Política i ciutadania en una societat dominada per la urgència

"El futur és el temps que triga el teu iPad a fer-se obsolet". Així ho veu el filòsof Daniel Innerarity,que va protagonitzar la segona jornada del cicle Futur(s) organitzat per l'Ateneu Barcelonès i Obra Social 'la Caixa'. Amb el títol de 'Política i ciutadania en una societat dominada per la urgència', el passat 9 d'octubre a l'Ateneu, Innerarity va parlar, en una conversa amb la periodista Milagros Pérez Oliva, del present i del futur de la política, i dels reptes que té davant d'una societat accelerada.

Pel director de l'Institut Globernance de la Universitat del País Basc, el que hem de combatre és el fals moviment, en el sentit que "hem de reflexionar si ens convé moure'ns tant" perquè acabem tenint una "relació histèrica amb el temps". I la relació amb el temps té a veure amb el ritme que imposen els mitjans de comunicació, la pressió del món financer sobre l'economia real, les xarxes socials... La qual cosa el porta a la conclusió que "estem en guerres de temps més que d'espais". Per això, actualment, "els mecanismes d'exclusió són imprimir un ritme a les coses que fa que moltes persones quedin fora del repartiment de les oportunitats. I la gent té pànic a quedar-se exclosa i discriminada".

Política de la urgència

Una de les preguntes que es fa el filòsof és com articulem en una societat la normalitat i l'excepcionalitat. Un aspecte que "no tenim ben equilibrat" perquè "el sistema polític actual reacciona a impulsos, als incendis que es van provocant" i "tenim una atenció molt arbitrària, immediata y passatgera a l'agenda", segons Innerarity que posa els exemples dels conflictes de Síria i Líbia. Per l'autor de ‘El futur i els seus enemics’ (Paidós, 2009), ens hem de protegir de la nostra gran irracionalitat social,  i per això "ens hauríem de fixar més en la irracionalitat de les nostres respostes".

Societat gasosa

Davant el concepte de societat líquida de Zygmunt Bauman, Innerarity hi contraposa el de societat gasosa i es basa en fenòmens com el de l'especulació, la volatilitat econòmica,el pànic... "que tenen més a veure amb un estat gasós que de canalització hidràulica". Per exemple: “Els Estats tendeixen a veure el fenomen de la immigració com un fenomen líquid, és a dir, hi ha un canal pel que passa tota aquesta gent i, per tant,la solució és posar un mur". Doncs no, "perquè les barreres s'han demostrat molt poc eficaces en un món gasós"."Sempre que hi hagi una diferència de pressió (economia, guerres...) hi haurà gent que deixi les seves cases per anar a un altre lloc. És com prohibir el canvi climàtic".

Tot i així, el filòsof i autor de 'Un món de tots i de ningú' (Paidós, 2013) reconeix que els murs donen seguretat als qui estan dins però repeteix que no serveixen per gaire més, perquè "tota delimitació entre nosaltres i ells és una abstracció, una pèrdua de temps".

Qui mana?

Per altra banda, a Innerarity li crida l'atenció com han augmentat els fenòmens que avui coneixem com "pirates", la qual cosa el fa reflexionar sobre l'autoritat. "Estem en un món en què no està clar qui té l'autoritat per segons quines coses, qui decideix què", afirma el filòsof. I això és especialment greu en una societat globalitzada en la que "qualsevol fet en qualsevol lloc del món té una rèplica en un altre lloc". Tant és així que "l'origen dels nostres problemes més importants està fora de les nostres fronteres, tot i que l'impacte és dins" com per exemple el canvi climàtic. "La gestió d'aquests problemes, doncs, ha de ser concertada" i per tant és urgent redefinir el concepte d'autoritat.

Qui decideix a Europa?

En el cas europeu, hi ha decisions que ha pres Brusel·les i que "ens han anat molt bé, però que ens destrossen en termes democràtics", i aquesta és una de les grans contradiccions que tenim com a societat.

"Fins ara hem tingut instruments que funcionaven molt bé, màquines de generació d'igualtat raonables, però no podem pensar que a nivell global podrem reproduir el que tenim als Estats, perquè Europa no serà en el futur res similar a un Estat. Això suposaria consagrar la fórmula de l'Estat nacional com el gran invent de la història de la humanitat”. I en aquest sentit "no crec que s'adopti a nivell global el model organitzatiu de l'Estat-nació, sinó que es tendirà a l'imperi".

"Europa és un espai polític en el que és inevitable que altres ens diguin el que hem de fer", segons Innerarity, que es pregunta: Com fer que això sigui just? "Considero que hi ha d'haver reciprocitat".

* Vídeo de l'actePolítica i ciutadania en una societat dominada per la urgència, amb Daniel Innerarity. [Cicle Futur(s)]   

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Actes relacionats