La República, entre dictadures i la guerra

La dinàmica cultural de l'Ateneu el manté com a referent intel·lectual de Barcelona i Catalunya, tot i que el seu posicionament formal davant dels esdeveniments polítics és variable i convuls, tant com la pròpia història del país. La dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil marquen els ritmes de la vida cívica.

1923
El president, Pere Rahola, dimiteix en solidaritat amb l'Ateneo de Madrid, tancat per la seva oposició al cop d'Estat de Primo de Rivera. La Junta de l'Ateneu Barcelonès no va voler posicionar-se contra el nou règim militar.

1924
Es realitzen reformes al pati, l'escala i l'entresòl de l'edifici.

1927
Es convoca el primer Premi Crexells de Novel·la, com a homenatge a Joan Crexells, destacat membre de la penya Borralleras, mort prematurament el desembre de l'any anterior. El Crexells és avui el premi literari en català més antic.

1929
El president Pere Coromines aconsegueix fer el seu discurs inaugural en català, malgrat l'oposició del governador civil de Barcelona, Joaquín Milans del Bosch. Es remodelen algunes dependències del segon pis i l'entresòl de l'Ateneu per hostatjar nous fons bibliogràfics.

1936
Les Joventuts Llibertàries ocupen l'Ateneu Barcelonès, però es retiren per l'actuació decidida, entre d'altres, de Josep Tarradellas, en aquell moment tresorer de l'entitat. La Generalitat s'apropia de l'Ateneu per salvaguardar el seu ús públic, i la Biblioteca s'integra al Servei de Biblioteques Populars de Catalunya. Joaquim Borralleras és nomenat delegat del Govern per a la gestió de l'Ateneu.

1938
Es lliura el premi Crexells, dotat amb 5.000 pessetes, a Noël Clarassó, el darrer abans de la llarga interrupció franquista.

1939
Davant de la imminència de l'entrada de les tropes franquistes, la Generalitat retorna la titularitat de l'Ateneu als seus socis a través de l'Associació d'Ateneistes, presidida per Josep Andreu i Abelló. El 26 de gener un escamot falangista ocupa l'Ateneu i l'endemà l'entitat és confiscada. Pocs dies abans, Abelló llençava a una claveguera la clau de la caixa forta on es guardaven els documents administratius de l'entitat i marxava a l'exili. Seixanta intel·lectuals lligats a l'Ateneu signaran un manifest d'adhesió al règim. Es depuren i es segresten 15.000 volums de la biblioteca.