“El país que farem”- Constitució i estructura institucional

“Una bona constitució, moderna i innovadora, és la millor carta de presentació al món i el primer pas per ser reconegut internacionalment” ha exposat el periodista Èric lluent, que ha detallat l’experiència de la participació popular en l’elaboració de la Constitució d’Islàndia i les lliçons que podem extraure d’aquest procés. Santiago Vidal, jutge de l’Audiència de Barcelona, ha exposat el projecte amb el qual està treballant i les bases de la proposta de nova constitució de la República catalana. Tot això en el marc de l’acte inaugural, amb el títol "Constitució i estructura institucional", del cicle “El país que farem”, moderat per la vicepresidenta primera de l’Ateneu, Patrícia Gabancho.

El procés constituent a Islàndia

El periodista Èric Lluent ha explicat que el procés constituent que ha tingut Islàndia i la proposta de nova constitució es troba arxivat en un calaix del Parlament. La primera lliçó que podem extreure, ha advertit, és que per molt que s’iniciï un procés constituent, amb bones voluntats, si el darrer pas que és l’aprovació al Parlament i, posteriorment, en referèndum de la Constitució no s’organitza bé, acaba fracassant.

El procés constituent islandès no volia trencar amb l’Estat (ja es va fer el 1944, amb la corona danesa i de mutu acord), ha precisat lluent. Neix amb la voluntat de trencament amb les eines de control democràtic del sistema econòmic que han portat el país a la bancarrota.

Lluent situa les arrels del procés constituent amb la fallida dels tres bancs islandesos, després de la crisi de Lehman Brothers, que generen un deute privat (deu vegades el PIB del país) que es generalitza i l’han d’assumir els ciutadans. La major bancarrota, en relació a població i territori de la història, fruit d’una orgia especulativa sense precedents, subratlla el periodista.

Èric Lluent també ha desmentit el mite que afirma que Islàndia va deixar caure els bancs. Tècnicament, afirma, Islàndia va deixar caure els bancs però prèviament els va rescatar més del que s’ha fet a Espanya i cada islandès ha pagat de forma directa uns 8.000 euros per càpita, per rescatar aquest bancs.

Ha explicat que a Islàndia no s’albira solució, perquè no hi ha viabilitat econòmica, s’ha d’acceptar el crèdit del Fons Monetari Internacional i s’observa de manera transversal (excepte la dreta) que per sortir de l’atzucac cal fer una nova constitució i reformar el país. Una nova estructura per tal que les institucions tinguin els mecanismes de control sobre el sector financer i evitar que es tornin a produir una situació de fallida.

Lluent ha subratllat que La constitució islandesa no és radical ni revolucionària, és reformista i se centra en aspectes com la transparència , el control institucional per part de la ciutadania.

I ha detallat que per organitzar el procés constituent, la societat civil, sense el  suport explícit del  Parlament, organitza un fòrum nacional, on es convoquen 1000 islandesos d’arreu del país i se centren en dues activitats.

En primer lloc, se centren en els quatre pilars fonamentals d’aquesta democràcia que volen construir.  Per majoria s’aprova que: integritat, igualtat de drets, respecte i justícia són els pilars a partir dels quals es vol construir la Islàndia del futur.

En segon lloc, es tracten a través de diverses taules de ciutadans s’aborden nou temes proposats: educació, família, benestar, economia, medi ambient, sostenibilitat , oportunitats de futur, igualtat i administració pública. Es fa una pluja d’idees on no es busca el consens sinó prendre el pols a la població.

Aquest treball inicial, afirma el periodista, és la base sobre la qual el consell constitucional o assemblea constitucional per redactar la constitució, en el qual qualsevol persona en pot formar part. Es creen unes eleccions on es pot presentar qualsevol ciutadà amb dret a vot i 30 avals. Es presenten 522 persones i se n’escullen 25. Seran les 25 persones de l’Assemblea constitucional que hauran de redactar la constitució.

No obstant, subratlla Lluent, les eleccions que se celebren per escollir els redactors constitucionals, són portades al Tribunal Suprem per part del partit de dretes (contrari al canvi constitucional), la justícia els dóna raó i s’anul·la al considerar que no tenien les garanties suficients.

Per aquest motiu, Lluent ha alertat de  la importància de les garanties democràtiques quan es convoquen les urnes. I ha advertit que només amb aquesta sentència el  partit de dretes en va tenir suficient  per invalidar tot el procés constituent islandès.

Quan es invalidada l’Assemblea constituent, ha aprofundit, diverses formacions del Parlament proposen les 25 ciutadans escollits a les urnes i es proposen al Parlament com a redactors de la constitució, que ara s’anomena Consell constitucional.

