Nit de poesia al jardí de l’Ateneu

És nit de poesia al jardí de l’Ateneu

“Avui és una nit massa llarga”, esbossa un dels fragments que recita Carles Rebassa. La gent que aquest vespre ha vingut, asseguda al voltant del jardí, rodejats d’un ambient estiuenc, contemplen i gaudeixen, semblen contents. De fons, el so d’un violí amenitza la jornada. El públic escolta, mira, se sorprèn, somriu. És nit de poesia al jardí de l’Ateneu.

Des de les vuit de la tarda es va acumulant gent en aquest oasis encisador que es troba al carrer Canuda. Mentre esperen fan petar la xerrada, prenen alguna cosa, guarden inquiets el recital de quatre poetes, un recital que farà d’aquesta nit, una nit diferent. El jardí, és ple, confon l’expectació, no deix indiferent. Els poetes, un a un, pugen a l’escenari: Núria Martínez Vernis, Nú Miret, Carles Rebassa i Francesc Garriga. De fons el violí acompanya alguns versos, amenitza, sona com si fos una segona veu, resseguint les paraules una a una, les acompanya, les fa seves. Tot plegat sona a la vegada, com una peça ben composada, ben assajada, ben recitada. És nit de poesia al jardí de l’Ateneu.

“Obrir la finestra és com obrir-se les venes”, recita Núria Martinez. La finestra que s’obra avui transporta al jardí, a un jardí transformat, ambientat amb paraules que composen versos, que a la vegada construeixen poemes. Poemes que amaguen reflexions profundes, inquietants. Tot ben enllaçat, sembla un regal. El recital és variat, fragments més narratius, altres reivindicatius, recitats amb ràbia, passió, amor o delicadesa. És nit de poesia al jardí de l’Ateneu.

“No s’espera si es té tot, s’és lliure si no es vol res”, segueix la poeta Martínez. Són gairebé les onze de la nit, i el recital continua. És una nit diferent, una activitat a l’aire lliure, un respir d’aire fresc dins la xafogor de l’estiu barceloní, un esdeveniment que fa sentir passions i dolors a flor de pell. Les paraules transporten, els versos ressonen amb passió. És nit de poesia al jardí de l’Ateneu.

“Paraules per jugar la gran partida” recita en el seu torn Francesc Garriga. Paraules que atrapen, captiven, encisen. És tard, però el jardí segueix ple. La poesia ha despertat en el públic un no sé què inquietant. Comenten, es queden, comparteixen el que estan vivint. És nit de poesia al jardí de l’Ateneu.

Data: 

03/07/2013 - 21:30

Sala: 

Tipologia: 

  • Actes de la Junta Directiva

Preu: 

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Ateneu Barcelonès

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci