Aixecar imatges per imaginar noves formes de vida

Les pràctiques imagètiques de la indústria cultural es basen en una lògica: la cerca d’ imatges que amb un mínim esforç produeixin un màxim efecte, perquè són les imatges que circulen millor. La reiteració de les mateixes imatges ha provocat que la majoria de les imatges que componen el nostre món es redueixin a aquest mode de vibració mínim que tenen les imatges clixé. Tot i que soni paradoxal en un món saturat d’ imatges, aquí es defensa el dret a les imatges, el dret que tenen els pobles a la seva pròpia creativitat. Per això ens proposem preguntar com articular una crítica de la cultura visual no contra les imatges sinó des d’elles, però contestant els ordres consensuals? Com pensar la imatge des d’un altre règim on ella mateixa sigui articuladora de formes de vida i no lloc de captura?

A càrrec de Andrea Soto Calderón, Professora Estètica i teories de art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Presenta: Alba Font de la secció d’Arts Visuals

[Acte en castellà]