Eleccions europees 2014: Sis candidats i un absent cara a cara. Cicle “dijous europeus”

La sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès va allotjar, el passat 24 d’abril, un debat a set bandes moderat per l’advocat i responsable de la secció de política i jurídica Stefan Rating. Emmarcat dins del cicle “Dijous Europeus”, la tertúlia tractava les imminents eleccions al Parlament Europeu així com els reptes, fortaleses i mancances que ha d’afrontar en un futur pròxim la Unió Europea.

Amb un dilatat espectre polític, set representants dels principals partits catalans van expressar les seves opinions i visions particulars sobre el futur comú europeu. Els participants eren:

Fernando Sánchez, en substitució d’Andrea Levy i diputat del PPC. Joan Carles Girauta, segon a la llista de Ciutadans i com a caps de llista: Josep Maria Terricabras d’ERC, Ramon Tremosa de CiU, Javi López del PSC, Ernest Urtasun d’ICV. I per últim, David Fernández, portaveu de la CUP al Parlament, grup parlamentari que no ha presentat candidatura.

La necessitat de votar

En primer lloc es va analitzar perquè o perquè no era imprescindible concórrer a les urnes el pròxim 25 de maig, recalcant que a Catalunya només hi va haver un 37% de participació en les últimes eleccions.

Mentre David Fernández defensava que no calia anar a votar a una Europa de la troika i “d’homes de negre que feien la vida impossible a les classes populars”, Ernest Urtasun emfatitzava la urgència de construir una majoria alternativa al Parlament per evitar Comissions Europees a favor de les polítiques d’austeritat com la que va encapçalar Durao Barroso. En la mateixa línia, Josep Maria Terricabras va assegurar que, tot i que el Parlament no té massa poder de canvi, ERC pretenia fer “polítiques a favor dels ciutadans i no dels bancs i les grans empreses”.

Per altra banda, Fernando Sánchez instava al vot per tal de “creure en el projecte europeu”, ja que aquest concentra “el 50% de les polítiques socials del món”. Des de l’òptica de CiU, Ramón Tremosa, també defensava el vot amb les iniciatives europees per la derrota de lobbys bancaris com la Unió Bancària que “evitarà rescats com el de Bankia, supervisant els bancs dels estats” o la derrota el 2015 dels lobbys telefònics amb la desaparició del roaming.

Per últim, Javi López va culpar al Partit Popular Europeu de 10 anys de pèrdua de riquesa a través de “polítiques injustes” i també demanava el vot per tal de salvaguardar el projecte europeu.

El paper de Catalunya a Europa

Respecte a si es poden llegir les eleccions del 25 de maig en clau catalana, Fernando Sánchez va indicar que a Catalunya “ens creiem el melic del món” i que no ha estat altre que el Govern Espanyol qui ha impulsat la lloada Unió Bancària. Girauta, des de Ciutadans, va reclamar més aviat la creació una ciutadania europea.

La resta dels assistents van donar importància al paper català a les eleccions, mentre Javi López les veia com a un punt d’inflexió dels socialistes per derrotar les polítiques d’austeritat, tant Urtasun com David Fernández parlaven de “l’Europa dels pobles” i la necessitat de defensar de l’Estat del Benestar.

Ramón Tremosa i Josep Maria Terricabras veien que poca gent vota pensant en debats com els de la Unió Bancària, ja que el votant català està generalment poc informat.

I va ser el candidat de CiU qui va fer notar que sense la troika haguéssim patit molt més la crisi i ha definit la seva actuació com a “una gran operació solidària impensable a països com els Estats Units”.

La legitimat democràtica del Parlament Europeu

Davant la qüestió sobre que es podria fer per aconseguir un Parlament Europeu amb una vertadera legitimitat democràtica els polítics assistents posseïen opinions molt particulars i diferents.

Per a David Fernández de la CUP, els canvis necessaris són estructurals i demanen canviar “l’oligopoli econòmic” que especula amb països com Grècia i en el que aferma que s’ha convertir la UE. Ernest Urtasun també apuntava que cal reformar el Parlament amb tractats que no impulsin el neoliberalisme i culpava directament a una troika que ha posat en dubte el poder del Parlament sobre qüestions tan importants com els rescats. Josep Maria Terricabras també trobava la solució en la regeneració de lleis i actituds que evitessin un capitalisme salvatge com a causant directe de la corrupció.

En canvi, els representats de Ciutadans, CiU i PSC van assenyalar termes més econòmics. Per a Girauta, l’estabilitat pressupostària era necessària per reforçar aquest tipus d’institucions democràtiques i, des de l’òptica de Tremosa, els impostos són bàsics per independitzar-nos dels mercats financers amb zero deute públic. López, valora tan important “relaxar els calendaris de dèficit” com “monitoritzar qüestions socials” tals com el 25% d’atur que existeix a Espanya.

Fernando Sánchez i el PP detectaven com prioritat “crear una opinió pública europea” per part dels mitjans amb l’objectiu de traslladar debats europeus a l’escala de cada un dels estats membres.

L’atur juvenil a Europa

Els 20.000 joves catalans que han emigrat per trobar feina a l’estranger en els últims dos anys van protagonitzar l’ultima pregunta del debat, escollida entre les propostes del públic. Les mesures de la UE respecte a l’atur juvenil, van ser doncs el següent i últim tema a tractar de la jornada.

David Fernández va posar un interrogant sobre que la UE fos capaç d’aplicar mesures constructives dient que “posar en mans del mercat lliure el defensar drets socials és com posar a Herodes a una festa infantil”. A continuació, el portaveu de la CUP va reiterar que “la resposta és a la ciutadania que crea models alternatius” i que és quelcom “immoral pagar el deute dels de dalt”, referint-se a elits cobdicioses  i institucions.

Joan Carles Girauta va evidenciar llavors que les causes de l’atur juvenil es poden trobar en “un model educatiu que és un fracàs” i “l’incapacitat per generar oportunitats i riquesa”. Per tant, segons el seu punt de vista, la generació de riquesa depèn de reduir impostos i regulacions que impedeixin crear llocs de treball.

Ernest Urtasun va atacar llavors frontalment l’aplicació del PP del Pla de Garantia juvenil europea i també ho va fer Javi López, afegint que “6.000 milions d’euros eren insuficients per tal pla”. A més a més, va recolzar la petició de l’Organització Internacional del Treball del fet que s’ampliés el pressupost a 21.000 milions.

Fernando Sánchez, al contrari, creia que s’havia de seguir “creant ocupació a Espanya com el PP ha fet últimament” i subratllava que era cabdal obrir nous mercats. En oposició, el cap de llista de ERC, Josep Maria Terricabras, va assenyalar el canvi estructural de l’escola com a possible solució al fracàs escolar i es va mostrar especialment preocupat amb què mesures com els minijobs passin a ser una solució estructural i no pas d’emergència.

Finalment, Ramón Tremosa de CiU va instar a què es prengués com a exemple bones pràctiques europees de països amb diferents models d’atur com Dinamarca, on no hi ha indemnització per acomiadament però s’augmenta la subvenció de l’atur. Va declarar a continuació que “Espanya té un europeisme de caixa registradora, rep diners i no agafa bones pràctiques”.

Després d’aquestes intervencions, l’intens debat va ser donat per finalitzat per Stefan Rating, qui va recordar que el mateix Ateneu farà una anàlisi dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu del 25 de Maig amb Maite Calvo de l’Oficina del Parlament i Carles Prats de TV3.

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Actes relacionats