Assolir la sobirania alimentària al nostre pais passa per un canvi de model productiu urgent i noves estratègies que ens condueixin cap a la transició agroecològica. La major part dels productors, atrapats per fortes constriccions dels mercats, demanen una major regulació dels preus per garantir uns marges justos, més control de les importacions de productes agraris i flexibilitzar les limitacions en l´ús dels fitosanitaris. Les marxes de tractors vistes arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat expressen un cop més la crisi permanent d’un sector agrícola que protesta contra els abusos a la cadena alimentaria i la indefensió de pagesos i ramaders davant d’un sistema de mercat que recorre a les importacions de productes i aliments fora de la UE amb diferents barems dels que s’exigeixen localment. Amb una alta dependència dels combustibles fòssils, l’esgotament creixent de la fertilitat del sol i les sequeres causades pel canvi climàtic, el sistema agroalimentari català evidencia cada cop més la seva fragilitat. 

El desacoblament entre què produïm i el que mengem, entre el que produïm i el que importem, és l’origen d’aquesta espiral de consum que cal revertir cap a un cercle virtuós en benefici de la salut de la població, els equilibris ecosistèmics i de la mateixa capacitat productiva a mitjà i llarg termini.

Davant de l’esgotament evident d’un model que prioritza el guany econòmic per damunt de qualsevol consideració social, ecològica o territorial, veiem oportú plantejar un debat divers i transversal que doni visibilitat de la necessitat i la viabilitat de noves polítiques i estratègies que facin possible la transició cap a una agricultura ecològica. Aquest canvi requereix voluntat política i una governança transversal per part de l’Administració, la pagesia i els models de consum que queda reflectida, des de sensibilitats i posicions molt diverses, en el debat al qual us convidem a participar el proper dimecres 8 de maig, a les 18.30, a la sala Verdaguer de l’Ateneu.

Ens hi acompanyaran:

Elisenda Guillaumes, Directora General d’Agricultura i Ramaderia – Generalitat de Catalunya.

Marta Guadalupe Rivera Ferré, professora d’investigació del CSIC-UPV, chair de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris i de la Càtedra UNESCO de Dones, Desenvolupament i Cultures.

Pino Delàs Martí, pagès, ramader ecològic i responsable territorial d’Unió de Pagesos a les terres de Girona.

Augmentar la nostra comprensió de la biodiversitat de la Terra per tal de poder administrar els recursos d’una manera responsable és, actualment, un dels reptes científics i socials més importants. Els potents avenços en les tecnologies de seqüenciació de genomes, juntament amb la reducció de costos, permeten per primera vegada a la història utilitzar la genòmica per ajudar a caracteritzar molecularment tant les espècies conegudes de la Terra com les que encara resten per identificar.

L’Earth Biogenome Project (EBP) és una iniciativa internacional que aspira a seqüenciar, catalogar i caracteritzar els genomes de tota la biodiversitat eucariota de la Terra. Estructurada com una xarxa internacional de xarxes, vol crear una nova base per a la biologia, per buscar les bases moleculars de molts caràcters únics a les espècies, per buscar solucions per preservar la biodiversitat, millorar la nostra salut i per contribuir,  finalment, al benestar i creixement econòmic de les nostres societats. Tenint en compte el seu caràcter global, l’EBP només es podrà dur a terme mitjançant un esforç internacional coordinat.

En aquest context, la Iniciativa Catalana per a l’Earth Biogenome Project (CBP) és un dels nodes de l’EBP al sud d’Europa i té com a objectiu la producció d’un catàleg detallat del genoma de les espècies eucariotes dels territoris de parla i cultura catalana. Es tracta de la primera iniciativa en l’àmbit mediterrani i parteix d’una situació́ especialment favorable derivada de la riquesa de la seva diversitat biològica, de la tradició́ secular en l’estudi dels diferents components del medi natural i de l’existència d’una important capacitat tecnològica i computacional. La CBP tindrà un impacte directe en el coneixement que tenim de les espècies que habiten el nostre territori. D’una banda, contribuirà a actualitzar, el catàleg de les espècies que hi viuen. D’altra banda, entendre l’evolució genòmica d’aquestes espècies al llarg del temps i relacionar-la amb els efectes de l’activitat humana i el canvi climàtic ens permetrà ser més conscients de les nostres accions i dissenyar estratègies per a pal·liar els efectes d’aquestes sobre els ecosistemes. Aquest coneixement, que es posarà a l’abast de tothom, comportarà un retorn social en àmbits molt diversos, des de l’agricultura, l’alimentació i la salut fins al sector energètic i la indústria, sense oblidar l’impuls que suposarà per a la recerca i l’economia.

Us convidem a unir-vos a conèixer en detall aquest extraordinari projecte en l’acte de presentació que organitzen conjuntament les seccions de Ciència i Tecnologia i d’Ecologia el pròxim dimarts 9 d’abril, a les 18.30h, a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

A càrrec de:

Montserrat Corominas, catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, membre de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Marc A. Marti-Renom, professor ICREA, cap del Grup de Genòmica Estructural en el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i President de la SCB.  

Presenten l’acte: Joan Vives, gestor de la Secció de Ciència i Tecnologia i Jordi Carrasco, ponent de la Secció d’Ecologia.

Foto: Maria Orlova CC BY-SA 2.0

El món de l’arquitectura està incorporant de forma creixent una nova sensibilitat ecològica que prioritza tots aquells elements que fan que un habitatge sigui saludable des d’una perspectiva holística. Com és evident, i en primer lloc, per a la mateixa natura, tenint en compte el conjunt d’impactes ambientals generats durant tot el cicle de vida d’un edifici minimitzant l’ús de recursos i convertint els residus o les emissions novament en recursos. En aquest acte oferim una visió àmplia d’aquestes estratègies constructives, des de la prefabricació al manteniment, passant pel bioclimatisme i la salut de les persones.

L’habitatge com a dret fonamental ha de permetre una vida saludable per a tothom, amb una bona cohesió de comunitat o barri i amb un espai públic de qualitat. La intervenció integral de l’arquitectura, amb els materials escollits, l’optimització dels recursos així com el disseny constructiu ha de copsar aquestes necessitats i transformar-les en realitats.

L’arquitectura és la clau de volta de la construcció, un sector que ha sofert al llarg dels temps una transformació important per adaptar-se als reptes que cada època històrica, comminat per les exigències tècniques, socials i econòmiques. Uns condicionants agreujats fortament pel canvi climàtic i l’esgotament dels recursos evidenciant la necessitat de disposar de construccions sostenibles, resilients i ecològiques.

En el nostre cas, a la Mediterrània som especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic, per la qual cosa l’arquitectura ha de desplegar un alt nivell de creativitat i innovació per adaptar-se de forma resilient al nou context ambiental, recuperant sovint l’ús de materials tradicionalment arrelats al territori, integrant l’arquitectura en la natura com a element vertebrador.

La construcció d’edificacions sostenibles i ecològiques ha de basar-se fonamentalment en l’ús de materials reciclables o d’origen reciclat per a garantir la gestió dels residus i la seva reutilització fent valdre materials com la fusta. Al mateix temps, han d’estar dissenyades per acomplir amb l’eficiència energètica, incorporant energies renovables sota un model d’autogestió comunitària mitjançant nòduls o sistemes independents. Així, l’autogestió i l’autosuficiència s’aconseguiran actuant en el mateix edifici com a depuradora o recicladora d’aigua, productora d’energia i aliments i com a contenidora de biodiversitat.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, presentat a Europa al Programa Next Generation el 2021,  té una línia específica d’inversió dirigida a la rehabilitació d’habitatges, de façanes i regeneració urbana amb l’objectiu d’assolir l’eficiència energètica reduint el consum d’energia prop d’un 30%. En aquest sentit, la Directiva Europea d’Eficiència Energètica aprovada el dia 12 de març d’aquest any suposarà una oportunitat de millora de la qualitat de vida en termes de salut, seguretat i accessibilitat.

Des de la secció d’Ecologia us convidem a conèixer en profunditat aquesta nova visió arquitectònica de la mà de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i professora de la ETSAB-UPC. Us hi esperem el pròxim dimecres 27 de març, a les 18.30, a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès.

Ben aviat, només encetar el 2025, ens haurem d’acostumar a seleccionar un nou residu a més dels habituals contenidors de plàstic, cartó i vidre. La normativa de la UE estableix que a partir del gener serà obligatòria la recollida selectiva de tèxtils. Com a ciutadans, haurem de començar a pensar també que haurem de col·laborar en aquest procés, però al mateix temps, com a consumidors, veurem amb uns altres ulls el fet de comprar peces de roba de baix preu i qualitat ínfima i tendirem a valorar cada cop més factors com l’ecodisseny en les nostres decisions de compra.

Pel que fa a la indústria, el món del tèxtil i per extensió, el de la moda, està immers en una cursa a contrarellotge per adequar el seu model de producció i tota la seva cadena de valor a les disposicions europees que en el 2025 obligarà als fabricants que es facin responsables de tot el cicle de vida dels seus productes. Els grans fabricants, per tant, hauran de fer-se càrrec del destí final dels seus productes, de manera que obligatòriament hauran d’assumir els costos de la gestió dels residus tèxtils.

En aquest context, s’estan produint importants innovacions tecnològiques que permetran a la indústria del sector respondre a aquests reptes. Aquest canvi de model tindrà també un fort impacte en els hàbits de consum en el vestir, amb una major consciència mediambiental per part dels consumidors i tendències de moda en sintonia amb la sostenibilitat.

Per entendre en profunditat l’abast d’aquesta transformació, ens acompanyaran destacats experts que ens donaran una visió de cadascun dels elements de la cadena de valor:

Enric Carrera, Investigador de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (INTEXTER)

Ariadna Cererols, directora de Triturats La Canya, S.A.

Sylvia Calvo, fundadora de Sylvia Calvo BCN, Circular Fashion

Vestir de forma sostenible promet ser molt més que una moda, us convidem a comprovar-ho assistint a l’acte que tindrà lloc el pròxim dimarts 20 de febrer, a les 18.30h, a la sala Verdaguer.