Eduard Vallès, conservador d'Art Modern del MNAC; Francesc Fontbona i Bernat Puigdollers, comissaris de l'Any Camarasa.

Enguany se celebra el 150 aniversari del naixement del pintor Hermen Anglada Camarasa, una de les figures més internacionals de la pintura catalana del segle XX. A través d’aquesta taula rodona situarem l’artista en el context artístic del seu temps i en desgranarem les seves principals influències intel·lectuals i artístiques.

Anglada va iniciar la seva formació artística a l’acadèmia del pintor Tomàs Moragas i, més tard, amb Modest Urgell, a qui considerava el seu mestre. L’any 1894 es traslladà a París, ciutat on va residir fins al 1914. A la capital francesa continuà la seva formació a l'acadèmia Julian i a l'acadèmia Colarossi, i el 1902 va ingressar a la Société Nationale des Beaux-Arts.

Realitzà la seva primera exposició a la capital francesa el 1898. A Barcelona, la seva exposició individual tingué lloc l’any 1900 a la Sala Parés. A partir d’aquell moment, Anglada Camarasa va participar amb regularitat en les exposicions de la Société Nationale des Beaux-Arts, Salon d'Automne i des Orientalistes; i en nombroses exposicions internacionals: Berlín (Schulte Kustsalon), Brussel·les (Libre Esthétique), Londres (International Society of Fine Arts), Venècia (V, VI, VII i XI Biennale), Munic (Secession), Dresde (Kunstausstellung), Viena (Secession)... que li proporcionaren projecció i fama internacional.

A París, Anglada va conèixer de primera mà l’impressionisme i el postimpressionisme. Començà a pintar personatges i escenes de la vida nocturna parisenca, amb una vibrant gamma cromàtica i notables efectes lumínics. A partir del 1904, després d’un viatge a València, incorporà al seu repertori els gitanos i els temes folklòrics valencians, plasmats amb un intens cromatisme proper a l’expressionisme.

Amb l’inici de la I Guerra Mundial, Anglada Camarasa abandonà París i s’establí a Pollença (Mallorca). Allí començà a pintar marines, paisatges i personatges mallorquins, alhora que continuà exposant, sobretot als Estats Units i l’Argentina. També fundà l'Escola de Pollença (1916) i participà en l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. El seu treball va ser recompensat amb la seva incorporació a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l’any 1932.

Durant la Guerra Civil Camarasa es va haver de refugiar al Monestir de Montserrat però, finalment, s’exilià a Pougues-les-Eaux (França). L’any 1947 retornà al Port de Pollença, on morí el 1959.

L’any 1967 es va obrir al públic un museu a la seva residència. El 1991 la Fundació La Caixa va adquirir la major part del fons d’aquest museu i actualment les obres s’exhibeixen al CaixaFòrum de Palma.