Ángeles Santos, la pintura

“Obsessió, vocació, companyia i refugi”. Això va significar la pintura per Àngeles Santos. Un esperit inquiet i desbordant, que va dedicar la vida a l’Art i a expressar la seva visió íntima a través de la representació pictòrica. La poeta i directora dels Museus de Sitges, Vinyet Panyella, ens ha apropat a la biografia i obra d’aquesta artista, allunyada de modes i convencions, en la cinquena sessió del cicle ‘Grans catalanes’.

Explica Panyella que fins fa pocs anys Ángeles Santos ha estat una pintora semioculta. El tractament que ha rebut per part de la historiografia de l’art ha estat progressivament creixent pel que fa a la gran època de les avantguardes i a la singularitat de la seva pintura al llarg dels anys vint i trenta.

La pintura de Santos és la construcció d’una obra pictòrica amb  mirada lírica i un traç que havia iniciat des de l’adolescència. Una evolució pictòrica que Panyella va dividir en dues etapes. Una primera etapa, de l’any 1928-1930, caracteritzada per la nova objectivitat, el surrealisme i l’expressionisme. I una segona etapa, de l’any 1940-1999, centrada en el realisme intimista i líric, sempre dins els paràmetres de la figuració.

Amb 19 anys ja es mostra dura i madura, i les seves obres transmeten neguit, fantasmagoria i dubtes existencials. Plasma el seu neguit i el desdoblament de la seva personalitat, en una obra mística i onírica. I observem la seva línia expressionista quan pinta l’ambient tancat de la seva família, amb una escenografia claustrofòbica.

Tot i la seva joventut, subratlla Vinyet Panyella, és enaltida unànimement per la intel·lectualitat castellana i catalana de finals dels vint i principis dels trenta. Esdevé una de les muses de la Generación del 27, i una de les figures més significades de la pintura espanyola dels anys de la República.

La seva obra gira al voltant del seu “jo pictòric” i la necessitat de mostrar-se i autoafirmar-se a través de la pintura. També es caracteritza per la seva “visió de gènere”, amb les nenes, dones i les escenografies. “La família” és un element constant i la seva visió negativa d’ella es tradueix en un expressionisme amarg. I cal destacar el seu desdoblegament que expressa en termes d’absurd i irrealitat.

La seva temàtica es completa amb la representació d’objectes i natures mortes, en un món enfosquit; escenes estàtiques; retrats; paisatges, que sempre pinta des de casa; i la seva visió del món, evocant tot el que ha llegit, viscut i sentit. El resultat de la seva pugna interior són les diverses etapes de la seva pintura, subratlla Panyella. I conclou vindicant que Àngeles Santos és una pintora que “ha de formar part del cànon de la pintura ibèrica dels anys 30”.

Data: 

27/10/2014 - 19:30

Sala: 

Accés: 

Obert

Organitzador: 

Observatori Cultural de Gènere (OCG), amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès.

Afegeix un nou comentari

Inicieu sessió per a enviar comentaris

Fes-te'n soci