Mites i símbols dels catalans

El professor Magí Sunyer ha protagonitzat la conferència commemorativa de l'11 de setembre d'enguany, apropant-nos a quines són les arrels dels mites i dels símbols del sistema referencial català, que més han determinat la imatge del país construïda pel catalanisme durant els dos darrers segles. 

El professor Sunyer ha iniciat la conferència analitzant el concepte "mite" que, des del seu punt de vista, sovint condueix a l'error. Ha advertit que la paraula mite en anglès fa referència a una cosa falsa. Des del seu punt de vista, és un relat tradicional, amb una combinació d'elements fabulosos i reals, que expressa, d'una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social.

En primer lloc, Magí Sunyer ha subratllat que el mites i símbols exerceixen una funció fonamental en la construcció d'identitats ja sigui d'un país, d'una agrupació internacional o bé d'un grup molt reduït. En aquest sentit ha especificat que quan es constitueix un grup, petit o de grans dimensions, ja sigui per aficions comunes, seguir un grup de rock o col·leccionisme, "tenen la necessitat d'identificar-se, que se'ls reconegui com a grup i que se'ls distingueixi de la resta de grups i persones que actuen en aquell moment". I ha exposat que sovint aquest grup, petit, organisme internacional o nació, de seguida es proveeix d'un segell identificador o de qualsevol altra marca que faci aquesta funció.

Sunyer ha exposat, si és un país que es constitueix com a tal o bé com a entitat autònoma a continuació s'encarrega, si no el tenia, el disseny d'una bandera o la composició d'un himne que permeti que en actes oficials se'l reconegui. De la mateixa manera, un grup petit, organisme o nació eleva a la categoria de mítics personatges i esdeveniments del passat que l'identifiquen, el representen en positiu (Lluís Companys) o negatiu (Felip V) i que mostrin els valors, o una part d'ells, del grup.

També ha aclarit que "l'existència real dels personatges o dels fets que es mitifiquen no és imprescindible". Un mite és una construcció literària que, gairebé sempre, conté una part de realitat històrica i una part d'invenció (com el mite de Jaume I, amb fets històrics comprovats i elements fabulats). Allò més destacat és que la construcció que es fa al voltant d'un personatge, acaba tenint una representació superior als seus fets i el que representava en vida.

D'altra banda, el professor ha remarcat que "si els mites deixen de tenir importància per al present, s'obliden, no s'utilitzen més i són inútils". Tots els mites que recordem són perquè signifiquen alguna cosa per nosaltres avui en dia: Jaume I, la unitat dels països catalans, Rafael Casanova, el final de la nació catalana en un moment determinat. "Si no ens importessin aquests mites, deixarien de tenir tota funció" ha exposat.

A més, ha subratllat que alguns dels mites no són altra cosa que l'aplicació al cas català de referents universals. Allò que s'atribueix a Jaume I, si n'eliminem els accidents, està construit sobre la base del qual es van construir mites tant importants i universals de la cultura occidental com són el d'Hèrcules o el rei Artús.

Els mites són construccions que representen i identifiquen. "Té les dosis d'invenció i de capacitat de fer compendre de que disposa de la literatura" ha afegit. Segons el professor Sunyer els mites "no s'han de menysprear com a coses fabuloses". I citant un fragment de Miquel Coll Alentorn ha apuntat que "si la història d'un poble ens mostra el que ha viscut, els seus mites i llegendes ens fan conèixer allò que hauria volgut ésser. Revelen no només les aspiracions d'una comunitat sinó també els seus odis, horrors, pecats i expiacions hi són refelctides. Per això constitueixen un element de gran vàlua per a la comprensió de l'ànima des pobles que les han creades, conservades o marcades amb llur emprempta peculiar."

Sunyer especifica que ara que la crítica historiogràfica compta amb molts recursos i avenços tècnics, i no ho pot confondre com a veritat històrica, l'estudi dels mites i les narracions llegendàries són un complement excel·lent de la investigació dels fets esdevinguts en un passat més o menys remot. D'aquesta manera, no només coneixem els fets sinó els estats d'esperit i impressions que aquests han produit sobre una col·lectivitat i el rastre que n'han deixat a la cultura popular.

El professor ha explicat que el mites i símbols catalans van ser conformats i sitematizats en forma de relat durant el segle XIX, en centenar de textos literaris, llibres d'història, noms de carrers, monuments que han anat canviant d'acord amb el predomini no predomini de la ideologia que els va generar. "Els carrers de l'Eixample de Barcelona són una lliçó d'allò que constitueix aquesta mitologia: Roger de Flor, Roger de Llúria, Gran Via de les Corts catalanes etc.", ha exemplificat.

La mitologia depèn d'una ideologia. La mitologia catalana sorgeix del catalanisme però, afirma Sunyer, el fet que es constituís durant el segle XIX no vol dir que mites i símbols s'inventessin en aquell moment. Molts d'ells són molt antics. El que vol dir és que "en la fase de definició de la personalitat pròpia que va acabar conduint al catalanisme, aquests mites i símbols es van constituir en un sistema coherent i ordenat", ha perfilat el professor. D'aquesta manera, el catalanisme polític se'ls va trobar organitzats i preparats per poder utilitzar. 

Ha afegit que els sistemes mítics tenen dues maneres de construir-se. Alguns es converteixen en un sistema sagrat, com ara la Bíblia o l'Àlcorà. D'altres es constitueixen amb una gran quantiat de textos, que moltes vegades són contradictoris entre ells, que presenten imatges i estils diferents d'alguns dels personatges, com és el cas de la mitologia grega, que pot ser que no coincideixin, com la Teogonía d'Hesíode i les versions d'Homer, Eurípides etc. 

En el cas català, no és un únic llibre sagrat que constitueix el mite sinó molts textos i elements que envolten la vida de les persones. No és casualitat que a la façana de l'Ajuntament hi hagi a la porta principal d'una banda el rei Jaume I i de l'altra Joan Fiveller. El cas de Joan Fiveller, conseller en cap de Barcelona, pel seu enfrontament amb el rei Ferran d'Antequera, posteriorment esdevindrà símbol de les llibertats municipals davant el poder reial, de la llibertat contra l'absolutisme, com en d'altres indrets ho van ser Robin Hood i Guillem Tell. 

El professor Sunyer ha classificat els referents en tres grans apartat: mites lingüístics, geogràfics i històrics. Habitualment, els que es conceben com a mites són els històrics perquè és molt més fàcil d'entendre el mite de Guifré el Pilós que els elements associats a la geografia. Tot i així, ha explicat, la llengua s'ha convertit en el gran referent dels catalans i en l'interior de la part lingüística també hi trobem mites geogràfics.

Com a exemple, ha explicat el mite de "la terra alta", molt present a tots els països: tot allò que és lluny de les grans ciutats, en el camp, les muntanyes i llocs recòndits, amb poca gent, és més pur, més bo i genuï. En relació a la llengüa, d'aquest mite se'n desprèn que el català més pur no és aquell que es parla a Barcelona sinó la de Vic, l'Empordà o aquell lloc del Pirineu on hi viu molt poca gent.  

A continuació, el professor Sunyer ha apuntat com podem dividir el mites de Catalunya. Els mites previs, anteriors a la construcció de la nació (cada nació i país els té, Àsterix, en el cas de França). Els mites constitents, que fan referència a la constitució de la nació, des del moment primer de la reconquesta, amb Guifré el Pilós fins a Jaume I. El mite occità, de la nació possible catalana occitana que s'acaba amb la batalla de Muret. Els mites de la plenitud, amb Jaume I, un rei capaç de construir els països catalans. El mite imperial, amb l'expansió de la nació per la mediterrània, Roger de Llúria i Roger de Flor. El mite de la crisi, amb la substitució de la dinsatia catalana per la castellana, els Trastàmara. Els mite de la decadència, la separació amb la guerra de successió. El mite de la derrota, amb l'11 de setembre. I el mite de la separació, amb la pèrdua de la Catalunya nord.

Magí Sunyer ha precisat que no és imprescindible que els elements lingüístics, geogràfics i històrics conflueixin per a crear una mitologia nacional. La llengua, tant important pels catalans, no és important ni distintiu pels australians o canadencs. Fins i tot, es pot arribar a prescindir de la geografia, com és el cas jueu. Tampoc és imprescindible el fet d'haver tingut institucions pròpies durant l'edat moderna.

Els símbols i mites es poden fabricar i inventar. En el moment de la transició i de la creació de les autonomies, es va haver de crear ràpideament un himne i una bandera per cada autonomia i a hores d'ara els habitants consideren que és la seva pròpia i tradicional, ha explicat el professor. Fins i tot, es pot donar el cas que Estats forts no arribin a conseguir una fixació clara amb elements simbòlics importants. "No sabem quina és la bandera d'Espanya. Hi ha uns senyors que n'exhibeixen una amb una franja vermella, groga i vermella i d'altres que mostren la vermella, groga i morat. Hi ha dubte. I depèn més aviat del règim polític", ha comentat el professor.  

El professor ha remarcat que els mites i símbols són "manipulables i manipulats. Un instrument d'ideologia". A més, ha assegurat que els mites es transformen i no tenen el mateix significat. El mite dels Almogàvers passa de personatges sanguinaris sense escrúpols a ser sinònim de patriota català. 

Finalment, el professor Magí Sunyer ha presentat dos dels elements vertebradors de la mitologia catalana. El mite de la derrota, representat en l'11 de setembre, que compta al segle XIX amb un volum enorme de literatura, poesia, teatre, novel·la i que dóna una imatge coherent a allò que passa al país i de manera singular al setge de Barcelona. Segons Sunyer, la simobologia és clara: "el final del país". La qüestió més important és que va tenir un gran rendiment propagandístic, a partir dels anys 1880 que es comença a celebrar en la gran quantitat de casinos, ateneus i societats catalanistes i republicanes que hi havia escampades pel país, era habitual que es llegissin poesies ("El fossar de les Moreres" de Frederic Soler), es representessin obres de teatre etc. Tot aquest material que abans no era popular es va convertir en molt conegut per les classes populars, en un cicle que no es va acabar fins l'any 1939.

I, el mite democràtic, un mite transversal que s'inicia a l'Edat Mitjana a través de les confrontacions que hi ha entre els reis i els "representants democràtics" de la ciutat i de la Generalitat. Mites com Francesc de Vinatea, Joan Fiveller, Pau Claris. Defensors dels poble davant l'absolutisme. Claris esdevé un mite pels republicans catalans, perquè representa el moment sense rei, la República. El mite democràtic desemboca en l'11 de setembre, les institucions contra l'absolutisme, que també es personifiquen amb Rafael Casanova. 

 

Data: 

14/09/2015 - 19:00

Sala: 

Tipologia: 

  • Actes de la Junta Directiva

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Ateneu Barcelonès

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci