Trobada amb Mar Coll, directora i guionista

Escolta la conferència

Com afronten les generacions joves de cineastes la creació d'un guió i la direcció d'un film? Aquest és un dels temes principals que s'ha tractat al nou acte del Cicle "del paper a la pantalla", amb Mar Coll, la jove coguionista i directora de Tres dies amb la família i Tots volem el millor per a ella, i Valentina Viso, guionista de les seves dues pel·lícules. L'acte, moderat per Ferran Viladevall, professor de l’Escola d’Escriptura, ha omplert la sala Verdaguer amb un públic cinèfil i seguidor de l'obra de la jove directora.

Mar i Valentina, amb un to proper, didàctic i en un ambient familiar, han explicat les claus de l’èxit dels seus films i han parlat del procés que segueixen per donar vida als guions que escriuen. 

Quin és el procés creatiu de poder escriure històries i convertir-les en realitat? D'on traieu les idees? Com coordineu les tasques i quin és el vostre funcionament?

Mar Coll i Valentina Viso, directora i guionista, treballen en equip. Ambdues han impulsat projectes conjuntament, dos llargmetratges complets i un en preparació, però cada vegada "els processos han estat completament diferents, no hi ha una norma". Coll ha explicat que va escriure el guió de la primera pel·lícula, Tres dies amb la família, a partir d'una idea pròpia, per expressar els seus sentiments i idees entorn a la família a partir d'una experiència personal. Un cop completada la primera versió va començar la col·laboració amb Valentina Viso. Pel que fa a la segon projecte, la preparació i desenvolupament va ser en equip des d'un inici, però partint d'una inquietud de Mar Coll tenint en compte que les seves pel·lícules formen part d'un "projecte autoral".

Mar Coll ha advertit, amb sinceritat, que no té estudiat el seu procés creatiu ni té una metodologia establerta. Les idees neixen a partir d'una combinació de diversos elements: "idees, inquietuds, obssessions, interessos compartits i de la manera de veure les coses i la vida", ha exposat. I és que segons la directora "tota idea pot convertir-se en un film amb tècnica i gràcia". La base, segons Coll, és "buscar idees que t'emocionin i fer una història que a tu t'agradaria, pensant en tu com a espectador i tenint en compte els codis que apliques quan veus un film".

Segons Valentina Viso el naixement d'idees és molt fàcil, a partir dels estímuls de lectures, músiques o altres films. "La dificultat és desenvolupar-les i portar-les a bon port", ha advertit. I ha descrit que el procés creatiu amb la directora Mar Coll no es basa en llistes d'idees sinó que és "molt orgànic" i s'origina a través de moltes hores de conversa. Viso i Coll, amigues íntimes, construeixen el seus films a partir del diàleg mutu. A partir d'una anècdota puntual "van extraient totes les conseqüències d'aquesta idea" i construeixen l'esquelet del film.

Sense mètode preestablert, la seva dinàmica de funcionament "és la conversa, tractar d'extreure els interessos, fins i tot inconscients, i acabar arribant a la mateixa conclusió a base del diàleg, la coneixença, cosa que s'aconsegueix amb moltes converses prèvies i anècdotes compartides", expliquen directora i guionista. El treball a duo implica que implícitament hi ha representada la visió de l'espectador, no és fruit d'un món personal tancat. I és que Coll i Viso comparteixen sensibilitat, experiències conjuntes i referències comunes. Una bona relació personal sense jerarquies, però que "en cas de desacord, Mar Coll és la directora", exposa amb to irònic la guionista.

Pel que fa al paper del guionista, descriu que en el "cinema d'autor" el director és co-guionista, però creu que el guionista "és essencial perquè ha visualitzat el film abans que ningú". En aquest sentit, Coll explicita que cada pel·lícula és diferent i cada equip té la seva  dinàmica de funcionar, i que ella "busca treballar amb els amics perquè s'impliquen més enllà de la feina". En el seu cas, a més, Valentina Viso "és la seva mà dreta, la seva guionista i la seva millor amiga".

"Treballem orgànicament", reiteren. Un procés creatiu que utilitza els processos cinematrogràfics però sense seguir l'ordre tradicional de: sinopsi, escaleta, tractament, guió. "Els processos són paral·lels, pots estar debaten sobre la vida i la mort i al mateix temps tenir clar diverses escenes concretes que vols que apareguin, es barregen els processos", afegeix la directora. Segons Coll, tot inici comença amb converses prolongades i correus electrònics creuats sobre "Què és la vida?, Per què ens ha tocat viure això?, Què ens mou? Quina és la part bonica?". Aquest és el "caldo inicial" a partir del qual gesten la idea principal. "Cal tenir clara la idea general i anar d'allò gros al detall, és primordial tenir clar com comença, com acaba i al mig què hi ha", precisa. Una columna vertebral que ha de ser la base, tant a nivell de trama com dramàtic.

Mar i Valentina estan d'acord que durant el procés creatiu no t'has de lligar al mètode i que precisament "allò irregular i diferent és el que enriqueix una història". Pel que fa a l'escriptura a duo, s'ho reparteixen en períodes de dues setmanes cadascuna, s'envien els textos, els comenten, s'envien correccions, més diàleg, ho deixen reposar ... És un procés molt flexible i obert, però sempre tenint clar el que has d'explicar. "I de l'embolic final, en treus la millor part", exposen somrient.

Quines són les dificultats durant el procés creatiu? "Tens sensacions que tot és millor que el que estàs fent", afirma Coll. "Ho tens tot a dins i et sembla que qualsevol detall té relació amb la teva història", afegeix. Però és un moment, segons la directora, que és una bona etapa per llegir i mirar pel·lícules, perquè sempre són útils els referents. "Quan escrius ets una esponja i estàs atent amb tots els detalls", exposa. Un procés en el qual t'has de fixar molt amb els detalls de la vida quotidiana, a casa i al carrer, perquè són necessaris "moments de realitat" autèntics. "El perill és voler ser radicalment original", adverteix. "La teva veu és única, amb referents inclosos, perquè sempre ho explicaràs des del teu punt de vista i amb la teva interpretació", assenyala Mar Coll.

Per ambdues, la creació és constant i flexible. Des de les grans línies, treballen a partir de les coses que funcionen. Sempre estan obertes als canvis, fins i tot quan visiten les localitzacions poden canviar d'idea. Quan s'ha de dir prou? "Quan arriba la data de rodatge", diuen rient. Però tenen clar que l'escriptura definitiva és el procés de muntatge de la pel·lícula.

Pel que fa al seu treball en equip, expliquen que han anat descobrint els errors propis i les limitacions de cadascú, però sobretot les virtuts. "La Mar és concepte i estructura", detalla Viso i "la Valentina és emoció i invenció", concreta Coll. Un cop finalitzada l'obra la comparteixen amb el seu cercle de confiança, al qual no inclouen les mares, expliquen divertides. "S'ha de fer llegir a un nombre reduït de persones amb qui confiis, a la gent a qui li hauria d'agradar", expliquen.

Com aconsegueixen uns personatges versemblants? Segons Valentina Viso, "no cal ser un gran escriptor per fer un bon guió, has de dominar el llenguatge i la tècnica". Però pel que fa als personatges, precisa que cal ser molt observador, fixar-te amb la vida de la gent, comentar i analitzar cada acte que han fet, ser observador extern i observar-te a su mateix, sent honest. "Si els personatges són reals, és perquè tenen un referent real molt precís. Això fa que tinguin relacions i reaccions molt comprensives", explica.

Pel que fa als diàlegs, exposa Coll que sempre són obra de Valentina Viso perquè "dialoga com els àngels". Però "no s'ha d'explicar la història a través dels diàlegs, sinó a través dels gestos i la dramatúrgia. Són com la llum en el pla", sentencia la directora.

Pel que fa a la seva obra, la directora Mar Coll comenta que "facis el que facis serà analitzat en funció de la teva trajectòria". És una pressió que sempre acompanya als directors."Es critica si és massa igual o massa diferent o, fins i tot, una mica igual, que les teves anteriors obres", explica. Però defensa que és bo que els films tinguin una mirada similars a les coses, tenint en compte que hi ha les mateixes persones al darrera.

John Ford assegurava que per què una pel·lícula sigui bona calen tres elements: "un bon guió, un bon guió, un bon guió". Segons Mar Coll, el cinema és molt ampli i no només s'explica a través del drama o l'escriptura, sinó que és molt important saber transmetre sensacions i emocions plàsticament.

Quins són els tres elements per ser guionista excel·lent? Mar i Valentina estan d'acord: 1) ser observadora, és una gimnàsia essencial. 2) Ser sensible i treballar sobre coses que t'interessen o t'emocionen. 3) Asseure's a escriure i posar-hi moltes hores. No té més secrets, conclouen.

Data: 

25/02/2014 - 19:30

Sala: 

Preu: 

Gratuït (aforament limitat)

Accés: 

Obert

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci