Redescobrim els arquitectes catalans Antonio Bonet Castellana, José Antonio Coderch de Sentmenat, i Antoni de Moragas Gallissà, de la mà dels arquitectes Oriol Bohigas, Enric Granell i Fernando Álvarez, i Lluís Domènech, en el centenari del seu naixement.

Tres arquitectes importants de trajectòria amb paral·lelismes, coincidències i camins diferents. Tres personatges lligats a l'arquitectura d'abans de la Guerra Civil, com posterior al conflicte. Tres biografies molt diferents.

Coderch, incorporat a les files feixistes durant la Guerra Civil. Antoni Bonet exiliat a l'Argentina. I Moragues, representant de la continuitat des del territori, tant en l'arquitectura com amb el seu paper en iniciatives institucionals.

Què han representat aquest personatges en el context cultural i arquitectònic?

Segons Oriol Bohigas, són tres mestres que marquen el camí de superació del llenguatge manierista del racionalisme arquitectònic i obren nous camins que han marcat la generació posterior d'arquitectes. 

Tres arquitectes adherits a la modernitat però amb una clara voluntat d'allunyar-se de l'amanerament. D'aquesta manera, donaran pas a la segona generació de l'arquitectura moderna, cadascun des de la seva posició particular.

Coderch s'oposa amb la seva obra a l'arquitectura moderna amanerada recolzant-se amb l'arquitectura i l'artesania popular. Un intent d'anar a buscar l'origen del repertori formal en elements d'origen natural, no artificials. Amb obres de reminiscència popular ja sigui en el disseny de mobles, de tel·les i objectes. Busca un retorn a l'origen popular com a lluita contra l'amanerament artificiós de l'arquitectura funcionalista.

Bonet, per la seva banda, es focalitza en la superació estilística del manierisma funcional a través de la creació d'un nou llenguate que abarca els principis de l'anterior però els millora i els amplia amb principis nous. Supera una rèplica purament formalista i entronca amb el moviment postracionalista de tot Europa i part d'Amèrica.

Moragues té una vinculació política i cultura amb la Guerra Civil espanyola i el canvi radical de posicions teòriques en front de l'arquitectura contemporània. És un introductor dels prinipis morals de la col·lectivitat i de la formalització de llenguatges nous i impulsor de l'evolució sociològica de l'arquitectura.

Tots tres procuren que evolucioni el llenguatge arquitectònic. Fins i tot el més ortodox, Bonet, inventa un llenguatge per balancejar i no acceptar la universalitat d'un lenguatge racionalista amanerat. En Moragues agafa el principi de socialització de l'arquitectura i la converteix en la base total de la formulació d'elements, de programes i de plàstica. I Coderch es recolza amb la tradició popular per renovar els principis del programa racionalista.

Les seves diferències i particularitats personals, en reseum, són que Coderch és populista, Moragues moralista i Bonet culturalista, més informat del que es feia a Amèrica i Europa. 

Tres arquitectes, amb característiques propies, que mantenen una unitat globlal en la batalla contra el racionalisme, el rebuig a les manifestacions de formes buides, la preocupació per a refer un nou llenguatge, utilitzar la moral com a base estilística i trobar en l'art popular les arrels d'una autenticitat i una lògica del moviment arquitectònic modern.