He especificat que, un cop proposat, 15 homes i 10 dones se’ls atorga quatre mesos per redactar la constitució. I remarca que és un procés que introdueix conceptes de democràcia 2.0, acceptant propostes a través de la participació dels ciutadans via xarxes socials i de la revisió de l’articulat proposat.

La constitució es lliura al juliol del 2011 i arriba en mans dels partits polítics. Les diverses formacions entren en discussions, que s’allunyen de la voluntat ciutadana, durant dos anys i no compleixen la promesa de referendar la constitució amb els ciutadans.  Primer es va acordar que el referèndum no era vinculant, posteriorment que no havia de ser només una pregunta i que se n’havien de fer sis sobre diversos temes.

Èric Lluent ha perfilat que les guerres entre partits i guerres internes entre formacions van ser el motiu pel qual es va paralitzar el procés constituent. Des del primer dia ja sabien que aquesta constitució no s’aprovaria, perquè dins els partits polítics que ho recolzava, hi havia gent interessada en que no s’aprovés i que per tant, el Parlament no ho tiraria endavant. Per aquest motiu, es va obrir una plataforma d’internet on de manera anònima els diputats podien exposar si donarien suport a la proposta de text constitucional. De 63 diputats, 32 van donar una resposta afirmativa i, per tant, es podia aprovar. Però també se sabia que alguns havien mentit per motius tàctics.

A continuació, el periodista ha narrat que durant l’ultima sessió del Parlament, al març de 2013, una diputada observa que no apareix a l’ordre del dia la votació de la constitució. Presenta la constitució com a esmena a una llei que s’havia d’aprovar aquell dia, per tal de forçar als diputats a votar la constitució i mostrar el seu suport o rebuig. De tota manera, la presidenta del Parlament (membre d’un partit favorable a la reforma de la constitució) posa a votació la llei, sense posar a votació l’esmena, saltant-se el reglament. D’aquesta manera, la nova constitució queda relegada a l’oblit.

Finalment, Èric Lluent ha afegit que un cop celebrades les noves eleccions, torna a guanyar el Partit per la independència (dreta) i el Partit progressista (centre dreta). Els que havien participat en aquest procés especulatiu i havien estat protagonistes de la bombolla financera que havia provocat la crisi.

El periodista Èric Lluent ha conclòs la seva intervenció subratllant que “l’èxit del procés constituent a Catalunya es pot aconseguir amb un text acordat entre els juristes i la ciutadania, amb el compromís absolut de les formacions polítiques, que els ciutadans tindran la darrera paraula, a través d’un referèndum vinculant”.

Una  proposta de nova constitució catalana

Santiago Vidal, jutge de l’Audiència de Barcelona, ha  exposat que hi ha un punt de coincidència entre el procés fallit d’Islàndia i l’esborrany que està redactant l’equip de juristes: és una constitució que té “pares i mares” (fins al moment a Espanya la gestació constitucional ha estat masculina). I ha destacat que també seria bo si engendrem una cosa nova i millor, comencem amb que la futura presidenta de la República catalana sigui dona.

Vidal ha afirmat que l’esborrany de document de constitució d’Islàndia és un dels referents de la proposta de nova constitució catalana, però no és l’únic que tenim sobre la taula. És una guia com també ho és la constitució de Suïssa, un Estat confederal amb diferents llengües i idiomes. La constitució de Noruega és moderna i va comptar amb un procés de participació ciutadana, ha perfilat.

El jutge Vidal ha precisat que els integrants de l’equip que redacta la proposta de text constitucional, 10 persones (2 jutges i 2 jutgesses i sis experts en dret constitucional), no treballen per encàrrec del poder legislatiu, ni del govern ni de cap organisme o partit polític. I ha anunciat que van iniciar els treballs el gener de 2014, un cop establerta la consulta del 9 de novembre.

A continuació ha exposat els principis generals del document constitucional, el full de ruta i els 10 punts essencials.

Ha anunciat que els criteris bàsics són que sigui un document participatiu. S’ha començat per un equip tècnic d’experts que redacta 97 articles (menys de la meitat del que té la Constitució espanyola), sense disposicions addicionals, transitòries ni subapartats.

Ha explicitat que el redactat de cada article serà breu clar i concís. Una sèrie de principis generals, que posteriorment s’hauran de desenvolupar en lleis ordinàries.

