Burca i dignitat. Sobre la prohibició del burca a l’espai públic

Olga Domínguez: “Per què no som capaços de veure el contingut opressor del burca?

“El burca atenta d’una forma greu a la dignitat de la dona”. Aquesta és la tesi que ha defensat Olga Domínguez, filòsofa investigadora en temes de multiculturalitat, en un acte a l’Ateneu Barcelonès sobre la prohibició del burca a l’espai públic. Aquesta jove filòsofa creu que la prohibició és essencial per avançar cap a la igualtat i trencar amb les pràctiques patriarcals que amenacen a els dones islamistes. Però, què defensen els que es neguen a impulsar lleis que prohibeixin el vel integral?

“Les esquerres”

Segurament per por a que alguns puguin pensar que s’apropen a tendències dretanes, algunes agrupacions o ciutadans que se senten ideològicament d’esquerres, estan en contra de prohibir el vel per por a ser identificats amb el discurs de les dretes. El raonament que donen és clar: “No ens hi hem de posar, hem de deixar a les dones que gaudeixin de la seva llibertat religiosa, es un dret que els pertoca”. Aquest raonament podria ser vàlid si es parlés d’aspectes inferiors, és a dir, si no es tractes, com és el cas, d’un aspecte que vulnera el dret fonamental de les dones, i que com a tal ha d’estar garantit per llei.

“Progressisme multiculturalista”

El lema d’aquesta agrupació és clar: “Cada ètnia té alguna cosa a aportar, una cultura no pot ser jutjada des de patrons propis d’una altre cultura”. Portat a l’extrem és vàlida aquest afirmació? Es pot deixar que es vulneri la dignitat de la dona només perquè no es forma part de la seva cultura i per tant no es ètic jutjar-la? Una vegada més, es tracta d’un dret fonamental. Els multiculturalistes defensen que la prohibició encara provocaria més aïllament, davant d’aquesta afirmació Domínguez es pregunta: “Per què no som capaços de veure el contingut opressor del burca?

“Feminisme occidental”

Una part de les feministes, no totes, creu que la prohibició del burca estigmatitzaria a una cultura i una religió. Però si s’estudia la història de l'islam, un es dóna compte ràpid que el burca no té res a veure amb la religió. Es tracta d’una imposició que va començar a practicar-se amb l’expansió dels salafisme. Una pràctica que no va lligada als orígens de la religió. Domínguez es sent contrariada i no entén perquè aquest grup de dones veu tant clar el tema de l’ablació genital, però no el del burca.

“Feminisme islàmic”

Dins d’aquest grup també estan les partidàries d’abolir el vel i aquelles que no defensen la seva prohibició, perquè no ho fan? Pensen que és necessari emfatitzar i practicar les costums islamistes per reafirmar-se envers el rebuig occidental cap a l’islamisme, la seva religió. Però Domínguez ho té clar: “Darrera del vel integral no hi ha només afirmació cultural, hi ha una degradació de la dignitat de la dona”.

“Neutrals”

Són aquells que pensen que el tema del burca a occident afecta a un grup minoritari de dones, i que per tant, no és necessari entrar en discussions ni debats legislatius. Però, una llei d’aquest tipus s’ha de fer en funció del numero de persones afectades? O caldria enfocar-ho des del punt de vista de la justícia?

“Anarquistes”

Veuen el burca com una forma peculiar de vestir, i defensen que les dones haurien de poder posar-se allò que vulguin, una pràctica que creuen que es un dret en tota regla. “No és possible acceptar que es tracta d’una vestimenta, el burca és alguna cosa més, és un símbol d’alguna cosa”, comentava Domínguez que sentenciava: “Estem eliminant símbols feixistes per alguna raó, perquè en aquest cas és diferent?”.

El què està clar és que la qüestió del burca implica debatre sobre termes que sovint són difícils de definir, com és el cas del concepte de dignitat. Només tenint en compte el sentit més laxa d’aquest concepte, s’entén que la dona és un esser que funciona com a un fi i no com a un mitjà, i en el cas de que ho faci com a un mitja haurà de ser sempre sota la seva voluntat.

Portar burca a l’espai públic, una pràctica instigada per part del homes i de la societat islàmica, significa un no estar. Significa una pèrdua d’identitat per part de la dona que el porta i significa, també, una degradació masclista com a resultat de convertir la dona en un objecte. Però quina és la llei més idònia per fer front a aquest tema? Segurament són necessàries polítiques i reflexions que vagin més enllà del tema del burca, i que tinguin en compte altres desigualtats importants instigades pel tema de la religió islàmica.

Burca si o burca no? Olga Domínguez ho té clar: “Cal prohibir el burca”, es tractaria d’una llei que permetria garantir un dret fonamental de les dones islàmiques. Però, n’hi ha prou amb una llei elaborada a occident que prohibeixi el burca per garantir els seus drets fonamentals?

Una última reflexió d’Olga Domínguez: “Ens escandalitzem en veure una dona despullada pel carrer però no al veure una dona amb burca, és una paradoxa”.

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci