Tercera sessió del Cicle "Horitzó Catalunya 2020" a l’Ateneu Barcelonès. Un debat entre Miquel Iceta, president de la Fundació Rafael Campalans, Ignasi Llorente, consultor en comunicació i exportaveu d’ERC, i Vicenç Villatoro, escriptor i periodista. 

Iceta ha iniciat el seu discurs sobre la diferència entre nacionalisme i catalanisme i ha recalcat la importància d’incloure tot tipus de sensibilitats. Per Iceta, la prioritat lògica hauria de ser caminar cap a un federalisme dins de l’Estat Espanyol, però ha reconegut que aquest no és un camí més fàcil que el de la independència. Iceta, que s’autodefineix com a “federalista abans que socialista” ha admès que després de la sentència del Constitucional és difícil pensar que des de l’Estat canviaran l’estratègia, però, segons ell, l’opció federalista segueix sent la més viable i positiva.

Seguidament, Llorente s’ha posicionat en “l’independentisme pragmàtic”, és a dir, que des d’un estat català es gestionaria millor totes les competències bàsiques necessàries en una societat com són educació, sanitat, infraestructures, etc. També ha recalcat la importància de generar altres debats paral·lels a la independència, com són la política energètica, el tipus d’estat, les polítiques socials, etc.

Finalment, Villatoro ha fet referència al poema de Joan Maragall, Oda a Espanya, per contextualitzar el seu discurs. Creu que el més important és preservar la llengua catalana, la cultura i l’economia, i que per això es fa necessari aconseguir unes estructures d’estat ja que des d’Espanya no hi ha cap indici en aquest sentit. Ha afirmat que el catalanisme serà a llarg termini “més intens, però menys extens” ja que les posicions s’hauran de definir entorn a dues opcions ja que intentar canviar l’actitud de l’Estat Espanyol ha deixat de ser una possibilitat.

Per concloure el debat s'ha obert el torn de preguntes a l'audiència que ha generat un intercanvi d'opinions entre els ponents sobre temes específics com el possible efecte del referèndum escocès en el procés català.