I ha concretat que el full de ruta és acabar el redactat definitiu del primer text a finals d’any. El gener de 2015m, ha anunciat, es posarà el redactat a disposició de la ciutadania a internet. I suggeriran que durant un període d’almenys 6 mesos fins a un any, els ciutadans puguin llegir-la i fer totes les esmenes. I a finals del 2015 completar un document de treball definitiu. En aquell moment, s’entregarà al Parlament constituent de la nova República.

Què proposen?

Vidal ha informat que, en tant que juristes, estan treballant en un text articulat i ha avançat alguns dels articles que conformen la seva proposta.

En el títol primer, ha exposat, es defineix l’estatus jurídic i polític del nou Estat:  “Catalunya, una república no presidencialista”, com el model alemany.

En l’apartat de drets fonamentals, dins el títol primer, proposa una equiparació dels drets de primera generació, dels de segona i dels de tercera, que l’Estat ha de complir taxativament. El de primera generació, ha especificat, són els drets fonamentals de la Carta de Nacions Unides (dret a la vida, dret a la llibertat). Els drets de segona generació són drets de contingut social (dret a la llibertat d’opinió, dret a la llibertat d’expressió, dret a manifestació i reunió). Els determinats drets de tercera generació (habitatge, mediambient).

D'altra banda, el jutge ha destacat que proposaran incorporar el dret a la renda mínima garantida per a tot ciutadà, i amb independència de la seva situació administrativa, amb l'obligació de fer treballs comunitaris per a la societat.

A l’apartat segon, proposen que hi hagin referèndums revocatoris amb mandat constitucional, per tal que els  càrrecs polítics electes que no compleixin el programa amb el qual es van presentar, puguin ser destituïts a través d’una recollida de firmes.

A més, ha afegit Vidal, proposa la prohibició total dels indults. Una intromissió inadmissible en l’Estat de dret del poder legislatiu per sobre el poder judicial, totalment arbitrària. I aposten per la desaparició de la institució dels aforats, un element de desigualtat que cal abolir.

La proposta de text constitucional, ha explicat el jutge, també proposa un sistema electoral, amb llistes obertes amb un límit de mandats de dues legislatures, per tal d’evitar les inèrcies de la perpetuació del poder. I estableix que no hi pugui haver majories absolutes, per fomentar els consens i evitar imposicions.

També planteja una divisió efectiva de poders, la desaparició de Tribunal Constitucional, establir un Tribunal Suprem i per evitar designacions a dit, que els 5 magistrats siguin escollits pels membres judicials, pel Parlament,  membres del món jurídic i representants locals. I proposa que no hi hagi cap procés judicial que duri més d’un any.

Santiago Vidal ha declarat que la nova proposta de constitució busca quatre objectius: “que el nou Estat català sigui més just, més solidari, l’administració pública treballi en català (la República catalana tingui un sol idioma oficial) i inclusiu amb participació ciutadana”.

El jutge ha exposat que una vegada es rebin totes les aportacions dels ciutadans s’haurà de fer un filtre i una revisió definitiva, a càrrec de 30 experts (en economia, medi ambient, energia, educació, cultura, indústria ...).

Finalment, Vidal ha anunciat que el text proposa que Catalunya no tingui exèrcit ni forces armades i que cas de firmar convenis de col·laboració amb l’OTAN o entitats de tipus bèl·lic, que se sotmeti la decisió a un referèndum vinculant i que la última paraula la tingui la ciutadania.

Nou cicle “El país que farem”

La vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès, Patrícia Gabancho, ha presentat la inauguració del cicle “El país que farem”, que es prolongarà fins al juny. Una visió panoràmica de les diverses alternatives possibles a l’hora de construir un nou Estat.

Gabancho ha subratllat que l'objectiu del cicle és plantejar l'abast de les possibilitats que s'obren quan es constitueix un país nou.  La voluntat no és marcar una pauta, sinó fer visible el repte i les diverses alternatives que es poden adoptar en la creació d’un nou Estat.

La vicepresidenta ha destacat que l’afany és recollir i presentar als ciutadans les diferents propostes i idees per donar resposta a les necessitats actuals de construir col·lectivament un país millor.

El cicle, amb una sessió cada mes, serà protagonitzat per dos ponents. Dues visions diferents d'un mateix àmbit, per a presentar les diverses opcions sobre el model de país a construir.En definitiva, totes les oportunitats que s’obren si s’aconsegueix la plena sobirania.

Proper acte del cicle:
Dilluns 10 de novembre, 19.30 h, sala d’actes Oriol Bohigas
Feina i benestar: necessitat i incertesa
Hi intervindran: Jordi Pigem, doctor en Filosofia per la UB, i Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF.

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci