sobretot de l'actitud que hi hagi entre Catalunya i el govern central.

"Una actitud cooperativa facilitarà el procés. Una actitud de confrontació els temes seran més difícils i complicats i hi haurà costos per les dues bandes", ha advertit. Hi haurà molts elements que intervinguin en la negociació: com repartir el deute públic, quina serà la pressió internacional, la pressió de la zona Euro. "A ningú li interessa el conflicte i la inestabilitat, i si s'actua de manera racional s'evitarà que les dues bandes hi surtin perdent", ha afirmat.

"La posició econòmica de Catalunya fa que d'entrada no hagi de tenir greus problemes per ser un Estat amb unes finances públiques viables, que la creació d'un nou Estat portarà guanys fiscals, permetrà millorar l'Estat del benestar i pot ser una oportunitat per canviar les coses estructuralment i millorar-ho tot", ha conclòs la professora de la UB, Marta Espasa.

Segons Modest Guinjoan, doctor en Economia per la UAB, "no hi ha cap argument econòmic per no marxar d'Espanya" i "la incidència d'un possible boicot polític sobre els productes catalans seria insignificant en el PIB català". "Avui en dia ningú posa en qüestió la viabilitat d'una Catalunya independent, però la independència per ella mateixa no ho solucionarà tot", ha subratllat. "La qüestió clau és si podrem tenir millors nivells de benestar i de progrés", ha afegit.

Quin és el model hauríem d'adoptar? "Hi ha tants models com països existeixen al planeta, no hi ha un model únic" ha fet palès Guinjoan. "Els models descansen en dos pilars, sobre com s'entén la societat i com s'enten l'economia", ha precisat. Sobre aquesta base es duen a terme les polítiques públiques i es desenvolupa el sector privat, creant un sistema conjunt. Hi ha el model individualista anglosaxo, el model capitalista adoptat per països no democràtics (la Xina) i economies socials de mercat.

Guinjoan ha detallat que les dues grans qüestions sobre el païs que volem són: 1) Amb quina cohesió social volem que operi el país una vegada sigui un Estat? Probablament continuaria la voluntad inclusiva i d'integració de les persones amb menys recursos i, fins i tot, es podria reforçar. 2) Amb quin perfil competitu? Durant l'etapa autonòmica la competitivitat ha estat una de les principals mancances de Catalunya. "Fins ara hi ha hagut pocs recursos, competències polítiques insuficients i en moltes ocasions hem tingut l'Estat en contra", ha exposat el doctor en Economia per la UAB.

Segons Guinjoan, un model de referència serien els següents vuit països: Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Suècia, Països Baixos i Suïssa. Què tenen en comú? Una dimensió relativament semblant a Catalunya. Pertànyen a l'àmbit geogràfic de referència i són economies socials de mercat. Països d'èxit contrastat, amb una tercera part de l'atur que tenim, amb uns nivells de deute baixíssims, amb uns índex de desigualtat social dels més baixos del món, i són competitus.

"L'agència tributària, els cossos de seguretat, la justícia, l'administració pública, el servei d'intel·ligència, l'exèrcit són estructures d'Estat que estan embastades o seria fàcil de posar-les en marxa", ha subratllat el doctor de la UAB."Les estructures d'Estat són possibles des de la doble vessant, organitzativa i econòmica", ha especificat.

Des de la perspectiva de les infraestructures, Guinjoan ha remarcat que tenim capacitat logística, infraestructures viàries, ferroviàries, aeroportuàries, i de telecomuniacions que gestionades "amb interessos de la perspectiva catalana", amb pocs esforços d'inversió, serien infraestructures "al servei de la població i del sistema productiu".

Com ho fan aquest països 8 nòrdics? Segons Modest Guinjoan són països amb dos grans objectius la competitivitat i la cohesió social. En primer lloc, la seva principal prioritat es tenir estructures productives competitives i tot el sistema d'acompanyament de les estructures empresarials ha d'afavorir la competitivitat de l'economia. En segon lloc, es preocupen per les diferències socials i destinen grans quantitats de recursos a assegurar igualtat d'oportunitats i meritocràcia.

Com aconsegueixen aquest dos grans objectius? Pel que fa a la comptetitivitat, especifica Guinjoan que són països que cuiden molt l'exportació, el capital humà, l'educació com a eina productiva, la investigació i, sobretot, la transfarència de tecnologia. Tenen relacions laborals que es caracteritzen per la flexibilitat i la seguretat, per adaptar-se als canvis dels mercats.

Tenen sistemes de concertació amb participacions sindicals. I paguen salaris alts perquè el model productiu sobre el que descansen és d'un alt valor afegit, reconegut en els mercats internacionals. Són països on hi ha eficiècia pública, al servei de la competitivitat. 

La cohesió social, aprofundeix Guinjoan, l'aconsegueixen establint mecanismes de protecció social. Donant prioritat al sistema educatiu, com a gran eina de la inclusivitat. Donen oportunitats a tothom i apliquen la meritocràcia. Realitzen polítiques actives d'ocupació més que no pas assitencial. Promouen serveis públics de qualitat, sense interferència política. Ho paguen amb una pressió fiscal agregada més alta, no individual.

Segons el doctor en Economia per la UAB, el model econòmic i social de Catalunya hauria d'anar orientat, més enllà de la construcció i els serveis al turisme, cap a la innovació. Si volem competir amb salaris baixos, estem abocats al fracàs perquè no podem competir salarialment amb països com la Xina o l'Índia. L'Economia del coneixement és l'àmbit fonamental on s'hauria d'invertir.

Afirma Modest Guinjoan que si Catalunya esdevé independent tindrem dos grans avantatges. En primer lloc, ens traurem l'espina de la indignitat a la que hem estat abocat als darrers anys, cosa que té un valor emocional. En segon lloc, no només tindriem més diners, sinó sob retot aconseguirem "la llibertat per a seleccionar les polítiques necessàries pel país i la seva gent".

Quines són les condicions hi ha d'haver per assolir l'èxit i ser un país atractiu viure-hi? Guinjoan subratlla que ha de ser un model inclusiu, sense deixa de banda cap col·lectiu. Una societat solidària i exigent. Necessitarà un sistema institucional de qualitat, transparent, amb rendició de comptes dels empleats públics. Amb mecanismes per a la lluita contra la corrupció. Que s'apliqui la meritocràcia i l'administració generi confiança. I és que tots aquest elements s'incompleixen sistemàticament en la nostra pertinença a l'Estat espanyol.

El canvi del model productiu cap una economia del coneixement requereix consens amb tots els agents implicats: sindicats, empresariat i govern. Ha de ser el repte i el projecte comú de país. I establir també de manera comuna els mínims que hauria de tenir l'estat del benestar del nou país. Modest Guinjoan conclou remarcant que "la independència no és una garantia d'èxit sinó una oportunitat de tenir èxit i viure en un país millor".