Quo vadis, Europa?

Cap on va Europa? Quin són els principals reptes de l'Europa dels 28? Aquestes són les qüestions que ha analitzat Joaquín Almunia, economista, ministre de Treball i Seguretat Social (1982-86) i d’Administracions Públiques (1986-91), comissari de competència i vicepresident de la Comissió Europea, en el marc de la quarta conferència anual de la Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori i el cicle "Els Dijous Europeus" de l'Ateneu.

L'exvicepresident de la Comissió Europea i excandidat del PSOE a la presidència del Govern, Joaquín Almunia, ha diagnosticat aquest dijous que, a nivell europeu, es veu amb més preocupació l'ascens dels "radicalismes de dreta" en països com el Regne Unit, França, Escandinàvia i Hongria que per l'auge de forces d'esquerra com Podem i Syriza.

Almunia ha dit que hi ha més inquietud "quan es mira a la part de la dreta, amb el populisme i els radicalismes de dreta, que davant de l'espectre esquerre". Aquesta situació es dóna en diversos llocs, entre els quals ha citat França, Països Baixos, Bèlgica, França, Regne Unit, els països escandinaus i especialment a Hongria, on el partit Moviment per a una Hongria Millor (Jobbik) té "més vots" que els que va registrar la força grega Alba Daurada diumenge.

Paral·lelament, el polític espanyol ha advertit que després de les eleccions gregues, la UE es juga el seu futur en dues cites electorals més al llarg d'aquest any: les eleccions britàniques i les generals, ha afegit l'exdirigent socialista.

Quan falten menys de cent dies per a les eleccions al Regne Unit, Almunia ha expressat la seva inquietud davant d'un eventual ascens del Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), que planteja fer un referèndum per sortir de la UE, cosa que "seria un problema molt seriós pels britànics i pel conjunt d'Europa".

Per a l'exministre, un dels "interrogants" que hi ha sobre la taula és si de les eleccions generals sortirà un sistema de partits nou, diferent del que ha estat vigent en les últimes dècades, amb un partit de centreesquerra (PSOE) i un altre de centredreta --que primer va ser la UCD i després el PP--. Si hi ha un canvi, s'ha preguntat si qui governa "seguirà respectant els compromisos de les regles europees" o s'advocarà per un canvi d'orientació en la política econòmica.

En qualsevol cas, ha apreciat que en els cercles europeus genera més preocupació Grècia que un eventual canvi a Espanya: "La situació és menys difícil. No dic que sigui simple i que tot estigui resolt, però hi ha menys feina per davant en el sentit de recompondre l'economia i que el país funcioni".

Alhora, ha expressat la seva confiança que la moneda comú es mantindrà: "Mai hem cregut que sigui versemblant la ruptura de la zona euro", ha afegit.

Pel que fa a les polítiques d'austeritat, l'exvicepresident de la Comissió Europea ha reconegut que, especialment en el període 2010-2012, es va fer "una interpretació massa estricta de les regles i a la vista està". "No es pot esprémer l'economia de manera tan forta" com ha passat en aquesta etapa, tot i que ha justificat que en les seves declaracions i en els seus documents, la Comissió Europea advoca ara per certa flexibilitat.

Per a Almunia, el futur de la UE no passa únicament per una moneda única, sinó per arribar a una verdadera política compartida en altres àmbits com energia, gas, electricitat, telecomunicacions i també en defensa: "Hem pensat que amb l'OTAN era suficient i que els americans ens protegeixen" i aquest plantejament ja no serveix, ha apreciat.

Pel que fa el procés català, Almunia ha evitat pronunciar-s'hi directament. En aquest sentit, ha assegurat que “no sap quants exemples d'eleccions plebiscitàries s'han registrat a la història”. En tot cas, ha demanat a Brussel·les “respecte” pels processos polítics sempre i quan també “es respectin les regles democràtiques”.

 

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci