El model Barcelona

Què és l'anomenat "Model Barcelona"? Quan s'origina? Quins efectes ha tingut? En quina situació es troba en l'actualitat?

Totes aquestes qüestions han estat analitzades per Oriol Nel·lo, geògraf, especialista en estudis urbans, Xavier Vives, professor d’Economia (IESE), Eva Fernández, antropòloga i expresidenta de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona i Pere Duran, director general de Turisme de Barcelona.

Oriol Nel·lo ha centrat la seva intervenció en respondre dues qüestions:

Per què parlem del model Barcelona?

Nel·lo ha recordat que ja als anys 40 l'arquitecte José Antonio Sert es preguntava si les ciutats podien sobreviure, i si podien transformar-se per esdevenir millors llocs per a viure. Aquest ha estat el cas de Barcelona des de la dècada dels 70 fins a finals dels 80. Barcelona va experimentar una transformació econòmica estructural, de la indústria als serveis, física i social.

El geògraf ha explicat que la ciutat es va integrar a la xarxa urbana mundial, al territori metropolità i va reduir les desigualtats oferint serveis més accessibles.Gràcies a aquest procés la ciutat va esdevenir més rica, culte, benestant, equipada i menys desigual. En paraules de Marina Subirats:"la societat de barcelonina transita en aquest període de la necessitat a la llibertat".

En aquest context, Barcelona apareix com la "ciutat de l'esperança". Un exemple que mostra que les ciutats no estan destinades a convertir-se en una jungla ineficient i insolidària, sinó que poden afrontar problemes en benefici de la població. I, segons Nel·lo, s'estableixen les dues condicions necessàries que cal aconseguir: un marc de llibertats democràtiques i un destacat lideratge públic. És per aquestes raons, subratlla, que es converteix en l'arquetip d'allò que la ciutat socialdemòcrata podia ser i es comença a parlar de "model Barcelona".

Per què diem que està en crisi?

Allò que està en crisi no són propiament les polítiques urbanes que s'apliquen a la ciutat, sinó que les raons són més profundes i tenen a veure amb una triple crisi: una crisi econòmica, una crisi nacional i una crisi de la política i de les polítiques.

a) Una crisi econòmica i social, ja que en cinc anys a Catalunya s'han perdut un de cada sis llocs de treball, i les desigualtats incrementen. La ciutat ha deixat d'expandir-se, perd interrelació amb el sistema urbà, i els municipis es tanquen en sí mateixos i es contrauen.

b) Una crisi nacional que afecta directament a "què ha de ser Barcelona?": la capital d'una Catalunya independent, una capital ibèrica, un node en la xarxa europea de ciutats, una ciutat mediterrània mitjana? Quina relació ha de tenir amb el catalanisme, el nacionalisme, el multiculturalisme? Cal evitar una macrocefàlia o impulsar una capital forta de país?

c) Una crisi política, que es tradueix amb una desconfiança respecte a les polítiques i les polítiques, el descrèdit de la política institucional i dels lideratges públics (tret definitori de la transformació anterior).

Nel·lo ha sentenciat que davant d'aquesta triple crisi no ens cal un model sinó alternatives basades en un millor compromís social.

Xavier Vives ha analitzat Barcelona a través de tres vectors d'especialització funcional:

1) Ciutat-seu: focalitzat en serveis a empreses.
2) Ciutat-innovació: centres de coneixement i innovació.
3) Ciutat-esbarjo: espai d'oci i turisme.

Ha exposat que fa 10 anys, tot i que el tercer vector tenia potencial, els altres dos tenien una inversió molt baixa i no estaven ben posicionats.

Vives descriu que la situació actual, mostra que Barcelona ha fet un gran impuls en l'àmbit turístic i està en segona posició com ciutat-esbarjo, després de París. Pel que fa a innovació, ha passat de la 19ena posició a la 6ena, gràcies a la inversió en centres d'investigació i coneixment. Mentre que a nivell de seus empresarials s'ha passat de la 17ena a la 19ena posició. "El comput global ha millorat", afirma.

El professor d'IESE ha destacat la crisi ha significat la desaparició del model econòmic basat en la construcció, una situació de sobreendeutament, un context d'ajust de pressupostos, cosa que ha reduït la capacitat d'invertir i suposa una perspectiva de creixement baixa. Segons Vives, la solució és la internacionalització per guanyar competitivitat, i l'exportació, inclosa l'exportació de serveis.

Destaca que la crisi ha incrementat les desigualtats i la pobresa dels diversos barris de la ciutat però subratlla que el "turisme ha salvat a la ciutat de la depressió". En aquest sentit, adverteix que cal moure la imatge d'una "ciutat permissiva amb tot" cap a l'excel·lència en tots sentits, amb un tursime de qualitat basat en una bona oferta cultural i que sigui sostenible amb la vida dels habitants de la ciutat.

Eva Fernández, antropòloga i activista veïnal, ha definit el model Barcelona com "l'enèssim intent de rescatar una marca, un logo, una forma de vendre la ciutat concebuda com a producte, una forma de legitimar determinades polítiques urbanes, aquí i a fora, a aquelles ciutats que compren el model Barcelona i créixer a cop de gran esdeveniment".

Presenta Barcelona com una ciutat modèlica gràcies als seus moviments socials, la seva xarxa ciutadana, una dens teixit associatiu. Una capital amb una ciutadania referent que ha protagonitzat grans lluites, els èxits de les quals són els que han construït aquesta ciutat.

En quina ciutat vivim?

Segons l'antropòloga, Barcelona és víctima d'un capitalisme depredador, postindustrial i financer global amb un elevat cost social. S'h convertit la ciutat en un producte, en un parc temàtic, on el creixement econòmic és l'eix central de les polítiques, on augmenten les desigualtats, hi ha una alienació de l'espai públic cada cop més privatitzat, i es pateix una siutació de insostenibilitat social i ambiental, agreujada per un corrupció enquistada.

El monoconreu turístic es legitima i es ven com la creació de riquesa. "La riquesa d'uns quants no beneficia a tothom", ha subratllat.

Una situació alarmant que Fernández ha presentat a través de diverses dades: la renda mitjana de les llars del barri de Pedralbes és set cops superior a la renda d'una llar a Nou Barris, el 75% dels barris de Barcelona estan per sota la mitjana de la renda, unes 3000 persones dormen diàriament al carrer, i la pobresa infantil afecata a un 26% d'infants catalans.

A més, l'antropòloga va criticar el model del "turisme de masses" que genera 1000 tones de residus i problemes medioambientals. En aquest sentit, ha afegit que no hi ha una redistribució de la riquesa que aporta al turisme, però les molèsties i els inconvenients els pateixen els ciutadans.ç

Eva Fernàndez ha advertit que aquest model turístic ha suposat l'encariment dels preus als barris, la banalització de la ciutat, la pèrdua d'espais propis i el tancament d'establiments emblemàtics amb una llarga tradició.

Quines són les sortides i alternatives amb les quals s'està treballant?

"L'Ajuntament,que ha de defensar el confjunt de la ciutadania, està sotmès als interessos privats", ha alertat Fernàndez. Per aquest motiu, explica els moviments veïnals estan impulsant una nova manera de fer, són moviments propositius, que actualment estan agafant les regnes d'allò que és el bé comú, en favor de tots els ciutadans.

Pere Duran ha iniciat la seva intervenció remarcant que Barcelona és una destinació turística de referència. I ha subratllat que el gran actiu que ha fet exitosa la ciutat és el “propi estil de vida de la ciutat” i “l’orgull dels seus ciutadans de viure on viuen”.

A més, ha enaltit el model público-privat de promoció turística, gestionat entre l’Ajuntament i la Cambra de Comerç, i ha destacat que el president del comitè executiu que marca la política turística de la ciutat és del món privat. “Un model autosuficient, que autogenera el 97% del seu pressupost”, ha exposat.

El director general de Tursime de Barcelona ha explicitat que és un model amb una “segmentació rabiosa”, que es promocionen les diferents Barcelona, en busca de tots els targets com ara els interessats en el turisme gastronòmic, en turisme de compres, turisme gai, turisme cultural o de congressos.

“És un model que en 20 anys s’ha demostrat d’èxit, probablement som la ciutat d’Europa que ha tingut un creixement més important d’activitat turística, hem passat de 2,4 milions de turistes a 7,4 milions, de 4 milions pernoctacions a 16, de 1,5 milions turistes internacionals a pràcticament 6, de 175.000 delegats de reunions a 600.000, etc”, detalla Pere Duran.

D’altra banda, també és un model, afirma, que s’ha vist superat per la gestió del turisme un cop a la ciutat. En aquests moments, s’està intentant implementar el resum dels resultats del pla estratègic de turisme de ciutat, per exemple, s’intenta posar ordre als apartament turístics, es treballa en la conservació del patrimoni.

S’intenten també solucionar problemes complicats de mobilitat, com el de la Sagrada Família, o descentralitzar i desconcentrar alguns barris que pateixen pressió per culpa del turisme, i també per donar veu als barris perifèrics que volen beneficiar-se del turisme.

Data: 

11/02/2014 - 19:00

Sala: 

Preu: 

Gratuït

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Associació d’Amics UAB, amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci