Encara té sentit celebrar el Nadal?

Totes les societats tenen com a pilars estructurals les tradicions i costums. Actualment, hi ha una crisi de la funció simbòlica, així com també una davallada de tradicions amb segles d'existència tendeixen a desaparèixer. Per què i com està canviant la percepció de la simbòlica i la tradició? Quin paper té el Nadal avui en dia? Quina ha estat la seva mutació cultural?

La data del 25 de desembre es va triar per la seva proximitat al solstici d’hivern, que s’acompanyava des de temps immemorials amb rituals pagans. Una vegada passat el solstici d’hivern, el dia creix fins al solstici d’estiu. Aquest fenomen natural del dia que triomfa sobre la fosca de la nit enllaça bé amb el símbol de la nativitat en què un Nen (promesa de futur) porta també l’esperança al món.

Encara té sentit celebrar el Nadal?

Segons, Raimon Ribera, professor de Ciències Socials d’ESADE, el Nadal és el moment celebratiu més potent de l'any, en el qual acaba un període i en comença un de nou. La fusió d'elements icònics i tradicions aporten al Nadal una potència simbòlica molt alta. El Nadal és la combinació entre un element còsmic natural, el solstici d'hivern, i una interpretació simbòlica, que deriva a un cos de simbologia religiosa cristiana i precristiana. La unió d'aquest dos elements és indestriable. I és que el Nadal aplega un paquet sincrètic de tradicions. 

El solstici es pot veure com el renaixement del sol. Un fet que s'equipara a un infant, que com el sol és lluminós. El sol era considerat un element diví, de manera que l'equiparació es tradueix en un infant diví que neix i il·lumina. Per tant, el cristianisme vincula aquesta tradició anterior, amb la persona de Jesús. Segons el professor Ribera, el fet de voler separar els elements naturals dels elements religiosos demana saber recuperar una concepció positiva dels mites i símbols, amb un desig d'apropar-s'hi constructivament, llegir-los bé i treure'n el que ens poden aportar.

Raimon Ribera subratlla que el problema ha estat que l'Església s'ha mostrat intransigent amb la interpretació literal dels textos, i li ha costat acceptar una interpretació simbòlica, més dificultosa però enriquidora. Aquest fet, juntament amb la racionalitat de la modernitat ha contribuït a deixar de banda la interpretació i el paper dels símbols. El repte, per tant, és superar el "literalisme" i el "racionalisme" i reprendre la lectura dels símbols. I, assegura, que si és que si es perd la càrrega simbòlica de la tradició suposarà una pèrdua d'aquest llegat històric i un empobriment cultural global.

És una època de solidaritat obligada?

Ribera exposa que el temps nadalenc, per les condicions de període hivernal, i com a moment de "renaixement d'una esperança" acostuma a remoure fibres interiors, que afavoreixen a obrir-se als altres, amb una especial atenció als més necessitats. Hi ha una obertura generosa i compassiva. És un temps de tendresa, d'aflorament de la joia i l'esperança, els bons sentiments i això afavoreix la solidaritat.

És una època de consumisme?

El professor Ribera explicita que el temps de Nadal hi ha la sensació que se'ns fa un gran regal. És el període que deixa de decréixer el sol, torna a créixer i permet que la vida continuï i es reprengui una any més el cicle vital. Per tant, veure que la vida continua és un regal enorme. És l'oportunitat de començar un nou cicle i renovar-nos. Per això, rebre aquest regal ens mou a ser generosos i a fer regals als altres. Aquest és el fonament, però quan es regala per obligació per tot el sentit.

És un temps de retrobament familiar i amistat?

Segons Raimon Ribera, els grans esdeveniments amb aquesta fondària i dimensió d'intimitat, conviden a compartir la celebració amb els que més estimem. Però si la trobada no es fa per quelcom viscut profundament, sinó perquè toca o és tradició, surten a la superfície tensions latents que hi ha en tot col·lectiu o família.

Quin és el simbolisme actual del Nadal?

Ribera adverteix que actualment és difícil parlar en termes simbòlics, cal redescobrir-los i fer nostres les múltiples dimensions simbòliques del Nadal. En aquest sentit, exposa que la concepció actual deriva de Lluc 2, 1-14, la narració del naixement de Jesús. Un text que cal afrontar de manera simbòlica i no històrica.

Elements simbòlics clau

  • Nit: el marc escènic és una nit fosca, plena d'estels, que ens evoca a la totalitat del cosmos. 
  • Cova: el lloc de naixement està directament relacionat amb la mare terra.
  • Establia: subratlla les característiques de pobresa, austeritat i humilitat.
  • Bou i mula: representen la vida en general, la vida natural.
  • Àngels: desvetlladors, conscienciadors, portadors del missatge de pau per part de la divinitat i un recordatori de l'amor que té Déu pels humans. Són la imatge de l'intent de mostrar-se'ns l'inefable. 
  • Els pastors: símbol de les persones senzilles, els exclosos, els socialment marginats i els que vetllen i estan alerta. Són els primers a rebre el missatge dels àngels.
  • Josep: l'home preocupat, atabalat, desconcertat i desbordat per la situació del naixement.
  • Maria: s'ho mira tot serenament i ho guarda en el seu cor, amb calma.
  • Figura central: un nen acabat de néixer. Com tot infant, és una promesa de futur i, per tant, porta esperança i joia. Un infant lluminós representació d'aquest sol que no mor, reneix en el solstici i sorgeix paradoxalment en el moment més obscur, en la fosca de la nit, de les entranyes de la terra. Es representa dipositat a terra, subratllant que no només té un vincle amb el sol/cosmos sinó també amb la terra. Un nen que porta llum, escalfor, pau, puresa, tendresa, innocència. Ens recorda que amb aquestes virtuts ens podem alliberar de la nostra manera espontània de ser, egocèntrica i interessada. I alliberar-nos de la càrrega que s'ha acumulat damunt nostre, frustracions, disgustos, menyspreus ... Ens evoca la força per assolir aquest alliberament amb un oferiment: "si voleu, podeu començar de zero, deixant enrere totes les càrregues".

Segons Francesc Torralba, professor de Filosofia de la URL, el Nadal es viu de moltes maneres en una societat fragmentària i complexe com l'actual, i cadascú l'interpreta de manera diferent. Però, assegura, que totes les maneres de viure'l no són excloents, i hi pot haver llocs comuns. Fins i tot, aquells per els quals el Nadal no té una dimensió religiosa, reivindiquen que hi hagi Nadal. Persones seculars que promouen activament la defensa de la gastronomia, les nadales, el pessebre, els raïms, el tió i els regals. Elements que creen un clima molt singular, que es viu en aquestes dates.

El professor Torralba detalla que hi ha diverses maneres d'acostar-se al Nadal:

  1. Expressió orgiàstica de l'hiperconsum: és consumeix excessivament de tot. És vist com una ocasió per vendre més, comprar més i menjar més. Una oportunitat per a la desmesura. Una època on "El Mercat" és el que caracteritza aquest període.
  2. Recuperació de les tradicions més pròpies i genuïnes de la nostra terra: una lluita contra el procés de "destradicionalització", tot i ser indiferents a les institucions religioses. El Nadal és vist com l'últim bastió d'elements tradicionals i una via per a recuperar una identitat.
  3. Celebració dels vincles: en un context de relacions líquides, a la taula hi ha les persones que hi són sempre. Els absents, no hi són i se'ls troba a faltar, hi ha els nous que han nascut, però no qualsevol persona. És un moment de retrobament familiar.
  4. Celebració religiosa: assistència a la "missa del gall" i celebració de l'encarnació de Déu, que s'ha fet home, un misteri i paradoxa.   

Segons Francesc Torralba, aquestes quatre actituds poden conviure en el sí d'una mateixa família i no ser esferes excloents.

D'altra banda, destaca que el paper clau per explicar el Nadal recau en el símbol de l'infant:

  • Déu s'encarna i adopta una figura nua, que ha de pidolar i sense lloc per néixer, acaba en una cova. Representa una gran paradoxa que el Déu omnipotent i absolut, immens i majestuós, quan es fa present al món, adopta una figura amb la màxima vulnerabilitat. Un símbol que fa pensar.
  • És un infant que reneix. És la possibilitat de començar de nou. L'infant és el començament, sense passat, sense ferides anteriors, ni ressentiment ni rancor. No és una prolongació del pare i la mare sinó allò nou, representa l'esperança. És un "Sí" a la vida.
  • El Nadal representa la ruptura de la història com a cercle. Tot i que cada any torna, permet la possibilitat de canviar, d'esdevenir aquell nen que pot ser.
  • L'infant és el centre del Nadal perquè ells s'ho creuen tot. És la ingenuïtat, la creença. El símbol és tenir l'audàcia de mantenir el nen que portem a dins. Si el matem, esdevenim cínics.
  • És un símbol de la necessitat de tenir el valor de demanar ajuda, a reconèixer que ets dependent, en un món on s'ha sacralitzat l'autosuficiència.

En definitiva, segons Francesc Torralba: "Celebrar el Nadal és no deixar morir l'infant que portem a dins i donar-se l'oportunitat de començar de nou" 

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci