Germans, dem-nos les mans: en defensa de les cooperatives

El preàmbul de l’esmena de la llei 18/2002 sobre les Cooperatives a Catalunya ha resultat difícil d’empassar pel sector, molts hi veuen un atac frontal al model per part de la Generalitat de Catalunya. Eladi Crehuet, notari i membre de la CJA de la Generalitat i Stefan Rating, responsable de la secció d’estudis polítics, jurídics i socials de l’Ateneu Barcelonès, van decidir traslladar el debat a la Sala Oriol Bohigas i donar veu al sector oposat frontalment a aquest projecte de llei.

Els convidats eren: Jordi Via, fundador de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), Cristina Grau, membre de la comissió redactora de l’anterior llei i professora de dret civil, Iván Miró, historiador de les cooperatives, membre de la XES i soci cooperativista de Ciutat Invisible i, en substitució de Crehuet, Vidal Aragonés, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la UAB amb el seu propi bufet en forma de cooperativa. A continuació van abordar la seva disconformitat amb el projecte des de diferents perspectives.

El context de la llei – Jordi Via

La llavor del cooperativisme per a Jordi Via és “una relació causa-efecte orientada pel sentit comú”, sobretot en un context de “crisi sistèmica, una oportunitat per experimentar amb altres construccions amb altres valors”.

Però Via adverteix que molts projectes s’allunyen dels valors que prediquen al seu model. Això passa per la “dèria d’esdevenir una empresa competitiva i no competent” de moltes cooperatives sotmeses a una “pressió mediàtica i institucional que vol que s’entengui el model de pensament únic d’empresa convencional”. A més a més la pressió del mercat no entén “allò que no té a veure amb la remuneració econòmica”.

La solució per a ell passa per “recuperar la dimensió humana de l’economia, entendre que la centralitat del capital no ha de ser la norma”. En conseqüència hi ha “necessitat d’un marc legal facilitador que no passi per pràctiques de l’empresa mercantil, com aquesta proposta de llei”.

Anàlisi de la proposta de llei – Vidal Aragonés i Cristina Grau

Vidal Aragonés veu en la llei una “creació neoliberal” amb un “discurs falsari que la vol justificar”. “Tots els fonaments són neoliberals i volen el contrari del que diuen”, a continuació citava exemples extrets de la llei: Més dimensionament (no el volen), fer les cooperatives més competitives (no tenen perquè ser-ho), millorar la gestió empresarial (no dóna alternatives i retalla les assemblees), fomentar la creació de cooperatives (es creen cada any més SA que cooperatives) i generar llocs de treball (les cooperatives creen un 87% llocs estables, les SA en generen un 10%).

Si “la llei anterior avant posa els beneficis col·lectius als individuals”, la nova no ho garanteix, segons Aragonés. “No s’hi pot estar d’acord, perquè desnaturalitza el que és una cooperativa”, va manifestar. El canvi del mínim de socis necessari per constituir una cooperativa de 3 a 2 i l’acceptació del soci capitalista com a soci cooperatiu són conceptes amb els quals “no es pot construir cooperativisme”.

El professor apunta a la creació de la figura de soci temporal com un  possible mecanisme per “degradar les condicions laborals”. Meres qüestions de retòrica com canviar el nom de Consell Rector impliquen una perspectiva capitalista. Una altra discriminació, en aquest cas per gènere que hi troba Aragonés, és en la manca d’excedències per maternitat. Això només es pot traduir en la proliferació de “figures falsament cooperatives” i en l’afany de “prostituir idees de caràcter emancipador” en una escomesa del Govern contra les cooperatives.

El següent torn de paraula va ser per Cristina Grau, òbviament també totalment contrària al projecte de llei, va desgranar les contradiccions i problemes que aquesta pot generar. Inexplicablement, “compta amb el consens de gran part del sector”, com la cooperació de cooperatives agràries. Això és atribuït a què el projecte de llei s’ha redactat fent entrevistes amb persones del sector, “certs articles els pots substituir per una foto de qui els ha demanat”, assegura la conferenciant.

“Volem que la llei 18/2002 segueixi vigent, es poden fer retocs, però no substituir-la per una de tall mercantil”, va dir. Canvis com la ponderació de vots que pot acabar en mans no cooperatives no són ben rebudes per Grau o fets com el que es pugui pertànyer a una cooperativa sent soci capitalista o patró. Tot això “sona a una llei de societat de capital com les SA o les SRL”.

També es mostrà preocupada per l’òrgan d’intervenció de comptes que pot no existir o estar format per no socis, cosa que podria permetre un frau perquè no existeix cap tipus de control. EL mateix cas el tenim amb el Comitè de Recursos, on en certs casos, no socis poden fer fora un soci de la cooperativa. Amb iniciatives d’aquest caire “es troba més protegit un soci capitalista que un cooperatiu”.

El nou Òrgan Administratiu també va ser tractat per l'especialista. Aquesta pot estar formada tan sols per 1 membre, acostant-la al model de societat de capital i les assemblees gaudeixen de menys competències, cosa que “només passa a cooperatives del grup Mondragón o a Eroski”.

En l'àmbit parlamentari va analitzar una cambra dividida respecte al projecte de llei amb CUP, ICV-EUIA i el PSC en contra i CIU, Ciutadans i el PP a favor. El vot d’ERC pot ser important en el procés de decisió, però la seva posició resulta ambivalent i subjectiva dient que “vol que es generi un debat”.

Existeixen altres aspectes en el nou projecte de llei, com la reducció dels fons col·lectius de dues maneres: en percentatges i en oferir la possibilitat de separar els fons col·lectius dels no col·lectius. Cristina Grau cita com a exemple la Cooperativa Jordi Capell, del Col·legi d’Arquitectes, que resistí la crisi de 7 anys amb el seu fons de reserva. Va finalitzar la seva intervenció dient que aquesta llei “té un caràcter imperatiu que no els diferencia de la SL amb un règim fiscal específic com al Tribunal Europeu”. Això només pot implicar per a ella, “l’expulsió de totes les cooperatives catalanes del règim”.

Des de la història de les cooperatives – Iván Miró

La darrera intervenció al debat va ser la d’Iván Miró, estudiós de la història de les cooperatives que n’extreu quelcom de positiu de la llei, “ha revitalitzat el moviment amb la discussió política”. De fet, s’enorgulleix del fet que “57 cooperatives i la XES vulguin aturar la llei” i ho veu com una “oportunitat per generar noves pràctiques i un nou moviment d’emancipació econòmica”.

Per això, convidava a què “no ens trenquin l’esperança”. “Aquest conseller (Felip Puig, Conseller d’Empresa i Ocupació) ja ens va trencar la cara i ara vol trencar-nos l’esperança”. La situació econòmica que ha impulsat “frau bancari, atur juvenil i 3 desnonaments diaris” també ha creat una “intel·ligència col·lectiva que crea espais solidaris”, aquests són “la llum del moviment cooperativista”, segons Miró.

Això s’ha creat “al caliu de la crisi” i la “llei és un insult a la memòria cooperativa”. I com a tancament de la conferència va convidar a “no mercantilitzar les cooperatives, sinó cooperativitzar la societat”.

 

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Actes relacionats