Existeix informació independent, rigorosa i ciutadana en aquest moment? Alternativas Económicas és una revista que pretén explicar l’economia des d’una vessant social i practicant un periodisme independent. Andreu Missé, director de la publicació, va presentar el projecte a l’Ateneu Barcelonès.
 

La independència informativa d’aquest país ha viscut un retrocés important durant els últims anys. S’ha anat veient com els diaris s’apropaven cada vegada més als seus inversors i cada cop menys als seus lectors. Tant és així que La Classificació sobre la Llibertat d’Informació elaborada per Reporters Sense Fronteres, posiciona a Espanya en el 36è lloc, en una llista de 179 països, per sota de la República Txeca, Costa Rica o Xipre. Una dada que pot ser molt preocupant per un país que té un sistema financer, econòmic, social i cultural que està trontollant. Sense independència informativa, com s’articula la transparència?

Alternativas Económicas neix amb la voluntat d’informar de forma independent. Per això els seus impulsors han decidit donar-li una forma jurídica de cooperativa, que fomenti la llibertat informativa. No tenen crèdits financers, per tant cap tipus de responsabilitat o compromís amb les entitats bancàries. Tampoc reben subvencions publiques, així no hi ha pressió per part de cap partit polític. I la única publicitat que accepten (15%) és aquella que prové d’empreses que desenvolupen activitats que no condicionen el seu contingut periodístic. L’objectiu d’empresa que busca aquesta revista és que siguin els lectors els que paguin per la informació. Una voluntat que de moment està tenint una resposta positiva, amb 4.000 exemplars venuts pel primer número, 865 subscriptors (amb 4 números public ats) i 170 amics (subscriptors que volen pagar una mica més).

Això demostra que, en contra del que pugui semblar, cada cop més hi ha persones disposades a pagar per una informació de rigor, contextualitzada i independent. Andreu Missé creu que són necessaris professionals del periodisme capaços d’ordenar i contextualitzar la informació que es fa pública a través d’institucions. Resultats, enquestes, auditories, anàlisis del Banc Central, de les empreses, dels bancs, etc, ofereixen una gran proporció de dades que es fan difícils de gestionar. I per això és important que els periodistes es dediquin a analitzar-les i presentar-les a la resta de la població, així ho fan ells.

Ho fan tot plegat sota uns criteris professionals i uns propòsits empresarials. “L’objectiu del projecte és explicar l’economia d’una manera que s’entengui i des d’una perspectiva ciutadana”, assenyalava Missé. És a dir, explicant la manera en com afecta als ciutadans tot allò que a nivell
econòmic està passant.“L’economia cada dia afecta més a les nostres vides i a les decisions que prenen els governs per nosaltres”, assenyalava
el director d’Alternativas Económicas.

Sense voluntat de defensar a cap partit polític, i sense necessitat de ser revolucionaris o marginals, Missé remarcava:“No volem tenir menys rigor
que les publicacions de major rigor que hi pugui haver ara, perquè l’enfocament social no està renyit amb aquesta condició”. Els únics principis professionals que s’han marcat són: defensar l’europeisme, perquè creuen en el projecte d’Europa però critiquen la falta de lideratge i la manera amb que s’està gestionant la crisi des de les institucions europees; defensar l’estat del benestar i les institucions públiques; i lluitar per una economia sostenible.

Saben que el que acaben de crear és un projecte amb un repte molt gran, tenint sobretot en compte el descens de la rellevància del cooperativisme
a Catalunya, un cooperativisme que en altres països com EUA o Alemanya és molt més potent, i la situació del moment. Però Alternativas Económicas té un precedent i un germà gran amb el que recolzar-se. La publicació Alternatives Economiques de França, que ara és soci i col·laborador de l’edició espanyola i que té 33 anys de vida i 80.000 subscriptors. “Naixem de la solidaritat, som sis socis treballadors que hem
aportat gairebé 50.000 euros en total i 35 persones que han aportat 4.000 euros cadascuna, perquè creuen en la iniciativa” explicava Missé que
remarcava: “Si hem fet possible aquest projecte és perquè hi ha persones interessades en que es faci premsa independent”.

Andreu Missé no en té cap dubte, l’augment de publicacions independents, noves i alternatives ens assenyala que la tendència periodística és
aquesta. Una indicació que es justifica, també, per la gran quantitat de periodistes que hi ha amb ganes de fer coses i sense oportunitat de treballar en els mitjans convencionals o d’altres que han estat acomiadats d’empreses de comunicació tradicionals, com en el cas d'alguns dels creadors d’aquesta nova publicació. Veurem si aquest és el camí per pujar escales en la Classificació Mundial de Llibertat Informativa.