L’endemà de la independència: aspectes econòmics

Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, ha exposat d'una forma molt didàctica i sense estridències les diferents realitats i evidències de la relació Catalunya-Espanya des d'un punt de vista econòmic, polític i social, per acabar tractant aspectes tals com què passarà l'endemà de la independència, en l'àmbit de l'economia catalana.

Apunta que "la independència de Catalunya ens atorga la oportunitat de reinventar-nos, en un context de crisi econòmica, i construir un nou model econòmic, deixant de banda l'economia especulativa". Per afrontar l'economia del segle XXI i els reptes que genera ha assegurat és necessari que disposem de tots els instruments jurídics i polítics que pot atorgar l'existència d'un Estat.

El president del Cercle Català de Negocis (CCN) no entén la independència com un enfrontament amb catalans i espanyols o de comunitats lingüístiques o culturals sinó que "és una qüestió de supervivència". I és que, afirma Pont, l'Estat espanyol no és un estat viable tal com està concebut ni tal com funciona. També ha constatat que la manera de treballar i la idiosincràcia dels catalans és diferent a la que ha predominat a Madrid. "Cal recuperar aquests valors per restituir l'economia productiva que ens ha de garantir l'Estat del benestar", ha afirmat.

Justifica la independència des del punt de vista econòmic, tenint en compte que "tots els sistemes econòmics generen les pròpies desigualtats". A Catalunya les desigualtats es tradueixen en que l'any 2014, l'índex de pobresa supera els 2.450.000 persones, el doble de l'any 2008. Per aquest motiu és necessària la independència i ha subratllat que "l'empresariat té una responsabilitat social, mantenir l'Estat del benestar". 

El Cercle Català de Negocis ha pogut constatar que l'Estat espanyol no és viable econòmicament. Segons ells, el govern de Madrid perverteix sistemàticament "la competència horitzontal". Una de les condicions que requereix tot estar per poder subsistir, a través de la lliure competència entre territoris sense la intervenció estatal. La competència horitzontal permet que cada territori es governi i es legisli a si mateix, en funció de la seva idiosincràcia, història i pugui especialitzar la seva economia en els àmbits que consideri oportuns.

La crisi actual ha fet, des de determinats àmbits, es qüestioni el model d'Estat, el nombre i solapament d'administracions. Afirma Pont que "sobren Administracions, però no les locals i autonòmiques, que són les que donen serveis socials als ciutadans, sinó que sobren la Corona i l'Administració central de l'Estat".

A més, adverteix que l'Estat ha creat la llei de "garantia de unidad del mercado", a partir de la qual una empresa pot operar a tot el territori espanyol sense necessitat de complir la legislació autonòmica des d'on opera, sinó només complint les lleis autonòmiques d'on té la seu social. A la capital de l'Estat tenen una legislació més flexible i menys impostos. Per això argumenta que "l'Estat perverteix la competència horitzontal entre territoris, no és eficient, i només vetlla i beneficia a Madrid".

Quin model de negoci té Madrid? Pont informa que de les 20 grans empreses econòmiques que hi ha a la capital, "probablement cap ha estat creada per capital privat madrileny, s'han creat amb capital privat de les zones perifèriques". Paral·lelament, hi ha les grans empreses fruit dels processos de privatització de les empreses estatals. "Madrid no viu de crear riquesa, viu de les transferències, del traspàs de riquesa entre territoris, sense generar riquesa", ha remarcat. "La solució és abandonar l'Estat espanyol i derogar aquestes lleis una vegada tinguem el nou Estat català", afirma Pont.

Barcelona va ser la primera ciutat al món on els Estats Units van crear el seu primer consolat a l'estranger l'any 1779, després de la seva independència. L'any 1783 Carles III suprimeix les restriccions del comerç entre Catalunya i Amèrica, perquè Catalunya havia començat una revolució industrial que va superar a nivell tecnològic la indústria anglesa, sobretot en el sector tèxtil. La diferència era que a Catalunya es filava i teixia cotó, mentre que Anglaterra se centrava en la llana. El primer productor mundial de cotó era els Estats Units i d'aquí s'inicià un comerç molt fructífer gràcies al president Adams, ha explicat Albert Pont.

El president del CCN ha alertat que ha estat un "error centrar l'esforç econòmic en el mercat espanyol, perquè ha estat un mercat estret, relativament pobre i poc interrelacionat, fins els anys 80, perquè els hàbits de consum entre el nord i el sud eren tant dispars que impedia la maximització de les economies d'escala de les nostres indústries". Els anys 90 els mercats s'obren, l'any 1991 s'entra a Schengen, hi ha lliure circulació de bens i mercaderies i l'any 2001 hi ha la moneda comú.

Segons Albert Pont, el problema és que malgrat que la Unió Europea està integrada i que Catalunya "està al centre dins de l'onzena regió econòmica més important de tot el món, l'empresariat català encara no ha fet el canvi de mentalitat suficient per detectar que tenim Paris, tot França, Suïssa, el nord d'Itàlia, una part d'Alemanya i Bèlgica a les mateixa distància que qualsevol punt d'Espanya". I ha comentat que cal ampliar la visió comercial cap al món. Els competidors directes de les empreses catalanes, al tenir mercat més gran, perquè se centren en l'àmbit internacional, maximitzen beneficis i els reinvertien. Per això, argumenta Pont, no ens hem de centrar en el mercat espanyol i cal aprofundir en l'entrada de les empreses catalanes als mercats internacionals.

Fins ara, el Govern Central ha utilitzat l'anomenat "discurs de la por" per lluitar contra el procés d'independència:

1) Catalunya quedarà fora de la Unió Europea.
2) Catalunya quedarà fora de Schengen.
3) Cauran les inversions estrangeres.
4) Caurà la borsa.
5) Catalunya patirà una caiguda del turisme.
6) Catalunya perdrà els seus mercats.

Però afirma que s'ha constatat que des de la gran manifestació del setembre de l'any 2012, la borsa de Barcelona està ampliant el seu diferencial respecta a la de Madrid, i actualment les cotitzacions a la Borsa de Barcelona augmenten un 45% respecte Madrid. Les inversions del sector turístic a Catalunya corresponen a un 72% de totes les inversions a l'Estat espanyol. Catalunya és la primera regió amb més inversió industrial estrangera de tot Europa. D'aquesta manera, argumenta Pont, es pot afirmar que "el procés d'independència no només no genera por en els mercats internacionals, sinó que, a més a més, genera confiança". I exposa que "els mercats internacionals saben que venim d'un poble d'artesans i botiguers, no de funcionaris i militars". 

"L'Estat espanyol, al llarg de la seva història, ha fet fallida en 23 ocasions, no ha pogut pagar el seu deute, i sempre ha acabat socialitzant les pèrdues", fent que els ciutadans paguin el deute, adverteix el president del CCN. Com a exemple, explica que 'any 1866 Espanya fa una fallida econòmica provocada per un sobre endeutament de l'Estat originat per la construcció d'infraestructures, com ara ferrocarrils, que anaven d'un palau reial a una acadèmia militar i per tant no tenien rendibilitat econòmica. Segons Pont, a causa d'aquesta fallida, Madrid ha de fer tres coses:

1) Per primera vegada a tota la història d'Espanya, va haver d'adoptar un consell de ministres format íntegrament per ministres catalans, valencians i balears.
2) Adoptar la pesseta com a únic sistema monetari espanyol (fins aquell moment hi havia 97 monedes diferents). Els creditors internacionals van obligar a adoptar la moneda catalana perquè només Catalunya generava prou excedent econòmic per garantir el valor de la moneda i el pagament del deute de la corona.
3) Nacionalització dels ferrocarrils de Catalunya, que havien estat creats per inversors privats i generaven beneficis, per pagar les pèrdues de la resta de la xarxa de ferrocarril (l'anomenada "crisi dels ferrocarrils").

"Avui estem com aleshores, i necessitem estructures d'Estat que ens permetin sortir d'aquesta situació" ha resumit Pont. Quines infraestructures necessitem? En primer lloc, un Banc Central català per avalar i posar en circulació tot el diner que necessita el país. En segon lloc, posar en marxa l'Agència Tributària Catalana per recaptar els impostos propis i implantar un sistema tributari just. 

I ha destacat que és important dissoldre el dèficit fiscal amb l'Estat espanyol, que depenent dels mètodes de càlcul se situa entre els 11.000 i els 16.000 milions d'euros, amb pics de 22.000 milions anuals. "El dèficit fiscal és superior al 8,7% del PIB, quan organismes internacionals com ara l'FMI aconsellen que no superi el 4%, que pot ser considerat com a relacions de colonialisme ", ha detallat Albert Pont. 

L'endemà de la independència de Catalunya

Segons el president del CCN, quan Catalunya s'independitzi haurà d'assumir els seu propi deute: 56.000 milions, un 26% del seu producte interior brut d'un any. "La mitjana d'endeutament dels països del nostre entorn és d'un 88, un 94 fins i tot hi ha països amb un endeutament superior al 100% del seu PIB anual", ha precisat. Per tant, argumenta Pont, el deute no condicionarà la viabilitat econòmica de Catalunya.

A més, afegeix, l'endeutament no és l'única sortida i es pot obtenir finançament i liquiditat, durant el període de transició, a través de concessions a 20-30 anys. S'assumiran els actius que l'Estat espanyol té a Catalunya: autopistes, xarxes elèctriques, ferrocarrils. ports i aeroports etc. Una manera d'obtenir finançament serà cedir concessions, sense necessitat de dilapidar patrimoni, aconseguir injectar liquidesa  i no crear més deute. L'avantatge, assegura, és que el receptor de la concessió no és un creditor és un soci i procurarà que funcioni i generi beneficis. 

Repartiment del deute amb Espanya

Respecte el deute de l'Estat espanyol ha detallat que són 980.000 milions d'euros, que per comprendre la seva dimensió l'ha comparat amb el de l'antiga Iugoslàvia (16.500 milions) i el de l'antiga Unió Soviètica (53.000 milions). I segons Pont, el millor que pot fer l'Estat és negociar el repartiment del deute. "A Catalunya li correspondria entre un 16% i un 20%, segons si es designa el criteri de pes demogràfic o el criteri de pes econòmic", exposa. 

Segons ell, cal distingir el deute en 3 categories:

1) Deute contret de l'Estat espanyol amb particulars: és el deute contret amb persones físiques o jurídiques, que correspon a un terç del total (Lletres del tresor, Bons de l'Estat). Un deute que l'Estat català no té cap obligació d'assumir. 
2) Deute territorialitzable: és el deute contret per l'Administració central de l'Estat per fer obres, serveis i infraestructures en un territori concret. En aquest cas, Catalunya hauria hauria d'assumir el 100% del deute contret en aquest territori, però el 0% del deute provinent de fora de Catalunya.
3) Deute no territorialitzable: és el deute comú amb totes els espanyols, com ara el ministeri de defensa. En aquest cas, Catalunya hauria d'assumir entre un 16 o un 20%. I l'Estat espanyol hauria de cedir aquells actius associats al deute que assumeix Catalunya. I transferir entre un 16-20%, una part equitativa, dels béns no territorilitzables (Patrimoni Nacional ...). Però, adverteix que, el valor dels béns no territorialitzables és molt més gran que el deute no territorialitzable.

Per aquest motiu, ha afirmat que el millor exemple a seguir és Txecoslovàquia: un secessió pactada i evitar el conflicte.

Les pensions a Catalunya

Explica Albert Pont que Catalunya, dels darrers 25 anys, ha tingut superàvit en el seu sistema de pensions durant 23 anys, recaptava més impostos del que retornava a pensionistes. I hi ha comunitats que han tingut dèficit durant 23 anys dels darrers 25, fins i tot en època de bonança econòmica. En una situació de normalitat es pot revertir aquest dèficit. "Catalunya ha aportat gairebé el 30% de tot els fons de reserva de la seguretat social, amb només un 16% de la població", remarca el president del CCN. Si s'ha pogut pagar un terç de les pensions d'Espanya, argumenta, és obvi que es podran pagar les pensions en una Catalunya independent.

Pont ha diferenciat entre dos models possibles de sistema de pensions:

1) Sistema de capitalització - cadascú al llarg de la seva vida professional cotitza per poder pagar la seva pròpia pensió. Relació entre particular i l'Estat.
2) Sistema de repartiment social - els treballadors actuals paguen les pensions als pensionistes actuals. És el model que es va adoptar als anys 60 a Espanya perquè hi va haver un boom demogràfic i hi havia més joves cotitzant que no pas pensionistes. Un model en perill perquè no hi ha relleu generacional.

En cas de successió d'Estats, exemplifica, si es partís del primer model hauria de ser l'Estat espanyol que pagués als pensionistes catalans que durant la seva vida professional haguessin cotitzat a l'Estat espanyol. I, progressivament, Catalunya hauria d'assumir una part equitativa. Però l'Estat espanyol es basa en el segon model. Per tant, Catalunya haurà d'assumir íntegrament el pagament de pensions des del moment de la independència. Per això, ha subratllat,  prèviament a la independència cal accedir als mercats internacionals, contactar amb inversors, per dotar-nos de la líquidesa suficient per fer funcionar el sistema immediatament.

Noves oportunitats amb la independència de Catalunya

El president del Cercle Català de Negocis ha insistit que la independència "genera oportunitats i repensar-nos a nosaltres mateixos, fer un anàlisi crítica de que hem estat i fet, quin ha estat el nostre procés econòmic, per determinar què volem ser en els propers anys". La independència permetrà redissenyar l'Administració catalana, repensar la ciutat de Barcelona com a capital d'Estat. Les competències regionals que estan en mans de la Generalitat es podran traspassar al territori. Només amb l'assumpció de les competències d'Estat es generaran 85.000 llocs de treball nous (es deixarà de pagar el funcionaris de Madrid, per pagar els nous funcionaris catalans), que també revertirà en un creixement econòmic de la nostra economia.

Albert Pont

President del Cercle Català de Negocis; Autor del llibre "Delenda est Hispania", traduit al castellà sota el títol "Escucha Sefarad", i autor d'"Addendum".

Llicenciat en ciències polítiques i de l'administració, en l'especialització de relacions internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona; E-MBA per La Salle Business School, Universitat Ramon Llull; Postgrau en gestió patrimonial al IEF; Postgrau en desenvolupament internacional, UPF; Postgrau en relacions internacionals, CEI; postgrau en Dret Comunitari, Escuela Diplomàtica; Programa American Business a Saint Mary's School of California; Programa de formació d'accés al MAE de la Universitat Sant Pablo CEU de Madrid i al CEI de Barcelona.

Ha participat en diversos projectes de desenvolupament internacional a Iberoamèrica.

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci