Dani Villero, investigador del Centre de Ciències i Tecnologia Forestals de Catalunya, i Joaquim Garrabou, investigador de l’Institut de Ciències del Mar.

Presenta: Santiago Vilanova, ponent de la secció d’Ecologia.

Els medis aquàtics continentals estan sotmesos a alteracions en la quantitat i qualitat de l’aigua, la morfologia de les riberes i la composició de les comunitats biològiques.Malgrat la millora recent en la qualitat general dels ecosistemes aquàtics, aquests es troben en un estat de conservació desfavorable, i bona part de les espècies que hi viuen mostren regressions importants de les seves poblacions.

Només el 40% de rius i zones humides de Catalunya compleixen els estàndards de qualitat fixats per la Directiva Marc de l’Aigua.La pèrdua de biodiversitat i la simplificació de les comunitats aquàtiques s’ha agreujat les darreres dècades per l’expansió d’espècies exòtiques i només s’ha pogut compensar puntualment amb accions de restauració.

La pesca ha deteriorat significativament l’estat de conservació de la majoria de poblacions d’espècies i hàbitats d’interès pesquer, i també el de moltes espècies acompanyants.La pressió demogràfica i socioeconòmica sobre el litoral ha comportat la destrucció i deteriorament d’hàbitats marins i litorals.

Els efectes del canvi climàtic ja són evidents en el mar català. S’ha observat l’escalfament de l’aigua, la pujada del nivell del mar, i una major freqüència d’episodis amb manca d’oxígen, que han causat canvis en la distribució d’espècies, mortalitats massives i canvis en la fenologia.