Espanya 2030

L’economista i matemàtic César Molinas ha visitat l’Ateneu Barcelonès per exposar-nos el seu anàlisi sobre els principals problemes que afecten a l’Estat espanyol.

Segons el reconegut economista, estem en una etapa de fi de règim. Un diagnòstic que s'explica tenint en compte que la situació actual presenta elements comuns amb l’any 1973, etapa final de la dictadura, pel següents motius:

En primer lloc, perquè les institucions polítiques no són capaces de donar solucions als principals problemes del país. En segon lloc, perquè hi ha una bunquerització de posicions polítiques que s’observa quan qualsevol canvi provoca greus problemes, fins i tot entre el govern i el partit del govern (amb la llei de l’avortament). I finalment perquè aquesta situació desemboca en un immobilisme total, com l’any 1973. "Qualsevol iniciativa política provoca tensions, reticències i inactivitat. Només es fan canvis per exigència de la Unió Europea", concreta l'economista.

I és que segons César Molinas, l'Estat Espanyol pateix quatre grans problemes, quatre crisis, que necessiten una solució a llarg termini:

1) Crisi econòmica
2) Crisi institucional
3) Crisi ètica i moral
4) Crisi territorial 

1) Crisi econòmica

Afirma Molinas que és probable que l'any 2013 fos l'últim any de crisi, en el sentit de dos trimestres consecutius sense caure el producte interior brut (PIB).

Tot i així, alerta que no està millorant la situació del mercat laboral. Per tant, segons l’economista, no es pot anunciar que s'ha acabat la crisi amb sis milions d'aturats. “La situació econòmica del país és horrible: continua caient el crèdit, continuen caient les hipoteques, continua caient el preu de l’immobiliari i la perspectiva no és bona”, adverteix.

Exposa que quan l’Estat ha de fer un ajustament destacat, com ara la reconversió industrial de finals dels anys 70 i principis dels 80 o la crisi de la bombolla immobiliària i la crisi financera, hi ha milions de persones entren en procés d’obsolescència personal definitiva.

“No tenim institucions que facin possible la reeducació i no hi ha instruments de reciclatge personal”, critica. Segons ell, aquest país no accepta que, quan canvia l'economia i la societat, és millor acceptar la caiguda dins l’escala social i seguir treballant, que deixar de banda els aturats com a obsolets laborals.  

I alerta que quan hi ha una reconversió d'un sector important (astillers, mineria) no es facilita el reciclatge personal, i s'acaba amb la subvenció total. “No tenim institucions per reciclar els sis milions d’aturats actuals”, subratlla. 

A més, detalla que si tenim en compte el ritme de recuperació d’ocupació que ha tingut l’Estat durant la fase expansiva de l’economia, i suposem que de l’any 2014 fins l'any 2030 hi ha una expansió permanent, ininterrompuda i vigorosa,  l’any 2030 serà el primer any que l'atur estarà per sota del 10%, amb un pro mig de l'1% anual. 

Què cal per recapitalitzar la gent expulsada del mercat laboral?

César Molinas defensa que cal repensar l'educació. Impulsar una formació bàsica generalista diferent. “Cal tenir una base matemàtica i saber resoldre problemes quantitatius senzills, cal dominar la llengua anglesa i presentar de manera coherent i raonada durant 5 minuts”, resumeix.

“No és un problema de diners o lleis. És un problema de filosofia: què vols ensenyar i amb quin objectiu”, sentencia. I pronostica que amb el procés de tecnificació laboral la diferenciació social serà “la creativitat”.

“Actualment no es planteja una transformació del model educatiu perquè no dona vots”, alerta Molinas.

2) Crisi política i institucional 

Segons l’economista i matemàtic, hi ha un problema polític fonamental: “els partits polítics”. Una situació que s’explica tenint en compte que el sou dels diputats no el paga el parlament sinó el partit. Això, concreta Molinas, es tradueix en què el poder del partit esdevé immens. “És un cas únic a Europa”, detalla.

A més, afegeix, “els partits s’autoregulen, cap institució els controla i no han de rendir comptes a ningú”. El Tribunal de Comptes és inútil, un ens sense capacitat de control real i buit de poder, afirma.

Molinas critica que no hi ha canal de participació política dels ciutadans, i subratlla que no hi haurà cap canvi fins que no es transformin els partits polítics.

Com es canvia? Segons l’economista només caldria copiar la llei alemanya: “Congrés a dates fixes, control dels comptes, primàries, democràcia interna i molt més rendiment de comptes a institucions externes”.  

“L'única institució a Espanya no polititzada és la corona i l'Institut Nacional d'Estadística”, bromeja. La resta subratlla que són apèndix dels partits polítics. “Un sistema sense exigència de responsabilitats i comptes, la corrupció creix sense límits”, conclou el matemàtic.

3) Crisi moral i de valors

Anuncia que la crisi de valors afecta a tots els àmbits. En aquest sentit, explica que la monarquia està obligada a tenir una conducta exemplar. I el president del govern, Rajoy, també. Però ambdós estan sota l'ombra de la sospita. “La noblesa obliga i en aquest país ha deixat d'obligar”. Segons Molinas, hi ha un situació d’impunitat de la corrupció.

I veu el conflicte territorial com una lluita de bandes mafioses per l’exclusivitat de la corrupció dins el seu territori i que lluiten per controlar la seva part del pastís de l’Estat. “Hi ha una crisi de legitimitat del règim”, afirma. Per aquest motiu, argumenta que la gent ja no veu les lleis justes, sinó que “hi ha un divorci entre representants i representats”.

4) Crisi territorial

Cal canviar la constitució per introduir més asimetria? Segons, César Molinas no cal. Ja distingeix entre nacionalitat i regions. 

No s'oposa a la independència de Catalunya però afirma que hi ha alternatives millors, com ara donar asimetria al sistema. “Només cal tornar al disseny original on hi havia dues comunitats diferents: Euskadi i Catalunya”, exposa. I defensa que cal tornar a la “filosofia dels Àustria”. Una dinastia que va governar països amb lleis i costums diferents.

“Arribarem a un punt que s'haurà de decidir assumptes importants. Cap de les quatre crisis apunta que serà solucionada”, remarca.

I recorda que Espanya té un deute impagable “a menys que hi hagi molt creixement o molta inflació”. Les crisis s’agreugen però sistema no dóna resposta, insisteix. “Hi ha molta pressió a les institucions, i al final desembocarà en la fi del règim actual”, sentencia Molinas.

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci