Cicle “ICGenHer”

Perquè alguns cognoms són molt freqüents i d’altres no tant? Un estudi biològic ha demostrat que en alguns casos l’herència del cromosoma Y, la part del genoma que es passa de pare a fills, té un comportament semblant al dels cognoms. Un anàlisi que ha volgut descobrir si les persones amb el mateix cognom comparteixen un mateix origen. Francesc Calafell, va presentar el projecte en un acte a la sala Sagarra de l’Ateneu.

El cognom Alemany prové d’Alemanya i el Danés de Dinamarca? Els cognoms d’origen clarament àrab o hebreu són fruit de fundadors nordafricans o jueus? L’estudi de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) ha analitzat 50 cognoms, i un total de 2500 mostres, per respondre a cinc qüestions relacionades amb la genealogia genètica i la descendència dels noms familiars.

Des de fa molts anys existeix un cert interès en el món acadèmic, a nivell internacional, per estudiar la genealogia dels cognoms i la relació entre descendents comuns i noms. Fa unes dècades, quan els avenços tècnics encara no havien evolucionat com fins ara, aquests estudis es feien gràcies a la genealogia documental, és a dir, gràcies arxius i documents que testimonien els avantpassats familiars. Amb aquests papers sota la mà, algunes persones han estat capaces de crear arbres genealògics de gran envergadura, i molt complexes. Aquests estudis aporten tot tipus d’informació detallada, però tenen un inconvenient, i és que arribat un moment de l’estudi, per falta de documentació, no es pot seguir tirant enrere.

Avui, gràcies a l’avenç de la tecnologia i la ciència, aquests estudis es poden fer a partir de la genètica. En concret, en l’estudi de la relació entre genètica i cognoms, s’utilitza l’anàlisi del cromosoma Y (aquell que només tenen els homes i transmeten als seus fills). L’estudi d’aquest cromosoma permet aglutinar els descendents en grups que provenen d’un mateix fundador. Un estudi que va més enllà en el temps que l’anàlisi documental, però més pobre en informació complementària.

L’anàlisi del cromosoma Y és útil per l’estudi dels cognoms catalans, ja que igual que aquest només es transmet per la via del gènere masculí, els cognoms que solen perdurar són els del pare. L’anàlisi del cromosoma Y també és útil per molts altres estudis ja que, gràcies a les mutacions d’aquest cromosoma (variacions en la seva transmissió), aporta molta informació sobre cada individu.

Entre els principals resultats, els investigadors han descobert que els cognoms més freqüents segurament poden haver estat fundats més vegades, és a dir i com a exemple, en molts pobles catalans havia un fundador del cognom Ferrer. Això se sap amb l’estudi del cromosoma Y que permet identificar grups d’homes descendents d’un mateix fundador, i comptar quants fundadors pot tenir un cognom. Per tant, permet observar que si un cognom té molts fundadors és lògic que aquest tingui més freqüència avui dia.

Altres resultats han pogut revelar que no necessàriament els cognoms gentilicis han estat fundats a les regions de les quals porten el nom. És a dir, el cognom Alemany, com ha pogut comprovar l’equip de Calafell, té més fundadors catalans que alemanys.

Per altra banda, en alguns casos el cognom i el cromosoma Y pot ser que no s’heretin junts, i això es dóna en casos d’adopció, falsa paternitat o canvis de cognom. Tot i així, els resultats de l’estudi són una guia força encertada per estudiar l’origen dels cognoms i la seva descendència.

Data: 

27/05/2013 - 19:30

Sala: 

Tipologia: 

  • Activitats externes

Preu: 

Entrada lliure

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci