Concert extraordinari a càrrec d’Albert Guinovart

L’Ateneu Barcelonès ha celebrat la compra d’un nou piano Yamaha C7X per a la sala Bohigas amb un concert únic protagonitzat pel pianista i compositor Albert Guinovart.

El president de l'Ateneu, Francesc Cabana, ha donat les gràcies a la família Audenis, propietaris de la botiga d'instruments musicals amb el mateix nom, que ha facilitat la compra d'aquest piano amb un so caracteritzat per la seva lluentor, emmarcat en conjunt de formes elegants i fluides. Ha agraït la participació del pianista, Albert Guinovart. I ha anunciat que la Junta Directiva ha acordat batejar-lo amb el nom de Jaume Pahissa (1880-1969), en record d'aquest compositor i músic català amb una gran projecció internacional.

Bernat Dedéu, gestor de la secció de música i membre de la Junta de l'Ateneu, ha destacat que "és un dia molt especial perquè no només se celebra la incorporació d'un nou soci il·lustre (el nou piano) sinó també pel resultat d'una feina ben feta per l'equip de la Junta de l'Ateneu".

L'Ateneu Barcelonès és conegut pels seus grans pensadors i pels seus extraordinaris literats però és poc conegut pels debats musicals o referents d'estètica musical que durant tota la seva història s'hi ha donat. Segons Dedéu, hi ha una cultura literària, científica i humanística i després hi ha una cultura musical que habitualment es deixa en segon terme i no sense el reconeixement merescut.

La música del segle XIX i XX a Catalunya no es podria entendre sense tenir en compte el paper de l'Ateneu Barcelonès, ha subratllat Bernat Dedéu. "Hi va debutar Eduard Toldrà, va ser seu de les disputes estètiques de wagnerians contra classicistes i seu del "Grup dels Vuit", dinamitzadors de la nostra música a inicis dels anys 30", ha detallat. 

El gestor musical ha exposat que amb aquest nou instrument es podrà honorar el patrimoni musical de la institució però també crear-ne de nou, "perquè el patrimoni del futur són els actes musicals que impulsem des del present".

Dedéu ha explicat que amb l'ànim de crear més patrimoni musical i un nou tipus de gestió, l'Ateneu ha creat des de fa un any el festival musical "Residents", integrat per residències musicals, que aprofita el talents dels joves musics catalans, per oferir musica de qualitat als assistents al concerts, i donar a conèixer aquestes joves promeses del panorama musical del país.

L'objectiu de l'activitat musical de l'Ateneu és presentar als melòmans catalans un patrimoni musical viu i nous músics que volen mostrar la seva qualitat a casa nostra. "Crossing Lines, Anna Alàs, Pau Codina i d'altres residents, després d'haver actuat a l'Ateneu troben lloc auditoris més grans del país, un fet que demostra que hem estat pioners", ha remarcat Bernat Dedéu.

A l'Ateneu, a més dels concerts de la sala Bohigas, s'utilitzen els diversos indrets de la casa per fer-hi concerts, com ara la Biblioteca, el jardí o l'entrada de carruatges. Però "necessitàvem un protagonista essencial que acostuma a formar part de la majoria de la música occidental que era un piano nou", ha destacat.

Bernat Dedéu ha agraït a la Fundació Macià Carbonell la cessió de l'anterior piano i, sobretot, a la família Audenis per haver patrocinat una part de la compra d'aquest nou piano. I ha destacat que el fet de posar-li un nom "és un element simbòlic, comú en el món anglosaxó".

Pel que fa a la tria del nom es podria haver escollit el nom d'un gran pianista com Joaquim Malats, Albèniz, Granados perquè durant el segle XIX i XX  hi ha hagut extraordinaris pianistes de primer nivell mundial. "Hem escollit el nom de 'Jaume Pahissa i Jo' perquè ha va ser un soci il·lustre de l'Ateneu Barcelonès, fundador de la penya “Lion d'Or”, va ser un músic noucentista extraordinari, va participar en l'activitat musical de la institució i va patir el drama de l'exili", ha sentenciat Dedéu.

