Valentí Almirall

Soci des de 1875, va presidir l'entitat entre 1896 i 1897, encapçalant un sector d'intel·lectuals republicans i federalistes. Va ser un dels protagonistes de l'escissió que, amb motiu de la visita d'Alfons XII a l'Ateneu el 1877, va culminar amb la creació efímera de l'Ateneu Lliure. Durant la presidència d'Almirall es va modernitzar l'entitat, s'hi va oficialitzar la llengua catalana i es va iniciar el procés que anys després culminaria amb la compra del Palau Savassona.

Josep Andreu i Abelló

Representa la continuitat democràctica de l'Ateneu, per damunt de la llarguíssima interrupció de la dictadura franquista. El gener de 1939, amb l'entrada de les tropes feixistes a Barcelona, Andreu i Abelló, president de l'associació d'ateneistes, llençava a una claveguera la clau de la caixa forta de l'Ateneu, i fugia a l'exili. 38 anys després, el 1977 tornava a la presidència de l'entitat mercès a les primeres eleccions democràtiques. Va ocupar el càrrec fins a 1985.

Joaquim Borralleras

Joaquim Borralleras fou l'ànima de la tertúlia més coneguda, notòria i prestigiosa de l'Ateneu. Se'n deia la "tertúlia Borralleras" o bé la "penya gran", i Josep Maria de Sagarra i Josep Pla, membres destacats de la mateixa, la descriuen profusament en els seus textos, tot reconeixent el lideratge que hi exercia Borralleras. Entre 1922 i 1924 fou el Bibliotecari de la Junta Directiva, i durant els anys de la Guerra Civil va actuar com a delegat del Govern de la Generalitat per a la gestió de l'entitat, en l'operació que va salvar l'Ateneu dels assalts revolucionaris d'aquella època convulsa.

Joan Crexells

Membre de la Penya Gran.

Va morir prematurament als 30 anys, no sense haver desenvolupat una intensa tasca intel·lectual al voltant del món de l'economia i la filosofia, en bona mesura a través de les seves col·laboracions periodístiques. Els seus companys de penya van instaurar el Premi Crexells de Novel·la l'any 1928, el guardó literari en català més antic, avui encara un dels referents culturals més importants de l'activitat ateneista.

Lluís Domènech i Montaner

Soci des de 1877, Lluís Domènech i Montaner va ocupar la presidència de l'Ateneu fins a sis vegades, i es va projectar des de l'entitat com a figura cabdal de la societat civil catalana. Va promoure activament la implicació política de l'Ateneu en la reivindicació catalanista a Madrid a favor del concert econòmic i va dirigir l'entitat en els mesos decisius, previs a la instal·lació definitiva en el Palau Savassona.

Eugeni d'Ors

Un altre dels membres cèlebres de la Penya Gran.

Inspirador del Noucentisme, impulsor de voluntats renovadores i modernitzadores i polemista de gran habilitat. Bona part del seu Glosari, publicat a La Veu de Catalunya, i iniciat justament el 1906, l'any de la instal·lació de l'Ateneu al palau Savassona, va ser escrit a la Biblioteca de l'entitat.

Josep Pla

Va pagar 7,50 pessetes per donar-se d'alta com a soci transeünt de l'Ateneu el 12 de gener 1919. Ho explica a El quadren gris, quan afirma que "La casa m'agrada. Sensació agradable de tenir un refugi". Va ser un dels animadors fonamentals de la Penya Gran durant una intensa època de formació i activitat periodística.

Pompeu Fabra

L'eminent filòleg era un dels membres més respectats de la mítica Penya de Quim Borralleres, una de les tertulies més animades i influents de la història ateneista. Fabra va presidir l'Ateneu entre 1924 i 1926, en un moment de pugna amb la dictura de Primo de Rivera per preservar l'ús públic del català.

Josep Pous i Pagès

Escriptor i opinador polític de gran relleu. Pous i Pagès va presidir l'associació d'ateneistes que el 1937 es va fer càrrec de l'Ateneu en un intent de preservar l'autonomia de l'entitat durant l'època turbulenta de la Guerra Civil. També des d'aquest càrrec va defensar la democràcia i la legitimitat republicanes.

Francesc Pujols

Filòsof i periodista, va ser un dels membres més actius de la Penya Gran.

Són cèlebres les seves discussions o debats amb Eugeni d'Ors. L'any 2006, en el marc de l'Any Ateneu, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el bateig, a petició de l'Ateneu Barcelonès, d'un passatge contigu a la plaça Vila de Madrid amb el seu nom, com a reconeixement al conspicu ateneista.

Josep Maria de Sagarra

Va convertir l'Ateneu en un espai de treball i creació habitual per a la construcció d'una part remarcable de la seva producció literària. Va ser una de les ànimes de la Penya Gran o Penya Borralleras, tertulia per antonomàsia de l'Ateneu, que va conduir de facte bona part de la vida de l'entitat durant els anys 20. Sagarra és, a través de les seves memòries, una de les fonts fonamentals per entendre el funcionament i tarannà de les penyes de l'entitat.

Jordi Sarsanedas

Escriptor i activista cultural a parts iguals.

Jordi Sarsanedas, poeta d'autèntica excepció, va ocupar la presidència de l'Ateneu Barcelonès entre 1997 i 2003. Durant el seu mandat es van realitzar les importants obres de condicionament de les plantes superiors del Palau Savassona i es va iniciar així un procés de restauració i recuperació física del patrimoni material de l'Ateneu.

Maria Teresa Vernet i Real

Sòcia de l'Ateneu des de 1933 fins a la seva mort, el 1974, Vernet fou probablement la personalitat femenina literària més destacada dels anys previs a la Guerra Civil, antecedent en molts aspectes de Mercè Rodoreda. Va guanyar el premi Crexells l'any 1934 amb la novel·la Les algues roges. Entre les obres pròpies i les de traducció, va escriure més de vint llibres, i va jugar un paper determinant en la normalització de la presència de les dones en el món de la cultura.