Alterem el medi, però quin preu en pagarem?

Nou de cada deu habitants del món viuen en condicions atmosfèriques nocives. Això afavoreix l’aparició de malalties respiratòries i problemes de creixement en infants, per exemple. Per parlar de com els canvis en el medi afecten la salut de les persones, el cicle Futur(s), organitzat per Obra Social ‘la Caixa’ i l’Ateneu Barcelonès, va reunir el passat 23 d’octubre al Palau Macaya  al doctor Jordi Sunyer, codirector del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREAL, el  doctor Manel Esteller, director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge IDIBELL a Barcelona, i Carme Borrell,  doctora en Salut Pública, en un debat moderat per la periodista Milagros Pérez Oliva.

Jordi Sunyer recorda que “ja hi ha proves de societats que han reduït la contaminació i que han vist els beneficis pels ciutadans”, com en algunes ciutats de Estats Units, “on s’ha demostrat que la reducció de partícules [contaminants] en l’aire es relacionava amb una esperança de vida de mig any més”. Per Sunyer, “el repte més important al que s’enfronta la humanitat és el canvi climàtic” que tindrà un impacte “molt seriós”. Perquè en relació amb la salut “l’ésser humà és ecològic”, és a dir, “la determina el nostre entron”. Tant és així que els estudis demostren que “les partícules [contaminants] arriben a afectar el cervell en els primers anys de vida”, avisa Sunyer.

Un dels focus d’estudi del doctor Esteller és com actuen els estils de vida en el comportament dels gens i defineix l’epigenètica com “allò que regula el genoma, els interruptors que engeguen i apaguen els gens” i que poden provocar l’aparició de malalties. I està demostrat que “els mals hàbits com el tabac i l’excés d’alcohol”, per exemple, “la contaminació o la radiació ultravioleta” poden afectar a aquests “interruptors”.

Per a Carme Borrell hi ha diferents determinants i aspectes socials que fan que la salut de les persones variï: són el context físic, els espais natural i construït, com són els barris on vivim, la mobilitat… i que són elements sobre els que els govern locals poden actuar; però alhora hi ha aspectes sòcioeconòmics com la renda, les pensions i el treball que creen desigualtats i afecten la salut de les persones. De fet, l’esperança de vida a Barcelona varia en quasibé nou anys segons el barri on es visqui. Segons aquesta experta, “aquestes desigualtats són injustes i sistemàtiques”, “podem treballar per reduir-les” però en qualsevol cas, “no hem de legitimar-les”.

Respecte al futur, Sunyer destaca que “hi ha cert optimisme perquè l’esperança de vida en tots els països ha pujat molt, tot i que si escoltes els ecòlegs, amb una visió global de la història, tenen clar que estem en una etapa d’extinció” que ja es veu amb la desaparició constant d’espècies, “deguda als canvis que hem produït a l’entorn”.

Però això serà a més llarg plaç, de moment tant Sunyer com Esteller estan d’acord en què el segle XXI serà el de la salut mental. El doctor Sunyer es pregunta fins a quin punt les malalties mentals tenen relació amb l’entorn, i Esteller recorda que a l’IDIBELL ja s’estan començant a estudiar  les malalties neurodegeneratives, conscients de la incidència que tenen en la societat actual. I en aquest sentit, s’està estudiant si malalties en nens com el Transtorn de Dèficit d’Atenció per Hiperactivitat (TDH) o l’autisme podrien tenir part de les seves causes en els canvis mediambientals. “En sabem molt poca cosa”, afirma Sunyer per qui “és impossible pensar que una malaltia és 100% genètica”, i ja hi ha estudis a EE UU que relacionen l’autisme amb la contaminació atmosfèrica, “tot i que ens els estudis que hem fet a Europa no ho hem trobat”, aclareix Sunyer. Malgrat tot, està convençut que “l’entorn hi ha de tenir a veure”.

I com aconseguir atenuar els canvis a la salut produïts pels canvis al medi? Els tres experts consideren que s’han de canviar els entorns i fer polítiques que ajudin a les persones, més que no pas intentar canviar les conductes. I en aquest sentit posen l’exemple del tabac: és més efectiu prohibir fumar a la feina que convèncer als fumadors dels perills del tabac.

A nivell global, per la doctora Borrell, “tenim una governança molt determinada pels poders econòmics i em costa pensar que els canvis siguin fàcils”. Per exemple en el cas del tabac i les grans multinacionals tabaqueres, i el de les guerres i els interessos de les empreses d’armament. El doctor Sunyer també considera que “no tenim entre els polítics a la gent més preparada, desgraciadament”, mentre que el doctor  Esteller pensa que a molts gestors els falta “generositat per pensar a llarg plaç”.  

Data: 

23/10/2014 - 19:00

Cicle: 

Tipologia: 

  • Actes de la Junta Directiva

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Ateneu Barcelonès i Obra Social 'la Caixa'

Hashtag: 

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci

Actes relacionats