Finalment, ha remarcat que per celebrar la compra del nou piano amb un concert obert, de seguida es va decidir que aquest instrument l'havia d'inaugurar un compositor de casa i un mestre del piano: el compositor i músic Albert Guinovart. 

Guinovart ha interpretat una autèntica orgia pianística, amb Mozart, Beethoven i Chopin però també un conjunt de peces destacades de la seva obra pròpia. Una inauguració espectacular a través de la qual aquest gran pianista amb la seva interpretació ha transportat als assistents, de la vigorositat melòdica als sons tènues i suaus, amb delicadesa. Una sessió de virtuosisme musical que ha estrenat el piano Joan Pahissa de l'Ateneu Barcelonès.

Data: 

06/03/2014 - 20:00

Sala: 

Preu: 

Entrada gratuïta prèvia reserva a Administració (Tel. 93 343 61 21)

Accés: 

Obert

Secció: 

Organitzador: 

Concert en col·laboració amb Audenis.

Albert Guinovart

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona marxà a Londres per a estudiar amb la pianista i pedagoga Maria Curcio. La seva activitat musical es divideix en diferents vessants: composició, orquestració, docència i la interpretació pianística.

Com a pianista ha tocat amb orquestres com la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Sinfónica de Madrid, Sydney Festival Orchestra, Gürzenich Orchester-Kölner Philarmoniker, Orchestre Nationale de Montpellier, Helsinki Philharmonic Orchestra, Orchestre Nationale de Toulouse, o Franz Liszt de Budapest.Ha estat dirigit per Christopher Hogwood, Lawrence Foster, Franz Paul Decker, Edmon Colomer, Enrique Diemecke, James Laughram, Josep Pons i Salvador Mas entre d’altres.

Ha enregistrat a més diversos discos amb obres de Joaquín Turina, Enric Granados, Isaac Albéniz, Stephen Heller, Joaquín Rodrigo, Xavier Montsalvatge, Xavier Gols, a més d’obra seva per a piano i piano i orquestra. El seu catàleg d’obres com a compositor inclou les òperes ATZAR i ALBA ETERNA, el ballet TERRA BAIXA, abundant música simfònica i una prolífica producció cambrística.

Les seves obres han estat dirigides per directors com Phillipe Entremont, Lawrence Foster, Gianandrea Noseda, Franz Paul Decker o Vasily Petrenko.És conegut també pels seus musicals: MAR I CEL (1988 i 2004)(premi Max a la millor composició 2006), Flor de Nit (1992), Desconcerto Grosso (1994), GAUDÍ, el musical de Barcelona (2003) i Paradís (2005). En 2007 s’ha estrenat la versió en alemany de Mar i Cel (Der Himmel und das Meer) en el Opernhaus de Halle, amb una nova orquestració adaptada a l’orquestra simfònica.

En la seva vinculació amb el cinema ha creat la música per a diverses pel·lícules, entre les que destaquen El largo Invierno, dirigida per Jaime Camino i amb la que va obtenir el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya de 1992; Los niños de Rusia, del mateix director; La monyos de M. Ros o CORONEL MACIÀ de J.Mª Forn. En el terreny de l’audiovisual, ha compost també algunes sintonies televisives, com les de les primeres sèries de televisió catalanes, destacant Nissaga de Poder, Nissaga, l’herència, Laberint d’ombres, Mirall trencat i EL COR DE LA CIUTAT.

També ha posat música a diversos muntatges teatrals dirigits per en Sergi Belbel (en el Teatre Nacional de Catalunya i en el Centro Dramático Nacional). Així mateix li fou encarregada la música oficial del Campionat Mundial de Natació 2003.Ha enregistrat per a discogràfiques com Harmonia Mundi, Decca o Emi, i la seva àmplia obra està editada per Editorial Tritó, S.L. i per la Casa Boileau de Barcelona. Des de 2002 es professor d’orquestració i composició a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Actes relacionats