Vaixells, artillers, pólvora i farina, botiflers, herois, bandejats, espoliació econòmica, lleis injustes, aliances, deslleialtats, resistència, repressió, memòries regades amb sal ... Aquests han estat els principals elements a partir dels quals l'escriptor Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" ha centrat la seva conferència "Pólvora i Farina" sobre la Guerra de Successió, per a commemorar l'11 de setembre a l'Ateneu Barcelonès. 

Segons Bartomeu Mestre, la Guerra de Successió va ser un conflicte bèl·lic, bàsicament europeu, però d'abast internacional; una guerra mundial. Afegeix que en el cas de la Nació Catalana aquell conflicte va esdevenir una guerra de tipus colonial. Aquest concepte específic, exposa, es va veure incrementat fins al límit quan, caiguda ja València i després del Tractat d'Utrecht, la guerra adoptà un caràcter clarament de conquesta, amb la subjugació a Castella del Principat de Catalunya, primer, ide les Pitiüses i Mallorca, després.

Un altre fet inqüestionable, segons Mestre "Balutxo", és que l'enfrontament contra Felip V va ser de tota la Nació Catalana, alhora que remarca que els paral·lelismes i coincidències que hi ha entre els episodis de la guerra al Principat i a Mallorca, accentuen el caràcter unitari. Tant pel que fa al manteniment de la lluita, com a les conseqüències de la derrota: la repressió, les lleis, les noves contribucions, l'anul·lació de les institucions, la persecució contra la llengua i la cultura catalanes, són coincidents i mai no s'han reparat les usurpacions, afirma.

I és que segons aquest escriptor, la major diferència en l'anàlisi de la Guerra de Successió entre els distints territoris del país català ha vingut marcat per la inexistència d'una historiografia lliure, nacionalment comuna i desvinculada del dirigisme cultural que, encara ara avui, s'imposa a les escoles catalanes tant per part de l'estat francès com de l'espanyol. En el Principat, subratlla, va ser tota una referència la Història de Catalunya de Ferran Soldevila, de la qual Joan Fuster va dir que era “la millor visió de conjunt del passat català que s'hagi escrit mai fins ara”. I ha exposat que la seva lectura permet qüestionar i posar en quarantena moltes de les informacions anteriors.

Subratlla "Balutxo" que, des de la perspectiva de la perifèria, transcorreguts tres segles, ningú no ha abanderat un acte de justa reparació que tenen pendent, com a màximes institucions, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Alerta que la solidaritat dels antics regnes de València i de Mallorca amb el Principat de Catalunya, durant tota la guerra, no va rebre, ni ha rebut mai posteriorment fins a dia d'avui de manera oficial, un tracte de correspondència i de reciprocitat. I adverteix que aquesta penosa realitat ha instaurat un sentit paternalista, patrimonialista i regionalista de la catalanitat que ha estat utilitzat i aprofitat per l'anticatalanisme, tant al País Valencià com a les Illes Balears i Pitiüses. Finalment, conclou que és de justicia recordar i honorar la memòria dels mallorquins que ho donaren tot, les hisendes i les vides, per Catalunya.

Conferència "Pólvora i Farina"