Com s’origina la corrupció i quins àmbits afecta? Com podem evitar-la? Quines conseqüències té en el sistema? Els nous partits emergents són una reacció populista o bé un element d’esperança contra el saqueig del bé comú? Cal reformar el partits polítics o bé cal canviar el sistema? Aquestes són les qüestions que han analitzat  Albert Pont, president del Cercle Català deNegocis, i Agustí de Uribe-Salazar, president de la Associació Catalana deComunicació i Estratègia Polítiques (ACCIEP).

L'acte, moderat pel periodista, Albert Balanzà s'ha iniciat amb la banda sonora de fons del músic Franco Battiato. Balanzà ha obert el debat presentant diverses dades per a contextualitzar. En primer lloc que "Els índex de no acceptació de la política és del 84% i d'acceptació del president del govern, són del 23%".  Ha constat que, segons el baròmetre de la corrupció d'antifrau que analitza la percepció ciutadana, "la gent considera corrupció que un funcionari accepti diners, però no que un alt càrrec accepti una caixa de vi d'una empresa". I afegit que "durant els darrers 30 anys als Països Catalans: de 295 consellers, 51 d'ells han estat imputats per corrupció, 17 d'ells han estat jutjats i, d'aquests, 8 han condemnats".

Agustí de Uribe-Salazar, per la seva banda, ha iniciat la seva intervenció contextualitzat el concepte de "Corrupció". Uribe ha exposat que la corrupció es consubstancial a l'individu, arreu del món. I ha precisat que "el problema són els índex i les percepcions". Ha exposat que la corrupció abarca "des de l'anomenada mordida (de petites quanitats) dels països en vies de desenvolupament, fins a les grans corrupcions institucionals dels països del primer món".

"Una corrupció que va des dels congressos farmacèutics per als metges amb viatges de 8 dies a Bali pagats per a presentar un medicament fins als ciutadans que no abonen l'IVA als paletes o lampistes", ha apuntat Agustí Uribe. Ha definit el corrupte com "aquell qui accepta suborns i no actua segons justícia" i "el mal ús del poder per obtenir beneficis privats". I, a continuació, ha exposat que les princiapls variants de la corrupció són "el tràfic d'influències, l'extorsió, el frau, les contribucions polítiques il·lícites".

Uribe-Salazar ha concretat que l'any 2014, segons Europa Press, hi havia 1900 imputats polítics dels quals només van ser condemnats 170 d'ells. Pel que fa a la corrupció política segons autonomies, ha detallat que Andalusia de 383 imputats han estat condemnats 56, a Catalunya dels 178 n'han estat condemnats 20, a Galícia de 157 imputats n'han estat condemnats 8, a València de 114 imputats n'han condemnat 10, i a Madrid dels 123 imputats per corrupció cap ha estat condemnat.

Entre els 1900 condemnats "hi tenim de tot", ha subratllat: exvicepresidents de govern (Rodrigo Rato i Narcís Serra), 2 exministres (Magdalena Àlvarez i Àngel Acebes), la infanta Helena, Iñaki Urdangarin, 3 tresorers del PP, un expresident de la CEOE (Gerardo Díaz Ferran), presidents de diverses Caixes, empresaris (Félix Millet), expresidents d'equips de futbol (José Luis Núñez o José Maria del Nido). I ha afegit que els casos més destacats, per ordre de major imputats, són els EREs andalusos, la Gürtel madrilenya, el Pokemon i Bankia.

I ha advertit que dos dels principals fiscals que portaven importants casos de corrupció com el fiscal en cap de Lugo, Juan José Begué, que portava els casos 'Campeón' i 'Pokemon', i el fiscal argentí Alberto Nisman, que portava el cas 'Amia' amb possibles implicacions de la més alta magistratura del país "han estat suicidats". Uribe-Salazar ha sentenciat "que a tot arreu hi ha corrupció, i males pràctiques i que el que cal és trobar les fòrmules per evitar-ho"

Albert Pont  ha exposat que el fenomen de la corrupció a Espanya és conjuntural, forma part de la cultura política i social i per això, impregna les institucions de l’Estat. Segons Pont, Espanya no té eines adequades contra la corrupció, per que de fet, aquest fenomen forma part del mateix sistema. Un exemple d’això és la instrumentalització de la institució de l’indult.

Pont ha advertit que les polítiques pròpies de l’Estat policial (sanció i repressió) no seran suficients per a eradicar un comportament tan arrelat tant dins com fora dels estaments polítics. I va afegir que caldria una nova forma d’organització política, amb noves institucions i molta educació per afrontar aquest fenomen.

Albert Pont ha comparat epció de la corrupció amb la percepció de la delinqüència convencional i el crim organitzat a Espanya. I ha determinat que mentre la percepció de la delinqüència convencional i el crim organitzat a Espanya és equiparable a la de països del seu entorn més immediat (França, Alemanya…), la percepció de la corrupció a Espanya només és comparable a la de països com Mèxic, Brasil, Iran, Cambodja, Etiòpia, Malawi, Indonèsia, India o Ghana, segons els estudis del World Economic Forum (2013).

Seguint aquesta mateixa font, el president del Cercle Català de Negocis ha advertit de la manca de qualitat de les institucions polítiques d’Espanya. Ha comparar 21 variables entre Espanya, Botswana i Rwanda. Aquests dos països obtenen millor puntuació que Espanya en 19 de les 21 variables analitzades: malversació de fons públics, transparència política, independència del sistema judicial, tràfic d’influències, suborns, malbaratament dels recursos públics…. De fet, més del 60% dels països en vies de desenvolupament superen la mitjana d’Espanya en qualitat de les institucions públiques, amb independència del seu règim polític i del seu sistema de govern. El cas més paradigmàtic és el sistema judicial espanyol: l’eficiència del sistema judicial espanyol empara a punts amb la del Marroc, i la seva independència és comparable al sistema judicial de l’Iran, Indonèsia i Zàmbia.

Així mateix, Pont ha recordat que Catalunya és amb molta diferència la comunitat autònoma amb menys casos de corrupció per milió d’habitants (5) davant d’altres comunitats: Balears (31), Galícia (19), Andalusia (16), Cantàbria (13)… essent 12 la mitjana espanyola, segons un estudi realitzar Per Ramir de Porrata-Dòria, vicepresident del CCN que estudiava tots els cassos de corrupció a Espanya entre 1984 i 2014. Altres paràmetres apunten en la mateixa direcció. Així, el diner que la corrupció mou a Catalunya és poc més d’un 2% del total que el fenomen mou a tota Espanya, malgrat que Catalunya representa quasi el 20% del PIB de tot l’Estat espanyol. 

Pont també ha advertit del risc de la creixent instrumentalització de la corrupció, tant per part del poder polític com dels mitjans de comunicació. I ha denunciat el diferent tracte que reben els casos de corrupció segons el partit polític i la comunitat a la que afecten. La informació doncs, no té per objecte ni denunciar ni eradicar el fenomen de la corrupció, si no afeblir a l’adversari polític a costa de deteriorar la confiança dels ciutadans en el sistema polític democràtic. Finalment, ha manifestat que l’actual context polític ens ofereix una oportunitat històrica, potser única, per crear noves estructures d’Estat que afavoreixin el canvi de cultura política necessari per eradicar el fenomen de la corrupció.